L'expansió de les residències d'estudiants: en creixement el 2026 a Catalunya, “de manera més selectiva”

Tot i la nova cotilla reguladora, Barcelona encara és un imant estructural per a aquest sector
L'expansió de les residències d'estudiants: creixent el 2026 a Catalunya, “de manera més selectiva”
Pixabay

Espanya és una destinació preferent a Europa per a la inversió en residències d'estudiants, i ciutats com Madrid i Barcelona lideren el top 10 continental. Segons Patrizia, gestor global d'inversions en actius immobiliaris, aquest fet és impulsat per la urbanització, la mobilitat internacional creixent d'estudiants i el desequilibri entre l'oferta i la demanda. Aquest 2026 continua aquesta expansió a Catalunya, encara que de manera més selectiva.

Susana Cabrera, Country Manager i Head of Investment Management a Iberia de Patrizia, comenta que, durant el 2025, Espanya va tornar a sumar una mica més de 2.000 llits nous de PBSA, tot i que hi ha obertures addicionals sense xifres publicades, “la qual cosa suposa una xifra rellevant però insuficient davant d'una demanda que creix més ràpid que l'oferta”.

Barcelona, nínxol de mercat a residències d'estudiants

La ciutat és eix central d'aquest nínxol immobiliari, però la regulació municipal, amb control de preus i fortes restriccions al desenvolupament en sòl d'equipament, suposa un fre estructural, “empenyent promotors i inversors a mirar fora de la ciutat o cercar fórmules urbanístiques alternatives que dilueixin el concepte clàssic de residència d'estudiants”, destaca Cabrera.

Tot i la nova cotilla reguladora, Barcelona encara és un imant estructural per al PBSA. En primer lloc, per la demanda, ja que segons l'experta de Patrizia, la ciutat concentra una de les poblacions estudiantils més grans del sud d'Europa, amb un pes creixent d'estudiants internacionals, de postgrau i d'escoles privades, disposats a pagar per producte ben ubicat, gestionat i amb serveis. "Aquesta pressió no es dilueix amb controls de preus, simplement es desplaça".

A això s'hi afegeix l'escassetat de sòl i producte nou, que reforça el valor estratègic dels projectes que aconsegueixen tirar endavant i incrementa el valor dels standing investments. En aquest sentit, Barcelona és un mercat “core” per a capital institucional i tenir exposició a la ciutat respon a estratègia de cartera, liquiditat a llarg termini i capacitat de sortida, segons Cabrera.

L'expansió de les residències d'estudiants: creixent el 2026 a Catalunya, “de manera més selectiva”
Unsplash

Per la seva banda, Jaime Caruncho, director d'expansió de Resa, indica que a Barcelona hi ha una alta i constant demanda nacional i internacional, "és una ciutat molt forta, amb bona liquiditat inversora i ecosistema operatiu madur. És un mercat exigent, però molt defensiu".

Les residències d'estudiants a Catalunya per al 2026

L'evolució del sector a Catalunya continuarà creixent, però de manera més selectiva. Així ho veu Jaime Caruncho: “la demanda és estructural i sòlida, encara que hi haurà més focus en ubicació, eficiència de costos i encaix urbà”.

En tot cas, no esperen un gran salt davant del 2025. "Aquest any serà més d'execució de projectes ja llançats que de noves arrencades massives, per costos i terminis de llicència".

Mirant a futur, a Patrizia assenyalen que, per al 2026, hi ha un salt quantitatiu si el pipeline actualment en obra arriba a bon port, i estableixen que les places més interessants per a invertir són aquelles amb una oferta universitària reconeguda i consolidada, ben comunicades i amb una taxa de provisió baixa.

Altres zones ben posicionades

Per al portaveu de Resa, dins de Catalunya, altres zones per invertir al sector són Girona, Tarragona/Reus i Lleida. Susana Cabrera, de Patrizia, destaca l'àrea metropolitana de Barcelona, així com Girona i Tarragona.

Amb el focus posat en altres llocs d'Espanya on les residències d'estudiants sobresurten, cal remarcar Madrid, València, Màlaga, Sevilla, Granada, Bilbao, València, Alacant, Saragossa i determinats mercats universitaris secundaris on el dèficit de llits encara és estructural.