El govern de les Balears vol restringir la compra d’habitatges per part d’estrangers no residents. Amb aquest objectiu, el govern regional va anunciar a principis d'any la posada en marxa d'una comissió per estudiar la possibilitat de prohibir la compra d'habitatge a ciutadans, estrangers o no, que faci menys de cinc anys que visquin en territori balear davant l'escalada del preu de l’habitatge.
La iniciativa que valora l'executiu de les illes, format per un tripartit entre PSOE, Podemos i Més, i liderat per la socialista Francina Armengol, s'inspira en la decisió del Canadà de prohibir temporalment (2023 i 2024) la venda d'habitatges a estrangers no residents, després d'haver registrat una espectacular pujada dels preus de l'habitatge del 44 % en menys de 24 mesos. Alguns sectors han criticat la mesura posant de manifest que menys de l'1 % dels habitatges venuts al país van ser adquirits per aquest tipus de compradors.
A la Unió Europea hi ha altres països com Dinamarca i Malta que exigeixen residir un mínim d'anys al país, siguin residents o no, per poder adquirir un habitatge. Fora de la UE, a Austràlia i Nova Zelanda també s'han imposat restriccions a la compra de cases per part d'estrangers no residents.
Tot i això, la proposta de Balears és contrària al Tractat de Funcionament de la Unió Europea (UE), tal com explica el despatx d'advocats Uría Menéndez en un informe que ha sol·licitat per l'Associació Empresarial de Promotors Immobiliaris de Balears (PROINBA).
L'estudi analitza la compatibilitat amb el dret de la Unió Europea d'una hipotètica llei que prohibís o restringís la compra d'habitatges a les Illes Balears per part de persones físiques o jurídiques no residents a les Illes o de persones amb un període de residència a les Illes Balears Illes inferiors a 5 anys, i les conclusions són clares.
D'una banda, el bufet assegura que "una mesura normativa que prohibís o limités l'adquisició a les Illes Balears d'habitatges a persones no residents restringiria les dues llibertats fonamentals del Tractat, com ara la llibertat d'establiment i la lliure circulació de capitals". Per tant, afegeix, "seria directament contrària al Tractat de Funcionament de la Unió Europea, així com a la Carta dels Drets Fonamentals. A més, l'acta d'adhesió d'Espanya a la UE no conté cap excepció a l'aplicació d'aquests drets, de manera que les restriccions no quedarien emparades".
En segon lloc, l'anàlisi d'Uría Menéndez recalca que la mesura proposada pel govern balear "es consideraria discriminatòria de manera indirecta perquè beneficiaria els ciutadans espanyols i perjudicaria els d'altres Estats membres de la UE. Només amb aquest fet n’hi hauria prou perquè la mesura vulnerés el dret de la UE".
Els seus arguments van un pas més enllà; el despatx recalca que fins i tot encara que "pogués considerar-se que la mitjana no és indirectament discriminatòria, resultaria contrària al Tractat perquè no resultaria ni apta ni indispensable per a l'obtenció de possibles objectius d'interès general, com són l'assequibilitat de l'habitatge, la lluita contra l’especulació immobiliària o el foment d'activitats econòmiques diferents del turisme a les Illes Balears”.
Per reforçar la seva postura, Uría Menéndez recorda que el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) s'ha pronunciat diverses vegades sobre les restriccions a la compravenda d'immobles imposades pels Estats membres, i en tots els casos la decisió ha mirat en la mateixa direcció: són restriccions a la llibertat d'establiment i a la lliure circulació de capitals.
Entre les sentències que han creat jurisprudència destaquen, per exemple, les dels casos Konle, Reisch, Salzmann, Burtscher, Festersen i Segro, "relatius a diverses regions europees que han intentat imposar limitacions a les compravendes d'immobles anteriorment". En totes elles les mesures van ser rebutjades pel Tribunal, perquè va considerar que eren "discriminatòries i desproporcionades, i no eren la via indispensable per complir amb l'interès general marcat pel país".
Líder en compres d'estrangers i preus alts
Segons les dades dels registradors de la propietat, el quart trimestre del 2022 va ser l'autonomia on els estrangers van tenir més pes en la compra d'habitatges, amb un 36,15 % de les transaccions (és a dir, entre l’octubre i el desembre els estrangers van protagonitzar 36 de cada 100 operacions de compravenda d'habitatges a la regió). Les comunitats més destacades següents van ser la Comunitat Valenciana (28,47 %), les Canàries (27,25 %) i Múrcia (21,87 %), mentre que la mitjana nacional es va situar en el 14,7 %.
Pel que fa al preu de l'habitatge, les dades d'idealista situen les Balears com la comunitat amb el preu per m2 més alt d'Espanya al mercat de segona mà. El primer mes de l'any, el preu es va situar en 3.647 euros/m2, després d'augmentar un 8,8 % interanual, i va marcar distàncies amb la Comunitat de Madrid (3.126 euros/m2), el País Basc (2.787 euros/m2) i Catalunya (2.336 euros/m2).
Pel que fa al valor de taxació dels habitatges al mercat lliure, l'Associació Hipotecària Espanyola (AHE) situa el preu del m2 a Balears en 2.697 euros/m2 el quart trimestre de 2022, després de pujar gairebé un 6 % interanual. És el segon valor més alt del país, només superat pels 2.888 euros/m2 registrats a Madrid.
