Des dels seus inicis en un petit local universitari fins a encarregar-se del disseny del proper gran projecte empresarial de l'exitosa Rosalía a l'Hospitalet de Llobregat o rebre un premi FAD, l'estudi barceloní Arquitectura-G ha construït una trajectòria que l'ha portat a treballar en projectes residencials i comercials a diversos països. Fundat el 2005 per Jonathan Arnabat, Jordi Ayala, Aitor Fuentes i Igor Urdampilleta (quatre companys d'universitat), l'estudi ha evolucionat gradualment i ha ampliat el seu abast sense perdre de vista un enfocament rigorós en cada encàrrec.
Jonathan Arnabat recorda que els primers passos es van fer amb encàrrecs modestos de familiars i amics, quan encara eren estudiants. "Érem companys de classe, fèiem treballs junts i vam llogar un petit local prop de la universitat per treballar i compartir recursos", explica. La crisi de 2008 va marcar la seva primera etapa professional, centrada en petites reformes i rehabilitacions, amb un alt volum de treball. "Al voltant de 2010 teníem un despatx amb 50 projectes de reforma, cadascun amb la seva llicència, la seva constructora petita i la seva família opinant", assenyala.
Amb el temps, l'estudi va buscar canviar l'escala dels encàrrecs i accedir a una mena de projecte més ambiciós. A partir de 2012 van començar a vincular-se amb el sector immobiliari, la qual cosa va derivar en obres com l'edifici plurifamiliar del carrer Llacuna, premiat amb un FAD. Aquest gir va marcar l'inici de la seva expansió internacional, que avui representa entre el 70 i el 80 % de la seva activitat.
I és que, si bé ells no volen fer cap mena de declaració sobre aquest tema pel secretisme i els contractes de confidencialitat que comporten aquests projectes, Arquitectura-G és el responsable de la reforma d'un edifici al carrer Can Pi de l'Hospitalet de Llobregat, que albergarà l'estudi d'enregistrament de Rosalía, així com les oficines de les seves empreses Motomami SL, Racinetas Productions SL i Tresmamis SL, o, cosa que és el mateix, una factory al més pur estil de la d'Andy Warhol, però en terres catalanes.
Aquest projecte, segons han avançat diferents mitjans, s'integra al Districte Cultural de la ciutat, una iniciativa municipal que promou la transformació d'antics espais industrials en centres de creació artística i cultural.
El nou estudi se situarà prop de la Fira Gran Via i s'espera que sigui un dels més ben equipats d'Europa. L'elecció d'Arquitectura-G per a aquest encàrrec reflecteix la confiança en la seva capacitat per abordar projectes que combinen funcionalitat i disseny contemporani, qualitat que els ha fet consolidar la presència en l'àmbit internacional.
Més enllà de les fronteres: agilitat i noves oportunitats
La internacionalització no ha estat només una qüestió de creixement, sinó també una via per esquivar algunes de les limitacions que, segons el parer dels fundadors, afecten el sector a Espanya. "Dibuixar un projecte és un 10 %. La resta són tasques d'administració que l'única cosa que fan és encarir les coses", resumeix Arnabat, que considera que treballar fora ofereix més agilitat i, en molts casos, millors condicions econòmiques.
Actualment, desenvolupen projectes a Albània, on treballen en una promoció de 400 habitatges, l'Aràbia Saudita, el Benín, el sud de França i Portugal. El suport institucional ha estat clau. "El que fa el primer ministre és fer de nexe entre promotors i arquitectes", apunta Arnabat, la qual cosa els permet negociar amb més marge.
Entre el disseny comercial i l'habitatge
Arquitectura-G també ha treballat per a marques de moda com Acne Studios, amb les quals han desenvolupat botigues a diferents països. A diferència d'altres marques amb manuals estètics rígids, valoren la llibertat creativa que han trobat en aquesta col·laboració. No obstant això, l'habitatge continua sent l'àmbit on se senten més còmodes. "És on creiem que podem aportar més", sosté Arnabat, encara que reconeix que el marc regulador i econòmic en ciutats com Barcelona no afavoreix el desenvolupament de promocions ambicioses.
"El problema és la manca d'oferta", afirma. Des del seu punt de vista, l'arquitectura té poc marge de maniobra si no s'acompanya de mesures per facilitar l'accés al sòl, reduir impostos i rebaixar les traves administratives. També qüestiona alguns criteris tècnics imposats des de la normativa: "És molt bonic dir que té menys petjada de CO₂, però això encareix més els materials i dificulta la construcció ràpida i econòmica".
Sobre les noves maneres d'habitar, Arnabat considera que el mercat segueix tendint a models convencionals, encara que hi ha marge per experimentar amb tipologies més obertes i flexibles. “L'habitatge jerarquitzat clàssic funciona bé, però la clau és oferir més possibilitats”.
Aprendre fent
L'estudi no s'encasella en una mena de projecte concret, però sí que busca que cada encàrrec els permeti ser propositius i respondre a un context específic. Els seus inicis van estar marcats per una filosofia pragmàtica: no centrar-se en concursos, sinó abordar encàrrecs reals, per petits que fossin. "No en guanyem ni un", diu Arnabat sobre els concursos, "però vam fer la cuina per a l'àvia".
En 2015, el premi Mies van der Rohe a l'arquitecte emergent per una casa a Càceres va suposar un punt d'inflexió. Des de llavors, han pogut afrontar encàrrecs més complexos, com el projecte de 400 habitatges a Albània, en desenvolupament des de fa quatre anys. "Ens agradaria poder fer aquest tipus de projectes també aquí", conclou, encara que reconeix que a Espanya l'accés a encàrrecs d'aquesta escala continua sent limitat.
