El comerç que vol obrir les portes a Barcelona es troba un obstacle que té poc a veure amb el mercat o la competència: la burocràcia municipal. Aconseguir una llicència d'obres es pot allargar fins a 340 dies de mitjana, gairebé un any, un termini que asfixia emprenedors i comerciants que han de pagar lloguers durant mesos sense poder aixecar la persiana. En una ciutat que presumeix de dinamisme econòmic, el retard administratiu s'ha convertit en una barrera silenciosa que frena inversions, posa en risc nous projectes i amenaça de buidar molts locals comercials d'activitat.
Segons una resposta escrita del govern municipal al grup del PP a l'Ajuntament, el temps mitjà per tramitar llicències vinculades al comerç arriba als 11 mesos i cinc dies. En el cas del residencial, l'espera tampoc no és curta: la tramitació mínima ronda els nou mesos.
El president del PP al consistori, Daniel Sirera, considera que aquestes dilacions estan “totalment fora de lloc”. A parer seu, la lentitud administrativa té conseqüències directes sobre l'economia de la ciutat. "Els retards en la tramitació de llicències encareixen l'habitatge, frenen la rehabilitació i asfixien comerciants i emprenedors", adverteix. “Una ciutat que aspira a ser dinàmica i competitiva no es pot permetre una burocràcia que paralitza la inversió i perjudica directament els seus veïns”.
La preocupació també s'estén entre les associacions que representen el comerç urbà. Pròsper Puig, president de Barcelona Comerç, qualifica la situació d'inacceptable i alerta que els terminis actuals fan pràcticament inviable l'obertura de nous negocis. "Un nou establiment normalment negocia una carència d'un màxim de tres mesos, tal com preveu la llei", explica. El problema és que, quan els permisos triguen gairebé un any a arribar, aquest marge s'esgota ràpidament i el comerciant es veu obligat a pagar el lloguer sense poder operar.
Això fa que molts projectes arrenquin en una situació financera molt delicada. “Es comença descapitalitzat”, resumeix Puig. Segons explica, hi ha casos de negocis que ni tan sols arriben a obrir les portes o que triguen molt a assolir el llindar de rendibilitat. La pressió és encara més gran si es té en compte l'increment del preu dels locals comercials. "Un negoci que s'ha hagut de traslladar pagava 3.500 euros al mes. Sap què és multiplicar aquest import per tots els mesos en què no es pot obrir?", es pregunta.
Des de Barcelona Oberta, que agrupa bona part dels eixos comercials de les zones més cèntriques de la ciutat, també alerten de l'impacte de la burocràcia. La seva directora general, Elvira Garcia, explica que a districtes com l'Eixample o Ciutat Vella el procés es complica encara més perquè molts locals estan ubicats en edificis catalogats o considerats emblemàtics. En aquests casos és necessari un informe addicional de l'àrea de Patrimoni, cosa que allarga encara més els terminis.
“Tenim detectats casos on s'ha trigat més de dos anys a completar uns tràmits que caldria fer en tres mesos”, afirma Garcia. A parer seu, aquesta lentitud administrativa desincentiva les inversions, especialment per part de grans cadenes comercials interessades a instal·lar-se a les zones més cèntriques de Barcelona.
Els comerciants també assenyalen la diferència amb altres grans ciutats espanyoles. Mentre a Barcelona el procés es pot allargar gairebé un any, en llocs com Madrid n'hi ha prou en molts casos de presentar una declaració responsable, un mecanisme que permet iniciar l'activitat mentre es revisa la documentació.
Des de l'Ajuntament assenyalen que actualment hi ha 95 professionals dedicats a la tramitació de llicències, encara que també exerceixen altres funcions. El govern municipal subratlla, a més, que el termini mitjà inclou no només el temps de revisió per part dels tècnics municipals, sinó també els períodes en què els tècnics privats han d'esmenar deficiències als expedients o esperar informes d'altres administracions.
Tot i així, tant el PP com les associacions comercials consideren que la situació evidencia un sistema col·lapsat i reclamen al consistori més recursos per agilitzar els procediments. Per al comerç de proximitat, adverteixen, cada mes d'espera pot marcar la diferència entre obrir un negoci viable o quedar-se pel camí fins i tot abans d'aixecar la persiana.
