El 2021, l'Ajuntament de Barcelona va captar inversions estrangeres per valor de 100 milions d'euros, una xifra cinc vegades més gran que la del 2020 i que ha generat uns 885 llocs de treball, el doble que l'any anterior.
El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha celebrat que "en un any de pandèmia s'incrementi l'interès de la inversió estrangera" i que dobli l’impacte al mercat laboral, ha destacat l'ajuntament en un comunicat.
Per Collboni, la capital catalana està en ple procés de recuperació i els indicadors estan en constant millora, un fenomen que assegura que perceben les empreses estrangeres, "que confien en la ciutat i es comprometen situant activitats de més valor afegit cada cop".
Durant el 2021, els equips municipals van gestionar un total de 130 projectes, dels quals finalment en van fructificar 13 inversions: 11 noves i 2 reinversions en projectes ja iniciats que ara adopten una "nova dimensió".
Dels 13 projectes, un 54 % procedeixen de fora de la Unió Europea i són d'empreses del sector tecnològic i de les comunicacions, seguits per la producció creativa i cultural i del sector de la indústria, de serveis a empreses, de logística i de serveis a persones.
Aquest 2022 el consistori treballa en el desenvolupament de 62 projectes, un 65 % dels quals són de fora de la Unió Europea.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.