El mercat hipotecari deixa cada cop més enrere la crisi. I és que segueix creixent la concessió de préstecs per la compra d’habitatge, l’import mitjà i el tipus d’interès mitjà que paguen els hipotecats.
Segons les dades de l’INE, el juliol es van signar 29.287 hipoteques, el que resulta en un increment interanual del 14,6%. Pel que fa l’acumulat de l’exercici (gener-juliol), el repunt ronda el 10,3%.
Tanmateix, les dades més destacades són el nou mínim històric que ha marcat el tipus d’interès mitjà de les hipoteques i que l’import mitjà de les mateixes continua en màxims de 2008, com a conseqüència de la pujada dels preus de l’habitatge.
En concret, el tipus d’interès mitjà ha aconseguit baixar per primer cop del 2,6%, fins a situar-se en el 2,59%. Un any abans se situava en el 2,76%. Fins a l’abril de 2014, el tipus mitjà no va aconseguir baixar del 4%. Ara bé, aquests mínims coincideixen amb un canvi de tendència de l’Euríbor, que per primer cop en quatre anys tornarà a encarir les hipoteques de tipus variable.
Respecte a l’import mitjà dels préstecs, les darreres dades sostenen que, de mitjana, els bancs concedeixen 125.120 euros per la compra d’habitatge, un 2,1% més que el juliol de l’any passat. Igual que el juny, el volum es troba en màxims des de desembre de 2008, com a conseqüència de l’encariment de l’habitatge. El termini mitjà se situa actualment en 24 anys.
D’altra banda, les hipoteques fixes es mantenen estables respecte als mesos anteriors i suposen al voltant del 38% de les operacions.
Resultats per Comunitat Autònoma
Les comunitats amb major nombre d’hipoteques constituïdes sobre habitatges el juliol són Madrid (5.717), Andalusia (5.382) i Catalunya (5.120), i també són les comunitats en les quals es presta més capital. En canvi, les comunitats que presenten les majors taxes de variació anual són Extremadura (38,9%), Comunitat Valenciana i La Rioja (ambdues amb 28,1%).
Respecte al juny, les regions amb majors taxes de variació mensuals en el nombre d’hipoteques sobre habitatges són La Rioja (57,2%), Astúries (11,9%) i les Illes Balears (11,5%). A la banda negativa, trobem Extremadura (-25,8%), Aragó (-23,7%) i Navarra (-18,1%).
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.