La declaració de la renda es pot presentar de manera individual o conjunta, i és que la llei de l'IRPF permet que en cas que els contribuents tinguin fills menors d'edat, puguin tributar de manera conjunta. Això sí, tots els membres de la família queden obligats, de manera solidària, a pagar el deute tributari resultant de la declaració. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Navarra ha resolt un cas on l’Agència Tributària obligava el fill menor a respondre del deute tributari. Tot i això, la justícia considera que el fill menor d'edat que no ha obtingut rendes subjectes a l'IRPF no és responsable solidari del pagament del deute esmentat.
Recordem que l'article 82 de la llei 35/2006 de l'IRPF estableix que poden tributar conjuntament en aquest impost “les persones que formin part d'alguna de les modalitats d'unitat familiar següents: la integrada pels cònjuges no separats legalment i, en cas d’haver-n’hi: a) Els fills menors, llevat dels que, amb el consentiment dels pares, s’hagin independitzat, i b) els fills majors d'edat incapacitats judicialment subjectes a pàtria potestat prorrogada o rehabilitada”.
A més, es permet també aquesta tributació conjunta, en els casos de separació legal o si no hi ha vincle matrimonial, a la unitat familiar formada pel pare o la mare i tots els fills que convisquin amb un o altre i que compleixin els requisits abans esmentats.
“Per tant, els fills menors formen part de la unitat familiar, i, si obtenen rendes, caldrà incloure-les a la declaració conjunta, juntament amb les obtingudes pels pares”, assenyala José María Salcedo, soci del despatx Ático Jurídico.
Cada membre de la unitat familiar és responsable solidari del pagament de la totalitat del deute tributari, tal com preveu la llei de l'IRPF, i per això l'Agència Tributària pot exigir el deute tributari íntegrament a qualsevol dels membres de la família. La qüestió és si es pot reclamar fins i tot als fills menors i sense rendes.
Aquesta qüestió és la que ha resolt el TSJ de Navarra en una sentència del 27 de maig de 2002 passat (recurs 80/2022). Es tractava d'un matrimoni que va incloure els fills menors d'edat i que no havien obtingut rendes per cap concepte a la seva declaració d'IRPF conjunta. Tot i no tenir ingressos de cap mena, Hisenda va decidir exigir-los el deute resultant de l'autoliquidació presentada davant l'impagament dels pares.
El TSJ de Navarra, que aplica la normativa d'IRPF foral, molt similar en aquest cas a la del territori comú, declara que “l'apel·lant forma part de la unitat familiar com a fill menor d'edat, i així figura a la declaració d'IRPF, amb renda 0, ja que no tenia rendes pròpies per cap concepte (béns mobles, immobles etc..). Sent aquesta la situació, l'administració l'ha considerat responsable solidari del deute tributari per ser membre de la unitat familiar, però aquesta interpretació (…) no és conforme al dret, ja que, de la normativa exposada, es desprèn que per ser subjecte passiu del IRPF cal percebre rendes, i aquest és el fet imposable, pressupòsit de l'obligació de tributar”.
L'advocat Salcedo posa èmfasi en el fet que la manca de rendes per part del fill menor d'edat durant l'exercici fiscal no el fa responsable solidari del pagament del deute tributari. Això és així perquè “no li correspondria cap participació en aquest deute en el cas que es portés a terme un hipotètic repartiment”, afegeix.
Qüestió diferent seria la possibilitat de, seguint un criteri idèntic, deslliurar del pagament del deute tributari al cònjuge que al seu dia formés part de la unitat familiar i que fos inclòs a la declaració conjunta, malgrat no haver obtingut rendes subjectes a l'impost durant l'exercici. Aquesta opció pot ser especialment necessària en cas que s'exigeixi el deute resultant de la declaració conjunta a aquest cònjuge que no hagi obtingut rendes després de produir-se el divorci.
Segons José María Salcedo, en aquests casos hi ha la possibilitat de qüestionar l'abast de la solidaritat i de plantejar-se si aquest cònjuge que no va obtenir rendes es podria alliberar de pagar el deute resultant d'aquesta declaració conjunta. Cal veure, però, què diran els tribunals davant aquest plantejament, conclou el soci d'Ático Jurídico.
