"Quin progrés és aquell que obliga els treballadors a deixar-se el sou per pagar l'habitatge?", va preguntar Salvador Illa, president de Generalitat de Catalunya, fa poc en un esdeveniment públic. Per donar resposta a aquesta pregunta, el govern català està fent passos endavant a cop de talonari, i el seu últim moviment ha estat comprar 452 pisos a InmoCaixa per 30,5 milions d'euros. Aquests habitatges se sumaran al parc públic.
Illa justifica aquesta adquisició, que es durà a terme al desembre, "per garantir la finalitat social" d'aquests pisos i destinar-los a les "famílies que més ho necessitin". L'import de l'operació suposa que, de mitjana, l'administració abonarà uns 67.000 euros per immoble.
El president de la Generalitat ha emmarcat aquesta iniciativa en l'aposta del govern per fer front al problema de l'accés a l'habitatge, perquè "és la principal font de desigualtat que cal revertir", ha dit. Ha recordat que la Generalitat s'ha compromès a generar 50.000 pisos públics fins a l'any 2030 i a invertir-hi 4.400 milions. Per això ha reivindicat mesures com el límit al lloguer o la regulació dels pisos turístics.
"Els pisos són per viure i cada pas és important", ha subratllat Illa, que ha reivindicat la "suma i la col·laboració" amb els sindicats també en l'àmbit de l'habitatge davant dels que "només estan interessats a generar soroll perquè no parlem del que realment important".
En una intervenció en què ha alternat contínuament el castellà amb el català, Illa ha assegurat que "no pot ser que fins i tot tenint un lloc de feina, els treballadors tinguin dificultats per comprar-se un pis".
Els habitatges adquirits formen part de nou promocions ubicades als municipis de Girona, Lleida, Reus, Salou, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa, Vendrell, Vic i Vila-seca, i això inclou àrees d'alta demanda acreditada. La distribució és la següent:
- Girona: 72 habitatges i 72 places d'aparcament.
- Lleida: 51 habitatges, 46 places d'aparcament i 56 trasters.
- Reus: 39 habitatges, 53 places d'aparcament vinculades, 39 trasters i 2 locals.
- Salou: 77 habitatges i 88 places d'aparcament.
- Sant Feliu de Llobregat: 56 habitatges, 56 places d'aparcament i 56 trasters.
- Terrassa: 14 habitatges i 19 places d'aparcament.
- El Vendrell: 47 habitatges i 47 places d'aparcament.
- Vic: 78 habitatges, 78 places d'aparcament i 45 trasters.
- Vila-seca: 17 habitatges, 26 places d'aparcament, 16 trasters i 6 locals.
La patronal catalana de pisos turístics porta el decret de la Generalitat davant de la UE
El sector dels pisos turístics català fa un pas més en la seva lluita contra la normativa de la Generalitat i va a Brussel·les.
Barcelona insta la Generalitat i el govern central a regular els lloguers de locals comercials
L'Ajuntament de Barcelona ha instat la Generalitat i el govern central a "dur a terme, amb la màxima celeritat possible, una regulació efectiva" dels lloguers dels locals destinats a activitat econòmica.
Viure a Palma: millors zones, cost de vida i avantatges
Residir a Palma és molt més que residir a una ciutat mediterrània. La capital balear ofereix un entorn dinàmic, cosmopolita i ple d´història, on la qualitat de vida es converteix en una experiència diària. Per això, atrau els qui busquen tranquil·litat al costat del mar però també qui busca una vida urbana amb totes les comoditats.
Per què Barcelona es diu així? Origen i significat del seu nom
Barcelona és una ciutat que desperta l'interès de molts per la seva arquitectura, cultura i gastronomia, però més enllà dels seus atractius turístics, el seu nom amaga una història fascinant que pocs coneixen. Per què Barcelona es diu així? L'origen i el significat d'aquest nom han estat objecte de llegendes, estudis històrics i diverses teories al llarg dels segles.
Viure a Xiva: millors zones, cost de vida i avantatges
Situat a la Comunitat Valenciana, Xiva és un municipi que combina la tranquil·litat de la vida rural amb la proximitat a la ciutat de València. El seu entorn natural, marcat per la Serra de Xiva i àmplies zones de cultiu, ofereix un respir per als que busquen allunyar-se del ritme accelerat de la ciutat.
La dada que deixa en mal lloc el límit del lloguer a Barcelona i de què no parla l'administració
L'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern central fa mesos que defensen a capa i espasa el control dels lloguers a les zones residencials tensionades, la mesura estrella de la Llei d'habitatge.
Certificat energètic de l'habitatge: del desconeixement ciutadà a l'obligatorietat legal
Fa un mes va entrar en vigor una nova normativa que obliga a disposar del Certificat d'Eficiència Energètica (CEE) abans de fer una taxació hipotecària i el 2050 el parc residencial ha d'assolir la neutralitat climàtica, cosa que significa que s'haurà de transformar en edificis de zero emissions, com dicta la Directiva d'Eficiència Energètica dels Edificis. A més d'accelerar l'adaptació normativa, UCI considera que cal reduir la bretxa d'informació per coincienciar els ciutadans. "Sen