Una investigació en curs de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB (IGOP) confirma que l'exposició a la calor va per barris. A les grans ciutats espanyoles, viure en un barri desafavorit suposa, de mitjana, patir més calor que en un barri acomodat. És un patró sistèmic que es repeteix a Barcelona, Madrid, València i Sevilla, encara que amb una intensitat diferent.
A Barcelona, l'informe, identificant aquells barris vulnerables des d'un punt de vista socioeconòmic o residencial i socioeconòmic, se centra a l'àrea metropolitana, on es conclou que aquells barris i zones més vulnerables, la majoria a la perifèria, registren, de mitjana, fins a un grau més de temperatura que les zones amb més renda. L'estudi identifica 77 barris on coincideixen vulnerabilitat social i estrès tèrmic i on hi viuen més de 905.000 persones. La majoria comparteixen un mateix denominador comú: edificis antics, poc aïllats i amb una eficiència energètica molt limitada.
En general, es tracta de barris amb rendes més baixes, amb alta densitat urbana i configurats per polígons de vivendes els que registren sistemàticament les temperatures més altes. “Aquesta associació s'ha trobat creuant l'Índex de Vulnerabilitat Urbana (IVU) desenvolupat per l'Institut Metròpoli amb dos indicadors de temperatura: la Temperatura Superficial del Sòl (LST), mesurada amb dades de satèl·lit, i l'Índex Universal de Clima Tèrmic (UTCI), que estima el confort tèrmic real que percep una persona”, ens comenta el Catedràtic de Geografia i responsable de la investigació i coautor de la investigació, Marc Parés, en tots dos casos hi ha una correlació positiva entre la vulnerabilitat urbana i l'exposició a les altes temperatures.
Per això han fet servir la temperatura de superfície, que és una mesura de temperatura satelital. “Amb dades de temperatura cada vegada que passa el satèl·lit, prenent les dades que teníem de temperatura de l'estiu del 2022, que va ser especialment calorós, i n'hem calculat la meitat”, segons Paré.
Aquest indicador és molt precís perquè el satèl·lit detecta la temperatura a píxels de 30 per 30 metres. Ara bé, el problema d'aquesta mesura és que la temperatura de superfície no és la temperatura que sent al cos. "Llavors, per tenir un segon indicador, n'hem utilitzat un altre, UTSI, que és un indicador de confort tèrmic, i fa una estimació de la sensació de temperatura, combinant tant la temperatura de superfície com dades d'humitat, vent... encara que no és una mesura directa, és un modelatge a Machine Learning que a partir de diferents dades mesura la temperatura de sensació", ens trasllada l'expert.
Quines zones de l'àrea metropolitana estan més exposades a la calor
Per a Parés, la temperatura que hi ha a un barri condicionarà la temperatura que hi ha a cada habitatge. En general, a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, hi ha més de 905.000 persones als eixos Llobregat i Besòs que pateixen aquesta mesura i més calor.
"Com que són barris més densos, es genera més efecte d'illa de calor i són els més calorosos", respon. Alhora, són zones amb menys verd urbà, “que és un element important, perquè el verd urbà atenua l'efecte de calor”.
Dins de Barcelona, l'expert situa els barris més calorosos a la zona de Nou Barris o a la zona de la Marina del Prat, Zona Franca, i a la perifèria, on fa més calor, l'eix del Besòs: Sant Adrià, Santa Coloma, alguns barris de Badalona, cap al Vallès, Ripollet, Barberà.
I a l'altre extrem, l'eix del Llobregat, “molts barris de l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, el Prat, Sant Boi”, destaca l'expert. Això no vol dir que no hi hagi barris no vulnerables on faci molta calor, com ara l'Eixample o les Corts.
“Habitatges amb menor aïllament tèrmic i eficiència energètica”
Aquesta tendència, a més, correspon a zones amb habitatges construïts durant determinats períodes i amb determinades característiques, edificacions de menor qualitat des del punt de vista de l'aïllament tèrmic i de l'eficiència energètica. “Per tant, a banda de fer més calor al barri, els mateixos habitants estan menys adaptats o tenen més dificultats per adaptar-se al canvi climàtic a casa seva”, respon.
Per la seva banda, el Personal Shopper Immobiliari (PSI), Iñaki Unsain, assenyala que l'estudi reflecteix una conseqüència de l'envelliment del parc immobiliari, que cada estiu resulta més evident. "Cada vegada parlem més de la calor als carrers, però molt poca de la calor dins dels habitatges. Tenim milers d'edificis construïts fa 40, 50 o fins i tot 60 anys que mai van ser concebuts per suportar les temperatures que patim avui. Són habitatges que conserven pitjor la temperatura, necessiten més consum elèctric per refrigerar-se i ofereixen un menor confort PSI.
Petició de polítiques públiques específiques
Conscients que les onades de calor ja no són fenòmens excepcionals, sinó que configuren una nova normalitat, els investigadors insten les administracions a actuar per no condemnar els més desafavorits a haver de suportar una calor cada vegada més extrema. Advoquen per una discriminació territorial positiva: les inversions en refugis climàtics, arbratge, paviments reflectors i millora d'habitatges s'han de concentrar a aquests punts calents.
La bretxa d'adaptació agreuja la injustícia
L'estudi també adverteix que l'exposició real pot ser encara més gran. Els residents d'aquests barris no només viuen en un entorn més càlid, sinó que tenen molta menys capacitat per protegir-se'n:
- Molts llogaters no poden instal·lar aire condicionat.
- Bona part de la població treballa a l'exterior (construcció, repartiment, neteja) sense climatització.
- Fins i tot quan lʻaire condicionat és una opció, no poden assumir la factura elèctrica.
Aquestes dades són una primera fase de la investigació. Durant aquest estiu s'està preguntant els ciutadans sobre la percepció de la calor a casa seva, i el que fan per protegir-se de la calor a casa.
