Els agents immobiliaris de les Balears demanen consens polític per frenar la crisi d'habitatge

El president del Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària de les Balears, José Luis Artieda, ha reclamat a les forces polítiques que arribin a consensos amplis per articular les mesures necessàries per fer front a la crisi d'accés a l'habitatge.

Així ho ha exposat a la segona de les taules de diàleg, sota el títol 'Context balear: diàleg sobre polítiques d'habitatge', que el PSIB ha organitzat per recollir propostes en matèria d'habitatge de cara al 15è congrés del partit.

Artieda, el primer a intervenir, ha sostingut que si l'habitatge es vol considerar "el cinquè pilar del benestar social", se li ha de donar un caire d'"imperiosa necessitat" per solucionar els problemes actuals.

"Cal crear un marc general comú amb consens de tots els partits polítics. És important, si no no aconseguirem res. Ara mateix. l'únic que podem fer és posar pegats. Si no es fa una estratègia a llarg termini, no arreglarem el problema", ha indicat el president dels agents immobiliaris.

En aquesta línia, ha instat a canviar la visió que es té de l'habitatge, d'un "bé de mercat especulador a un bé de primera necessitat". "És una cosa que hem de començar a inculcar", ha insistit Artieda, que ha enumerat alguns dels factors que, a parer seu, fan que la situació a les Balears sigui especialment greu.

A gran escala, i citant dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), ha destacat la insuficiència del nombre d'habitatges per donar cabuda a tots els seus habitants (652.000 davant 1,2 milions), l'elevat preu mitjà del m2 (3.700 euros, una pujada del 9,6 % respecte de l'any passat), els salaris per sota de la mitjana estatal, la incursió d'estrangers en el mercat o la inadequació dels immobles a les unitats de convivència que predominen actualment.

"El mercat s'ha d'adaptar a les tipologies de les necessitats que hi ha: joves, famílies monoparentals... S'ha d'anar per aquí", ha subratllat.

També ha lamentat la falta d'habitatge social, i ha considerat que s'ha abandonat. "A la dècada dels 80 se'n van construir 15.000; a la dels 90, 9.000; als 2000, 4.000; i no seguiré per no ferir sensibilitats", ha ironitzat.

La pròxima crisi serà la de l'habitatge

Un altre dels integrants d'aquesta segona taula de diàleg ha estat el secretari general de CCOO a les Balears, José Luis García, que ha vaticinat que la pròxima crisi econòmica que pateixi l'arxipèlag tindrà com a principal element l'habitatge.

"No podem créixer econòmicament ni assumir l'activitat econòmica del nostre model productiu amb els preus actuals de l'habitatge. O hi ha intervenció pública del mercat o en pagarem les conseqüències, ja les estem pagant", ha dit.

A les Illes, ha sostingut, es donen les condicions per a la tempesta perfecta: un model productiu estacional i basat en el turisme i un lloc atractiu per establir una segona residència.

"Això ens portarà, ja ho estem veient, que la gent quan es jubili s'hagi d'anar de les Balears. Però comença a haver-hi treballadors que se n'han d'anar. Vivim un nou esclavisme al món laboral fruit d'aquesta falta d'accés a l'habitatge", ha sentenciat García.

Sobre això mateix s'ha pronunciat el secretari general d'UGT-Serveis, José García Relucio. "El problema de l'habitatge, als sectors de l'hostaleria, la restauració i l'oci nocturn, està passant la frontera per convertir-se en un problema d'allotjament", ha advertit.

Així, ha exposat els casos, que "no són ciència-ficció", de treballadors d'aquests sectors, principalment a Eivissa però també a Mallorca, als quals a canvi de treballar els caps de setmana o hores extra se'ls ofereix la possibilitat de viure en habitacions compartides.

També ha lamentat la falta de predisposició dels empresaris del sector turístic a oferir salaris dignes a les persones joves o que s'incorporen al mercat laboral, cosa que augmenta les dificultats per accedir a un habitatge. "Consideren que paguen massa als treballadors, que 1.300 o 1.400 euros és massa", ha retret.

Els joves creuen que viuran pitjor que els pares

El president del Consell de la Joventut de les Balears, Pau Emili Muñoz, ha aportat la perspectiva dels joves davant de la crisi de l'habitatge i s'ha mostrat convençut que seran la primera generació des de la Guerra Civil que viurà pitjor que els seus pares.

"No podem triar si tenir fills o no, tenir una casa o no, independitzar-nos o no, deixar una feina que és precària per buscar-ne una de millor... Tens el que et toca, perquè la situació està tan malament que o treballes de manera precària o no treballes", ha exposat.

També s'ha referit a les lloances d'alguns dels intervinents que l'han precedit sobre la llei d'habitatge autonòmic, que data del 2018.

"És veritat que és molt bona, però si li dius a qualsevol jove de les Balears que no l'hagi llegit no s'ho creuria. Com pot ser que tinguem una llei tan bona i que la situació estigui com està?", s'ha preguntat.

"Si el resultat és que tenim la pitjor situació en matèria d'habitatge amb Madrid, vol dir que la llei no és tan bona o que la situació és prou greu perquè no funcioni com hauria de funcionar", ha esgrimit.

Desnonaments per finalitzacions de contracte

L'advocada de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques, Gloria Olmos, per part seva, ha posat en relleu el problema a què s'enfronten les famílies de classe mitjana amb les renovacions dels seus contractes de lloguer, un tipus de casos que cada vegada troben més, segons ha assegurat.

Així, ha posat per exemple, una família monoparental a qui intentin apujar el preu del lloguer fins als 1.500 euros, quan cobra entre 1.800 i 2.000, els suposa la impossibilitat de signar una pròrroga del contracte.

"Es veuen desnonaments per finalitzacions de contracte i no se'n van. I no perquè siguin 'inquiocupes', perquè segueixen pagant el lloguer, sinó perquè no troben cap altre lloc perquè no hi ha lloguers a uns preus raonables", ha explicat Olmos.

Alhora, la lletrada ha cridat a posar en marxa tots els mecanismes a disposició de les administracions públiques per intentar fer front a la crisi, ja que considera que ara falta voluntat per fer-ho, i a no oblidar la funció social de l'habitatge.

"Els treballadors han de viure en algun lloc. Si no, les cambreres de pisos no podran anar als hotels, i els hotels no funcionaran. També han de poder residir aquí les hostesses, els metges, els professors...", ha dit.