Tot i que una gran part dels experts coincideixen a destacar que no hi haurà una evolució gaire significativa quant a la demanda, compravenda i preus de l'habitatge aquest 2026 a Catalunya, en comparació del 2025, hi pot haver determinats canvis. Quins seran els més destacats?
“Major equilibri”
Un dels canvis més importants que es veuran aquest 2026 és que, després d'anys de pujades de rècord en compravendes i preus desorbitats de l'habitatge, ve una època una mica diferent. Segons Antonio Pérez de la Torre, director general d'Alfa Inmobiliaria, en compravenda, “després de les pujades de l'any passat, el mercat entra ara en una fase de més equilibri, amb un Euríbor una mica més baix i tipus hipotecaris més estables”.
Tot i que el directiu no espera ajustaments bruscos, sinó una transició que afavorirà el pas del lloguer a la compra i que mantindrà un bon ritme d'operacions.
També ho creu Óscar Habas, director regional d'UCI a Catalunya. "Preveiem que el 2026 la compravenda d'habitatges a Catalunya tendirà a estabilitzar-se després del fort dinamisme del 2025, amb un volum d'operacions similar o lleugerament inferior".
Aquesta evolució no respon a una caiguda de la demanda, segons Habas, principalment a causa de l'escassetat d'habitatge disponible i del nivell de preus, que limiten el nombre d'operacions que es poden tancar, fins i tot en un context d'interès comprador elevat.
Per tant, "les compravendes seguiran en nivells molt elevats, encara que el creixement podria moderar-se. Es preveuen creixements d'un 8%, i hi serà molt present l'escassetat d'habitatges que provoca i intensifica la pressió del comprador".
El principal canvi, per tant, del 2025 (un any d'elevada activitat) al 2026 és “una fase de més equilibri del mercat”, apunta Habas.
“Augments de preus més moderats”
Pel que fa als preus, Óscar Habas preveu que continuïn creixent, encara que a ritmes més moderats, i que el focus del sector giri cada cop més cap el dèficit estructural d'oferta.
"Les mesures de suport a la compra poden facilitar l'accés, però si no augmenta l'oferta d´habitatge, seguiran existint tensions en preus i accessibilitat. Molts canvis radicals no veig, demanda elevada, oferta escassa, possibles millores en l'accessibilitat per a l'habitatge (ICO/ICF)".
“Creixement moderat”
En línia amb això, Diego Bestard, fundador i CEO d'Urbanitae, espera un escenari de creixement moderat, tant en preus com en activitat. "El mercat té un suport estructural molt clar: el dèficit d'habitatge no es resoldrà d'un any per l'altre i, a més, Catalunya concentrarà una part molt significativa del creixement demogràfic previst per l'INE fins al 2030, al voltant de 750.000 habitants nous".
Per a Urbanitae, l'element que posa límit a pujades més fortes és la capacitat de compra. “L'esforç hipotecari ha augmentat de manera molt notable els darrers anys –a Catalunya, del 22 al 33% entre el 2020 i el segon trimestre del 2025– i això obliga que el mercat es refredi de manera natural: la demanda existeix, però cada cop és més sensible al preu i al tipus d'interès”.
Per tant, amb aquest equilibri, l'expert creu que és raonable pensar en una evolució més continguda: a l'Observatori del finançament a la promoció immobiliària a Espanya, realitzat amb KPMG, projecten creixements al voltant del 3% anual fins al 2030, sempre condicionats pel ritme real de producció d'habitatge i per l'evolució del finançament.
“Es busquen habitatges més eficaços”
Tot i que l'accés a l'habitatge és complicat, per la manca d'estoc principalment, Habas veu cada cop més una demanda d'habitatges més qualitatius, buscant habitatges més eficaços, ubicacions millors, o donant molt més valor a entorns amb espais exteriors.
El pes de la regulació a Catalunya
Per la seva banda, els experts d'Izilend opinen que més que un canvi brusc de tendència, aquest 2026 podria portar ajustaments rellevants en el marc regulador.
"El pes de la regulació serà, previsiblement, a Catalunya, més gran que a d'altres territoris, amb la consolidació de les zones declarades com a tensionades i l'aplicació de polítiques associades", declaren. Entre aquestes, destaquen mesures com l'índex de referència dels lloguers o les normatives vinculades a l'anomenada “llei Colau”.
“Aquestes polítiques, concebudes inicialment per a contenir o reduir els preus, han mostrat resultats discutibles”. En molts casos, per als responsables d'Izilend han provocat l'efecte contrari, reduint l'oferta disponible i augmentant la pressió sobre els preus tant de lloguer com, de manera indirecta, compravenda.
Aquest entorn regulador més intervencionista pot influir a les decisions d'inversors i propietaris, alterant l'oferta futura d'habitatge i reforçant, paradoxalment, algunes de les tensions existents al mercat.