La consellera de Territori i portaveu de la Generalitat, Sílvia Paneque, ha assegurat aquest dimarts que el Govern té "tota la voluntat" de treballar per limitar la compra especulativa d'habitatge a través de la Llei d'Urbanisme.
En una roda de premsa al Palau de la Generalitat posterior a la reunió del Consell Executiu, Paneque ha afirmat que l'Executiu està treballant a partir de la proposta presentada pels Comuns per adequar-la "de la millor manera possible" als informes dels analistes i a la legalitat vigent.
En aquest sentit, ha dit que el Govern treballarà per fer possible aquesta iniciativa buscant les majories necessàries per, posteriorment, tramitar-la al Parlament.
"Un cop elaborats i compartits els informes, nosaltres entenem que aquesta és una mesura que va en la línia del desplegament inèdit que ha fet aquest Govern, el més ampli i més important que s'ha fet fins ara en polítiques d'habitatge", ha afegit la consellera.
Condició dels Comuns
Limitar la compra especulativa d'habitatge és una condició dels Comuns per aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2026, que el Govern vol impulsar durant el primer trimestre d'aquest any, i el grup de Jéssica Albiach ha reclamat "voluntat política" per fer-ho possible.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha afirmat aquest dilluns que el Govern està estudiant aquesta iniciativa i que espera tenir notícies aviat en aquest sentit.
Els informes sol·licitats per la Generalitat a experts van concloure que prohibir la compra especulativa és tant viable com constitucional.
Els experts darrere d'aquesta proposta
Darrere d'aquesta proposta del Govern hi ha diversos perfils polèmics i propers al debat públic sobre l'habitatge, amb posicions conegudes en matèria d'intervenció del mercat immobiliari. Els seus informes, encarregats pel mateix Executiu, aporten la visió tècnica a una iniciativa que també té una clara lectura política en un context de forta pressió social per accedir a l'habitatge.
L'informe principal està signat per Carles Viver i Pi-Sunyer, jurista i exmagistrat del Tribunal Constitucional. El febrer del 2013 va ser elegit president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, òrgan creat mitjançant un decret de la Generalitat de Catalunya que posteriorment va ser declarat inconstitucional per unanimitat i anul·lat pel Tribunal Constitucional
Jaime Palomera és fundador i portaveu del Sindicat de llogateres. Després de diversos anys de lluita com a activista immobiliari, ara s'ha quedat com a col·laborador de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), un centre d'estudis centrat en polítiques urbanes.
Pablo Feu és advocat i professor associat a la Universitat de Barcelona. Ha treballat en estudis vinculats a les polítiques d'habitatge a l'àrea metropolitana de Barcelona. Va ser autor d'un informe per al Pla Estratègic Metropolità de Barcelona on ja apuntava la possibilitat de limitar certes compres d'habitatge. Els seus plantejaments se centren a cercar encaix legal a mesures restrictives en mercats tensionats.
Fuensanta Alcala és llicenciada en dret i treballa a l'Ajuntament de Barcelona des de l'any 2000, tot i que assumeix les seves responsabilitats més grans a la primera legislatura de Colau, que la nomena el 2016 directora dels Serveis d'Inspecció, des d'on coordina l'execució del Pla integral d'inspecció de Barcelona.
Rosa Fornas també és jurista especialitzada en dret urbanístic. La seva anàlisi aborda fins on pot arribar la normativa actual per intervenir al mercat de l'habitatge i assenyala les limitacions legals d'emprar eines urbanístiques per restringir compravendes. Apunta que algunes mesures requeririen canvis normatius específics.
