Castelló és una regió la identitat de la qual està lligada a segles de canvis polítics, lingüístics i urbans. La seva història no s'entén sense l'antic assentament del turó de la Magdalena, la conquesta cristiana i el trasllat posterior de la capital a la plana. I el nom actual conserva l'empremta d'aquell origen medieval. Descobreix per què Castelló es diu així.
Història de Castelló
La història de Castelló de la Plana està estretament vinculada a l'antic assentament situat a l'ermita de la Magdalena. Allà hi havia el Castell Vell, una fortificació que protegia la població medieval abans que el nucli urbà es traslladés a la plana.
Després de la conquesta cristiana encapçalada per Jaume I d'Aragó, es va autoritzar el 1251 el trasllat dels habitants des de l'entorn muntanyenc a la Plana. El canvi responia a motius pràctics: el nou emplaçament oferia millors condicions per a l'agricultura i el desenvolupament de la vila. El 8 de setembre del 1251 es considera la data de referència de la fundació de la ciutat actual.
La ciutat va anar guanyant importància fins a consolidar-se com a capital de la província de Castelló, creada el 1833 durant la divisió territorial d'Espanya. Quatre anys després, el 1837, Isabel II va concedir a la llavors vila el títol de ciutat, després de la seva resistència davant d'un setge de les tropes carlines.
Quin és l'origen del nom Castelló?
El nom de Castelló procedeix d'una construcció medieval relacionada amb la idea d'un castell de mida petita. L'etimologia més acceptada el vincula a les formes llatines 'castellum' i al diminutiu que va donar lloc a una denominació amb el sentit de 'castell petit' o 'castellet'.
L'explicació està directament relacionada amb el castell que protegia l'antic nucli situat al turó de la Magdalena. Quan la població es va traslladar a la plana al segle XIII, el nou assentament va heretar el nom, encara que ja no es trobés al mateix emplaçament elevat.
La primera documentació de la grafia Castelló en valencià està datada el 31 d'agost de 1290. La forma castellana apareix més tard en documents redactats en castellà. Posteriorment, la denominació es va usar també per designar la província quan aquesta es va crear al segle XIX.
L'origen de l'afegit 'de la Plana'
Com hom pot imaginar, el complement 'de la Plana' al·ludeix a la ubicació de la ciutat a la plana litoral de la Plana, una comarca històrica i geogràfica de la província. La primera referència documentada a aquest afegit data del 1308.
A més de descriure el territori, permetia diferenciar Castelló d'altres poblacions amb noms similars i de l'assentament anterior. Des de gener de 2025, la denominació oficial és bilingüe: Castelló de la Plana/Castelló de la Plana.
Com es deia Castelló abans?
Abans de consolidar-se la denominació actual, la ciutat va rebre diferents formes en documents medievals i moderns.
- Kastilgó: És una de les formes antigues vinculades a la tradició medieval del topònim.
- Castilion i Castiliones: Van ser variants utilitzades en la documentació històrica.
- Castelló de Borriana: Entre els segles XIII i XIV es va emprar aquesta fórmula per distingir la vila. Borriana era llavors una de les localitats principals de la zona i servia com a referència territorial.
- Castelló del Camp de Borriana: Aquesta variant incidia en la localització de la població dins l'àrea vinculada a Borriana. Es va utilitzar durant part de la baixa edat mitjana.
- Vila de Castelló: Des del segle XV es documenta aquesta expressió per identificar la vila.
- Castelló/Castelló: En valencià, és la forma històrica i la que apareix de manera estable des de finals del segle XIII. La forma castellana apareix en documentació oficial almenys des del 1609.
- Castelló de la Plana/Castelló de la Plana: La denominació va afegir la referència geogràfica a la plana per diferenciar la ciutat. Des del gener del 2025 és la forma oficial, reconeixent ambdós idiomes.
Quin dialecte té Castelló?
Castelló té dues llengües oficials, el castellà i el valencià, tal com passa al conjunt de la Comunitat Valenciana. En l'ús quotidià, la presència d'una llengua o una altra pot variar segons l'àmbit familiar, educatiu, laboral o administratiu.
No obstant això, la província posseeix un dialecte menys conegut, el xurro. És un nom popular emprat per referir-se a les parles castellano-aragoneses tradicionals de diverses comarques interiors. A la província castellonenca, es consideren comarques xurres l'Alt Millars i l'Alt Palància.
Viure a Castelló
Viure a la província de Castelló permet escollir entre perfils de municipi molt diferents: localitats costaneres amb activitat turística i accés a la Mediterrània, ciutats mitjanes i pobles de l'interior. La província reuneix destinacions com Peníscola, Benicàssim, Vinaròs, Morella, Montanejos o Sogorb.
A la ciutat de Castelló de la Plana es concentra bona part dels serveis administratius, sanitaris, universitaris, comercials i culturals. La capital combina una escala urbana accessible amb connexió al Grau, al port ia les platges.
