L’euríbor a 12 mesos ha tancat el primer mes del 2020 amb pujades. L'indicador de referència de la majoria de les hipoteques a Espanya ha tancat el gener amb una mitjana provisional del -0,253% comparat amb el -0,261% del desembre.
Per saber com aquesta dada afectarà les quotes hipotecàries només cal comparar el nivell de fa un any: el gener del 2019, l'euríbor estava en un -0,117%. Això significa que qui aviat tingui una revisió de les condicions del préstec es beneficiarà d'una rebaixa en la quota. Per a una hipoteca mitjana, la rebaixa serà d'uns 80-100 euros anuals. [Calcula aquí com et canviarà la quota]
Malgrat el repunt d'aquest mes (el cinquè consecutiu), el mercat dona per fet que l'indicador de referència per a la majoria de les hipoteques a Espanya es mantindrà en terreny negatiu almenys dos anys més, davant la política expansiva que previsiblement mantindrà el Banc Central Europeu (BCE).
I és que el preu del diner porta congelat al 0,0% des del 2016 i no hi ha senyals que la màxima autoritat monetària i financera de l'eurozona l’hagi d’apujar dràsticament a curt termini. A més de pronosticar que l’euríbor seguirà per sota del 0% almenys fins el 2022, els experts creuen que les pujades de l'indicador i el conseqüent encariment de les quotes de les hipoteques serà gradual i moderat.
De moment, l'euríbor a 12 mesos registra una mitjana històrica propera al 1,99%. Això significa que continua molt més a prop dels mínims a què va arribar l'agost del 2019 (-0,355%) que del rècord que va aconseguir l'estiu del 2008, quan va arribar a quedar-se a la vora del 5,4%. A més, el mercat hipotecari està en un moment especialment positiu. El motiu és que el creixent interès dels bancs per captar nous clients via préstecs està baixant els preus a marxes forçades. De fet, les últimes dades de l'INE apunten al fet que el tipus d'interès de les hipoteques es troba en mínims històrics.
Segons el comparador d'idealista/hipotecas, actualment podem trobar diversos préstecs variables per a la compra d'habitatge amb un interès per sota de l'1%+euríbor, mentre que a tipus fix hi ha diverses alternatives per sota de l’1,8%.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.