La crisi del coronavirus tindrà un impacte fiscal important i convertirà la Campanya de la Renda 2020 en una de les que portarà més canvis als contribuents, i no precisament cap a millor.
Segons destaca un estudi dels Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha), la pandèmia tindrà efectes que podrien afectar l'import de la pròxima declaració de la renda de particulars i autònoms. Molts dels contribuents que han estat en ERTO hauran de presentar la declaració per haver tingut el SEPE com a segon pagador i sobrepassar els límits de les exempcions, mentre que també caldrà declarar les ajudes rebudes com l'Ingrés Mínim Vital o les destinades a pagar el lloguer. Repassem els principals efectes que tindrà la COVID en la pròxima declaració de l'IRPF:
1. Als afectats per un ERTO, atenció amb els límits i les retencions
El Govern va flexibilitzar la figura de l'Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) les primeres setmanes d'estat d'alarma amb la finalitat d'evitar acomiadaments massius de treballadors. A més dels errors administratius a l'hora d'activar aquests processos i de donar-los de baixa, que ha provocat que milers de persones hagin estat mesos sense percebre la prestació o que l'hagin rebut fora de termini, hi ha el fet que han tingut un segon pagador i, depenent del que hagin cobrat, podrien veure's obligats a presentar la declaració i haver de tornar diners a Hisenda.
En aquest sentit, Gestha recorda que “els contribuents que s'han vist afectats per un ERTO, encara que cobrin menys de 22.000 euros en total, hauran de presentar la declaració de la renda i és probable que els resulti a ingressar”. A tots ells els recomana que, si no tenen capacitat d'estalvi, sol·licitin a les seves empreses un increment de les retencions sobre la nòmina de desembre per evitar sorpreses durant la Campanya de la Renda de la pròxima primavera.
En concret, els tècnics aclareixen que els treballadors en ERTO que cobrin menys de 22.000 euros en total no tindran obligació de declarar si no reben d'altres pagadors més de 1.500 euros l'any (en cas contrari, el límit per declarar és de 14.000 euros amb més d'un pagador) i adverteixen que “l'import que no es retingui el 2020 s’haurà de liquidar en presentar la pròxima declaració”.
El blog de Bankia, per part seva, recorda que, amb independència de la modalitat d'ERTO (reducció de jornada o suspensió d'ocupació), la prestació percebuda té la consideració de rendiments del treball i que el SEPE actua com un pagador més. Així, estimen que, per regla general, el cobrament d'una prestació per ERTO farà que la declaració surti a pagar i, en cas que la declaració ens surti a retornar, la quantitat serà menor que altres anys.
2. La deducció per maternitat per a mares treballadores afectades per un ERTO
Gestha recorda que “les dones amb fills menors de tres anys amb dret a l'aplicació del mínim per descendent podran abaratir la quota diferencial de l'IRPF fins a 100 euros mensuals per cada fill, sempre que realitzin una activitat per compte propi o aliè per la qual estiguin donades d'alta al règim corresponent de la Seguretat Social o Mutualitat”.
No obstant això, “en el cas de l’ERTO, la treballadora deixaria de complir els requisits per gaudir de la deducció per maternitat, tret que fes una feina per compte d'altri a temps parcial en supòsits temporals de regulació d'ocupació. En aquesta mateixa situació es trobarien les autònomes durant els mesos en què hagin hagut de tancar l’activitat”, recalquen els tècnics.
3. L'estat d'alarma no evitarà la imputació de les rendes immobiliàries
La Llei de l'IRPF estableix la imputació de rendes immobiliàries (excloent l'habitatge habitual) i Gestha assenyala que “l'Agència Tributària ha considerat que no és la utilització efectiva del segon habitatge, sinó la seva disponibilitat el que genera la imputació de rendes. Per això, i malgrat no haver tingut l'oportunitat de gaudir d’aquest segon habitatge, la imputació d'ingressos no s'altera pel confinament del contribuent”.
A pesar que Manuel de Miguel Monterrubio, subdirector general d'Impostos sobre la Renda de les Persones Físiques de l'Agència Tributària, es va mostrar favorable a canviar la llei per evitar aquesta imputació de les rendes que graven la propietat d'immobles urbans que no siguin habitatge habitual, tal canvi no s'ha produït. De fet, la Direcció General de Tributs, en una recent consulta, s'ha pronunciat sobre aquesta qüestió i la seva postura és que s'han d'imputar les rendes fins i tot als pisos turístics que hagin estat buits per l'estat d'alarma.
4. La declaració ha de reflectir els acords en els lloguers
L'estudi dels tècnics d'Hisenda també recorda que “els acords voluntaris aconseguits entre arrendadors i llogaters per rebaixar la renda per l'estat d'alarma i la posterior crisi tindran incidència en la declaració de 2020, ja que l'arrendador reflectirà com a ingressos durant aquests mesos els nous imports”.
Així mateix, afegeix, “si totes dues parts haguessin acordat diferir el pagament de la renda, també tindria incidència en la Renda 2020”. En concret, el document detalla que “l'arrendador imputarà els ingressos d'aquests mesos en funció dels nous terminis acordats. A més, ha de tenir en compte que continuaran sent deduïbles les despeses necessàries i que procedirà la imputació de rendes immobiliàries encara que no es percebin les rendes del lloguer”.
5. Cal declarar les ajudes i les subvencions per la COVID
Gestha recorda que “les subvencions o ajudes rebudes s’hauran de declarar, així com les rebudes per les activitats dels autònoms, l’Ingrés Mínim Vital (IMV), el Pla Renove per a l'adquisició de vehicles, les subvencions del Pla Estatal d'Habitatge i d’altres específiques de cada comunitat autònoma, entre les quals hi ha les ajudes per pagar el lloguer a les llars vulnerables. Serà obligatori presentar la declaració sempre que s'hagin rebut més de 1.000 euros en el conjunt de l’actual exercici fiscal entre totes les ajudes.
6. Els donatius per lluitar contra la COVID tenen deducció
Un altre dels aspectes que ressalta l'estudi és que “els donatius al Tresor Públic per finançar les despeses ocasionades per la crisi sanitària dedueixen en l'IRPF un 80% dels primers 150 euros donats i un 35% a partir d'aquesta xifra, percentatges que s'eleven des de l'1 de gener del 2020 també per a totes les donacions a ONG i altres entitats beneficiàries del mecenatge”.
El més destacat
