Segons experts, per a molts propietaris la successió de normes, excepcions, pròrrogues i matisos és difícil de seguir
Els API catalans sobre l'escut social i els desnonaments: la protecció social ha d'existir, però amb solucions estructurals
Pixabay

El Reial decret llei de l'anomenat escut social, que inclou diverses mesures en matèria d'habitatge, s'ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). La norma inclou la pròrroga fins al 31 de desembre de la suspensió dels desnonaments per a llars vulnerables sense alternativa habitacional, en cas que l'arrendador sigui un gran tenidor.

El Govern estableix que aquesta pròrroga de la suspensió del procediment de desnonament blindarà les persones vulnerables davant d'eventuals desnonaments en aquells habitatges que pertanyen a grans tenidors. Què representa per als propietaris a zones com a Catalunya?

"Allarga l'excepcionalitat i manté la inseguretat per a totes les parts"

Sobre aquest Reial decret, Montserrat Junyent, presidenta del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Barcelona i de l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya, opina que la finalitat és legítima perquè la norma intenta protegir les llars vulnerables, però el problema és que “se segueix a base de pròrrogues i ajustaments puntuals de l'escut social, i això no construeix un marc estable: allarga l'excepcionalitat i manté la inseguretat per a totes les parts”.

Per als experts, la protecció social ha d'existir, però ha d'anar acompanyada d'una solució estructural i previsible. "Insistim en un marc estable i pactat, amb recursos i mecanismes operatius perquè l'alternativa habitacional no recaigui de facto sobre el propietari privat".

Els API catalans sobre l'escut social i els desnonaments: la protecció social ha d'existir, però amb solucions estructurals
Pixabay

Problemes per a l'arrendador

Segons la presidenta dels Apis de Barcelona, per a molts propietaris -especialment petits- la successió de normes, excepcions, pròrrogues i matisos és difícil de seguir. "Això pot tenir un efecte clar, si apuja la percepció de risc, part de l'oferta es retira o es desplaça a fórmules que es perceben com a més previsibles".

Fet que està passant especialment a Catalunya per la proliferació de normes i la por dels propietaris davant de la falta de pagament dels seus llogaters o el risc d'ocupació de les seves propietats.

Per a Junyent, al decret la suspensió es focalitza als casos en què l'arrendador és gran tenidor, i deixa fora petits propietaris (per exemple, els que tenen 1 o 2 habitatges), “fet que respon a una preocupació social real: no podem sostenir una política pública carregant la responsabilitat sobre famílies que també poden trobar-se a situació fràgil”, matisa.

La idea clau aquí és equilibri. Per als Apis, doncs, cal protegir el vulnerable sense expulsar del sistema qui posa habitatge de lloguer. La solució passa per establir regles simples, estables i acompanyades de gestió pública i pressupostos, “no només prohibicions o pròrrogues”.

A Catalunya, “dificulta recuperar una oferta de lloguer estable”

Aquesta norma a Catalunya pot tenir un impacte més gran. Això és perquè ja hi ha una elevada complexitat regulatòria i un mercat del lloguer especialment tensionat i, segons Junyent, “cada nova pròrroga o mesura excepcional, encara que tingui una finalitat social, afegeix incertesa i dificulta recuperar una oferta de lloguer estable i suficient”.

Els Apis esperen del Decret llei que, si el propietari és petit, el decret redueixi part de la pressió perquè la suspensió no aplicaria igual, fet que pot evitar situacions injustes per a particulars. Mentre que, “si el propietari és gran tenidor, la suspensió es manté i, per tant, la clau serà que l'Administració garanteixi alternatives habitacionals reals i àgils, perquè la vulnerabilitat no es cronifiqui ni s'eternitzin els procediments”.

Per a l'experta, si se segueix a base de pegats, hi ha riscos: no recuperem prou lloguer habitual i ens centrem cap a “modalitats que no resolen la necessitat estructural d'habitatge permanent”.

Per als Apis, l'acord ha de ser ampli i compartit en matèria d'habitatge. “Quan hi ha estabilitat normativa, recursos suficients i una gestió pública àgil, la protecció de les llars vulnerables deixa de viure com un conflicte entre parts i passa a ser una política social eficaç”.

L'habitatge és un repte col·lectiu i només des de la coresponsabilitat (administracions, sector professional i societat) podrem avançar cap a un mercat més just, més previsible i veritablement sostenible.