El Govern de Pedro Sánchez, en un intent per aconseguir el suport de Podemos als Pressupostos Generals de l’Estat de 2019, ha anunciat que estudiarà la possibilitat de pujar els impostos a les rendes més altes. En concret, als contribuents que guanyen més de 150.000 euros a l’any.
Segons els càlculs del Sindicat dels Tècnics d’Hisenda (Gestha), la mesura afectaria uns 91.000 contribuents, el 0,46% del total, que haurien de pagar uns 4.400 euros anuals més si finalment s’aprova la pujada de l’IRPF. Així, haurien de pagar un 2,1% més que actualment i gràcies a això l’Estat recaptaria uns 400 milions d’euros addicionals.
Si es dugués a terme, Catalunya seria la regió que més patiria aquest increment impositiu, ja que és l’autonomia que aplica el tipus més alt d’Espanya com a conseqüència del tram autonòmic. Hem de recordar que Hisenda fixa un tram de l’IRPF, mentre que les comunitats tenen competència per aplicar el seu propi tram.
Amb la pujada, el tipus mitjà en el conjunt del país per les rendes superiors a 150.000 euros pujaria al 50,5%, tot i que a les regions com Catalunya, Andalusia, Comunitat Valenciana, La Rioja, Cantàbria i Astúries, el tipus pujaria al 52% (inclòs el tram nacional i l’autonòmic).
I per què Catalunya seria la regió més afectada? Perquè és aquella en la qual hi hauria més contribuents pagant aquest tipus mitjà. Segons Gestha, a l’autonomia hi ha més de 22.000 persones que guanyen més de 150.000 euros l’any, el que es tradueix en un 0,63% del total de declarants, més que a la resta de comunitats.
En canvi, a Andalusia hi ha poc menys de 6.500 persones (el 0,19% dels cotitzants andalusos), a la Comunitat valenciana unes 7.100 (el 0,33%) i a Astúries unes 1.150 (0,23%). A Cantàbria i a La Rioja la mesura afectaria menys de 1.000 persones (al voltant del 0,3% dels declarants).
La regió a la qual hi ha més rendes altes és Madrid: segons Gestha són 36.085 persones, el que es tradueix en un 1,13% del total. Tanmateix, la regió aplica un tram autonòmic inferior que les anteriors, el que suposaria que el tipus mitjà màxim fos del 47,5%.
Per sobre de Madrid, però per sota de Catalunya, Andalusia, Comunitat Valenciana i les altres, trobaríem a Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Galícia, amb uns tipus del 48-49%. Múrcia i Canàries se situarien en la línia de la mitjana nacional (50-50,5%) i Aragó, Balears i Extremadura en el 51,5%.
Article original en castellà: Las rentas altas de Cataluña serían las más afectadas por la subida del IRPF (Cinco Días)
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.