Barcelona lidera les ciutats intel·ligents del planeta, juntament amb Singapur i Londres

Singapur ocupa el podi de les ciutats intel·ligents de l'SmartCitiesWorld / Pixabay
Singapur ocupa el podi de les ciutats intel·ligents de l'SmartCitiesWorld / Pixabay

Les ciutats intel·ligents són aquelles que s’acosten a una sostenibilitat òptima i garanteixen la qualitat de vida dels seus ciutadans. I, per aquesta raó, els barcelonins estan d’enhorabona. Barcelona ha estat escollida una de les ciutats més intel·ligents del planeta, segons un estudi elaborat per SmartCitiesWorld en col·laboració amb Philips. El mateix rànquing situa al capdavant a Singapur i a Londres en segona posició.

Actualment, les ciutats consumeixen de mitjana més del 70% de l’energia mundial. Es calcula que el 2050 les ciutats acolliran a més de 6.500 milions de persones, fet que implica que la població d’aquestes zones creixerà en 2.500 milions de persones.

L’informe tracta 250 elements que defineixen el que és una ciutat intel·ligent. A l’altre extrem, es troben la falta d’infraestructures, la visió de curt termini o les restriccions pressupostàries, segons els enquestats d’una vintena de països de tot el món, que consideren que aquests aspectes són als quals s’enfronten les “smart cities”.

Barcelona és la tercera ciutat més intel·ligent en aquest llistat de SmartCitiesWorld i destaca per la decidida implicació política en la transformació digital de la ciutat. En aquest cas és fonamental la figura de Francesca Bria, anomenada a mitjans de 2016 Comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de la ciutat.

L’informe subratlla la voluntat de la ciutat per promoure aquest canvi. “Perquè les ciutats es beneficiïn realment del potencial que ofereixen les “smart cities”, es requereix un canvi de mentalitat en el qual les autoritats locals planifiquin a llarg termini i a través dels diferents departaments”, explica Andreas Knobloch, Alliance Specialist de Philips Lighting. Segons el Consistori de la ciutat, la implantació de nous sistemes basats en aquest concepte han generat aproximadament 47.000 llocs de treball, 36,5 milions d’euros gràcies a aparcaments intel·ligents i un estalvi de 42,5 milions d’euros en aigua.

Entre els plans de l’administració pública de la capital catalana està reduir la dependència de les grans tecnològiques. Això implica apostar pel software lliure de codi obert, col·laborar amb pimes locals, l’abandonament de l’externalització i més contractació de personal informàtic. Així apostarien per alternatives Open-Xchange, Mozilla i OpenOffice, davant d’Outlook, Explorer i Office, a més d’abandonar Windows i utilitzar sistemes operatius com Ubuntu (basat en Linux).

Barcelona és, a més, una de les ciutats que lideren el projecte europeu Decode, nascut per afavorir el control de les dades i la gestió de la identitat digital dels ciutadans a través de plataformes col·laboratives. El programa pilot, que busca oferir als ciutadans una major independència de les multinacionals, es desenvolupa també a la ciutat d’Amsterdam i compta amb col·laboradors com The UK Innovation Agency Nesta (Regne Unit), Universitat Oberta de Catalunya (UOC)-Interdisciplinary Institute (IN3), University College London (Regne Unit), Arduino Verkstad (Suècia) o el Centre d’Economie de la Sorbonne (França).