Els Grifols desfan posicions a l'immobiliari espanyol. El promotor immologístic Logicor ha comprat una parcel·la de 88.000 m2 a Abrera (Barcelona) al family office dels Grifols per 19 milions d'euros, segons apunten fonts del mercat. Està previst que el seu desenvolupament, depenent de la planificació, comenci a principis del 2023.
El terreny és a prop de les principals xarxes d'autopistes que connecten amb Madrid i França, i a uns 25 quilòmetres de Barcelona. Es preveu que la companyia pugui aixecar un complex logístic d'uns 44.000 m2 de superfície bruta llogable (SBL).
"En adquirir aquesta parcel·la industrial extraordinàriament ubicada en un dels nostres mercats principals, ens situem en una posició encara més sòlida per atendre la gran demanda d’espai logístic modern, sostenible i d’alta qualitat que veiem actualment en aquesta zona", apunta Manel Vericat, director general de Logicor al sud d'Europa.
La superfície logística a Espanya va augmentar un 9,8 % al tancament del 2021, fins a 73 milions de metres quadrats. Del 2019 al 2021 es van inaugurar 82 nous parcs logístics, més de la meitat corresponents al 2021, i es va atènyer una planta de 279 instal·lacions, segons les dades de l'Observatori Sectorial DBK d'Informa.
Per la seva banda, la superfície edificable es va incrementar en una mica més de quatre milions de metres quadrats, gràcies als quals es van superar els 36 milions. Madrid, Castella-la Manxa i Catalunya van reforçar durant el període 2019-2021 el seu paper com a principals comunitats autònomes en termes de nombre d'instal·lacions, atès que van reunir 70 dels 82 parcs posats en funcionament al llarg del període esmentat.
Els 279 parcs logístics existents al final de l'exercici passat estaven gestionats per prop d'un centenar d'entitats, entre les quals hi havia un reduït grup de grans operadors que tenien una àmplia cartera de més de deu parcs.
Tot i això, una mica més de les dues terceres parts del total d’actors gestionaven un únic centre. En aquest sentit, les cinc entitats amb més capacitat concentraven conjuntament el 38 % de la superfície edificable total, mentre que els deu primers operadors reunien la meitat de l'oferta total.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.