El mercat residencial català viu un canvi silenciós però profund. Mentre que el debat públic gira al voltant de l'accés a l'habitatge i la regulació, els grans actors del mercat prenen posicions… o més aviat les desfan. Les empreses venen més habitatges dels que compren i a un ritme que no s'havia vist fins ara.
Segons un estudi del Col·legi Notarial de Catalunya, el 2025 les persones jurídiques van vendre un total de 12.010 habitatges més dels que van adquirir, fet que consolida una tendència de retirada progressiva del mercat residencial.
La dada no només confirma un canvi de cicle, sinó que marca una fita: es tracta del màxim nivell de desinversió registrat a la sèrie històrica recent.
La fotografia és clara. Les empreses, que representen aproximadament un 10 % de les compres d'habitatge a Catalunya, redueixen l'exposició al mercat, i amb rapidesa: el 2025 van arribar a vendre gairebé el doble d'habitatges dels que van comprar, segons els notaris.
Aquest moviment no és homogeni, però sí significatiu. A ciutats com Barcelona, la tendència és especialment visible, ja que milers d'habitatges van sortir del balanç d'empreses i inversors.
Darrere aquest gir hi ha diversos factors. D'una banda, el context regulador ha elevat la incertesa. Les limitacions del preu del lloguer, els canvis normatius i el debat polític sobre l'habitatge han reduït l'atractiu de l'actiu residencial per a determinats perfils inversors. De l'altra, l'enduriment de les condicions financeres i la caiguda de rendibilitats en alguns segments empenyen molts actors a reposicionar les carteres.
El resultat és un mercat en què les empreses perden pes relatiu com a compradores i guanyen protagonisme com a venedores.
Aquest procés de desinversió planteja diverses incògnites. A curt termini, pot contribuir a augmentar l'oferta en venda, cosa que en determinades zones podria alleujar tensions. Tot i això, també obre la porta a un canvi en l'estructura del mercat: menys presència d'inversors institucionals i més protagonisme del comprador particular.
Els notaris adverteixen, a més a més, que aquest tipus de moviments s'han d'interpretar amb cautela. La retirada de capital professional pot tenir efectes indirectes sobre la producció d'habitatge, la rehabilitació i la professionalització del lloguer.
En definitiva, Catalunya s'endinsa en una nova fase del cicle immobiliari, marcada no per l'entrada de capital, sinó per la sortida. I si bé encara és aviat per mesurar-ne totes les conseqüències, el missatge que llança el mercat és clar: l'interès inversor en habitatge ja no és el mateix que fa tot just uns anys.
