Arranca l’últim terç de l’any. Després de la parada de l’estiu, el Congrés dels Diputats reprèn l’activitat i ho fa amb tres grans reptes econòmics sobre la taula: tirar endavant els Pressupostos Generals de l’Estat de 2019, posar en marxa la nova llei hipotecària i aprovar la reforma de les pensions.
Amb un Govern en minoria parlamentària, en el nou curs polític veurem negociacions i pactes entre diferents grups polítics per donar llum verda a aquests deures. Resumin en què consisteix cadascun:
1. Pressupostos Generals de l’Estat
El Govern de Pedro Sánchez ja està treballant en els comptes públics del proper exercici. El seu objectiu és presentar el projecte dels Pressupostos el novembre i començar immediatament després les negociacions amb altres forces parlamentàries per posar-los en marxa. El mateix Executiu té dubtes de si podrà aprovar-los en aquest exercici i no descarta que l’aprovació definitiva es posposi fins a febrer.
I què s’espera dels PGE 2019? En general, pujades d’impostos i major despesa pública. El juliol, el Consell de Ministres va elevar un 4,4% el sostre de despesa per l’any vinent, fins a situar-lo per sobre dels 125.000 milions d’euros. Aquesta és la base per elaborar els Pressupostos, que aniran enfocats a “apuntalar el creixement econòmic i potenciar les polítiques socials”, segons l’equip de Sánchez, i que en principi tindran com a principal aliat al partit de Podemos.
Per exemple, el Govern està estudiant fórmules per poder eliminar el copagament farmacèutic a alguns pensionistes, així com una nova pujada de les pensions vinculada a l’increment a l’IPC. Una altra de les mesures que estudia és crear noves ajudes a les llars vulnerables.
A canvi d’aquest impuls a la despesa pública, la seva intenció és augmentar la recaptació a través d’elevar els impostos a les rendes altes (pujaria l’IRPF a les rendes superiors a 150.000 euros), a les empreses (eliminant bonificacions de l’Impost de Societats, que grava el benefici empresarial) i als bancs, entre altres col·lectius. També podria haver-hi canvis en la tarifa plana dels autònoms, en un moment en el qual els ingressos declarats pels treballadors per compte propi s’apropen ja als nivells precrisi, segons el diari Cinco Días, i acabar amb les amnisties fiscals per posar límit als grans defraudadors.
I tot això es durà a terme en un entorn d’alentiment econòmic, que ja s’està deixant sentir en indicadors com el consum, l’ocupació, les exportacions o el PIB, tal com recorda el diari ABC.
2. La nova llei hipotecària
Un altre dels reptes més apressants és posar en marxa la nova Llei de Crèdit Immobiliari. La normativa ja va ser aprovada el novembre de l’any passat pel Govern de Mariano Rajoy, tot i que els tràmits parlamentaris s’han demorat i segueix encallada al Congrés. L’oposició ha presentat a prop de 200 esmenes i l’objectiu de Sánchez és començar a negociar com abans millor les possibles modificacions al projecte ja aprovat.
Aquesta llei té un doble objectiu: transposar la normativa europea en matèria hipotecària a l’ordenament jurídic espanyol i augmentar la transparència i seguretat de bancs i clients. Entre els canvis que portarà la llei destaquen l’obligatorietat del client d’acudir a un notari abans de firmar el contracte per garantir que el préstec s’ajusta a la legalitat, una limitació a les comissions que apliquen els bancs, la possibilitat de convertir les hipoteques variables en fixes o la creació d’una llista de clàusules abusives que la banca no podrà aplicar.
L’entrada en vigor de la llei hipotecària porta dos anys i mig de retard (havia d’haver-se posat en marxa el març de 2016) i Brussel·les ha donat un toc d’atenció a Espanya: si no s’aprova de seguida, ens exposem a una multa de més de 100.000 euros diaris, el que eleva la factura anual fins als 90 milions d’euros. Si l’aprovació se segueix demorant, el cost seguirà pujant. Per això cada dia compta.
3. Reforma de les pensions
La reforma de les pensions és des de fa anys un dels grans temes pendents d’Espanya. Amb una població cada cop amb edat més avançada i una joventut amb problemes per accedir al mercat laboral i aconseguir un bon sou, els problemes per garantir el sistema en les condicions actuals estan creixent amb el pas del temps.
Al marge de negociar sobre com es poden mantenir les pensions, els Pressupostos Generals de 2018 ja inclouen una pujada de les pensions de l’1,8% el 2018 (xifra que s’eleva al 3% en el cas de les pensions més baixes i les no contributives), tot i que el PSOE i Podemos han acordat recentment que la revalorització per aquest exercici i el proper s’ajusti a l’IPC real, per garantir que els pensionistes no perdin poder adquisitiu. Segons les dades de l’INE, la inflació es va situar a l’agost en el 2,2% en la seva taxa anual.
Més enllà de la revalorització actual, les formacions polítiques que formen part de la Comissió del Pacte de Toledo del Congrés dels Diputats segueixen negociant per assolir un acord i enviar al Govern un informe replet de recomanacions per garantir el sistema a llarg termini. Una feina que no serà senzilla, sobretot si tenim en compte les propostes tan diferents de cada partit per solucionar el problema de les pensions.