El conseller delegat de Colliers a Espanya i Portugal, Mikel Echavarren, va advertir que en els propers tres a cinc anys uns 40.000 habitatges actualment destinats al lloguer desapareixeran del mercat perquè es vendran per unitats davant la falta de viabilitat econòmica del model, durant la seva intervenció a la XI edició d'EFIMAD, organitzada per CaixaBank.
Segons va explicar, la sortida d'aquests actius (la majoria, habitatges de nova construcció promoguts per fons institucionals) respon a una lògica estrictament financera: la venda individual permet obtenir preus fins a un 30 % superiors als del lloguer, en un context marcat per l'augment dels costos de construcció, el finançament i les limitacions reguladores. “No surten els números”, va resumir.
Echavarren va emmarcar aquest fenomen en un desequilibri estructural entre oferta i demanda que, si es mantenen les tendències actuals, podria portar a un dèficit de fins a deu milions d'habitatges en la propera dècada. La creació de llars, va recordar, triplica avui el ritme de construcció, impulsada pel creixement poblacional, la reducció de la mida de les llars i la concentració de la demanda a les grans àrees urbanes.
El directiu va defensar les iniciatives de col·laboració publicoprivada impulsades els últims anys, especialment a la Comunitat de Madrid, que va qualificar com el model que ha marcat el camí en habitatge assequible de lloguer. Tot i això, ha advertit que el fort increment dels costos ha comprimit les rendibilitats d'aquests projectes fins a l'entorn del 5,5-6 % net , nivells que considera insuficients per compensar el risc promotor.
En aquest context, Echavarren va ser especialment crític amb Catalunya, la qual va assenyalar com “l'exemple del que no cal fer” en matèria d'habitatge perquè considera que les seves polítiques generen inseguretat jurídica i desincentiven la inversió privada. A parer seu, aquestes mesures no només frenen l'entrada de capital, sinó que agreugen l'escassetat d'oferta en un mercat ja tensionat.
Així mateix, va qüestionar la manca de coherència de les administracions públiques en declarar una “emergència residencial” mentre mantenen una elevada pressió fiscal sobre l'habitatge protegit de lloguer mitjançant impostos com l'IBI, l'ICIO o diferents taxes municipals. A parer seu, aquesta combinació encareix l'accés a l'habitatge sense beneficiar l'inquilí final.
En comparació amb altres països europeus, Echavarren va recordar que Espanya parteix amb un retard històric en el desenvolupament de parcs d'habitatge assequible i social, davant de models com els d'Àustria, els Països Baixos o Dinamarca, amb més d'un segle de recorregut. Tot i això, ha subratllat que aquests sistemes es basen en una gestió professional i rigorosa, en molts casos privada o mixta.
Com a conclusió, el conseller delegat de Colliers va reclamar un “impàs regulador” d'entre cinc i deu anys per facilitar la promoció d'habitatge protegit, flexibilitzant costos i exigències normatives. "En una emergència habitacional no es pot discutir si l'aigua és potable; cal apagar l'incendi", va concloure.
