Poques ciutats al món són tan cosmopolites com Barcelona. Cèlebre per la seva arquitectura modernista, el seu equip de futbol, el barri Gòtic o pel seu ambient, és una urbs mil·lenària que ha passat trepitjant fort pels camins del temps i la història. I en aquest article els recorrerem, des dels seus orígens fins a l'actualitat.
- Així es va fundar Barcelona
- Abans de Roma també hi va haver història
- Visigots, musulmans i comtes
- L'edat mitjana: capital de la Corona d'Aragó
- La Barcelona de les guerres
- Fàbriques, Eixample i modernisme al segle XIX
- Segle XX: Montjuïc, la guerra i la postguerra
- Dels Jocs Olímpics de 1992 a avui
- Què hi ha per veure a Barcelona
Així es va fundar Barcelona
Barcelona va néixer fa més de 2.000 anys com a Barcino. Va ser fundada, entre els anys 15 i 10 aC, per ordre de l'emperador August com una petita colònia romana de tot just 10 hectàrees sobre la muntanya Tàber, al que avui és el barri Gòtic i la plaça Sant Jaume.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
Era una ciutat petita, planificada des de zero, seguint l'urbanisme romà:
- Traçat en quadrícula, amb dos eixos perpendiculars, el cardo maximus i el decumanus maximus.
- Fòrum a la cruïlla de tots dos, amb el temple dedicat a August, les columnes del qual encara es conserven al carrer Paradís.
- Muralla que donà forma física a la identitat romana de l'assentament. Al segle III es va aixecar un segon recinte, més robust.
Tot i la mida, Barcino controlava un territori agrícola extens i fèrtil, i la Via Augusta la connectava amb la resta de l'Imperi. Sota la plaça del Rei (Ciutat Vella) es conserven més de 4.000 metres quadrats de carrers i tallers: una bugaderia, una tintoreria, una factoria de salaó i gàrum (una salsa de peix fermentat molt popular i cobejada pels romans) i un celler de vi dels segles II i III.
Abans de Roma també hi va haver història
Tot i que la seva fundació pertany als romans, al pla de Barcelona hi havia assentaments que es remunten al neolític, ja que s'han trobat restes de ceràmica i de talles de sílex i jaspi a la muntanya de Montjuïc.
Posteriorment, la zona va estar habitada pels laietans, un poble iber. En aquesta època, el territori s'organitzava en una xarxa jerarquitzada d'assentaments. Hi havia nuclis en alçada, com Montjuïc i el Turó de la Rovira, i petites comunitats agrícoles repartides pel pla.
El nucli de Montjuïc es relaciona amb Barkeno, nom que apareix en monedes de plata encunyades a la zona entre els segles III i I a. C. Molts historiadors veuen en aquest topònim ibèric l'origen del nom de la ciutat. La llegenda que atribueix la fundació de Barcelona al general cartaginès Amílcar Barca (pare d'Anibal) no té base arqueològica.
Una altra dada interessant de l'antiga Barcelona és que fa uns 13 milions d'anys, durant el miocè, va habitar la zona el Pierolapithecus catalaunicus, una espècie extinta de primat hominoide. Només s'han trobat unes restes d'aquesta espècie, les trobades al municipi barceloní de Pierola. Es creu que poden ser un antecessor comú de l'home i els grans simis.
Visigots, musulmans i comtes
Al començament del segle V van arribar els visigots, aquells dels 33 reis que calia memoritzar per aprovar l'assignatura d'història. Un d'aquells monarques, el rei Ataülf (fill d'Atanáric i Gal·la Placidia, filla de l'emperador Teodosi I el Gran), va viure a Barcelona.
Ataülf va arribar a Barcelona el 414 d. C. i la va convertir en capital dels visigots de la península ibèrica, encara que la seva estada va durar poc, perquè el van assassinar el 415. Barcino va passar a anomenar-se Barcinona, amb dos bisbes (arrià i catòlic) convivint fins al Concili de Toledo de 589.
Després d'un breu període de domini musulmà (711-801), en què va ser coneguda com a Madinat Barshaluna, els carolingis van conquerir la ciutat. A finals del segle VIII Carlemany va crear la Marca Hispànica, una zona de defensa al nord de Catalunya que feia de frontera contra els musulmans. Aquesta zona estava dividida en diferents comtats, amb Barcelona com a centre polític i administratiu i d'aquí va néixer l'apel·latiu de Ciutat Comtal, que actualment se segueix utilitzant.
L'edat mitjana: capital de la Corona d'Aragó
El gran salt es produeix el 1150, quan el comte Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d'Aragó i es converteix en príncep regent de la Corona d'Aragó. A partir de llavors, els comtes de Barcelona també són reis i la ciutat creix en població i riquesa al ritme de l'expansió mediterrània.
El 1249, Jaume I estableix les bases del govern municipal autònom, embrió del Consell de Cent, que regirà la ciutat fins al 1714. Entre els segles XIII i XIV s'aixequen noves muralles i bona part del patrimoni gòtic que avui defineix Ciutat Vella: palaus, esglésies, la catedral i el Palau Reial Major. El saló del Tinell, construït entre el 1359 i el 1370 per Guillem Carbonell, és un dels millors exemples del gòtic civil català.
La Barcelona de les guerres
Amb la unió dinàstica de les corones d'Aragó i Castella, Barcelona perd pes com a cort, tot i que manté les institucions pròpies i una relació especial amb la monarquia. El segle XVII és convuls: la ciutat pateix epidèmies i viu la revolta de 1640, coneguda com a guerra dels Segadors (1640 a 1652).
Aquest aixecament es va produir contra la corona de Felip IV i es va deure a l'abús de les tropes que feien servir la ciutat com a base, ja que el comte-duc d'Olivares va obligar Catalunya a aportar soldats i diners per a la guerra contra França.
Davant d'això, es va proclamar la república catalana i es va acceptar la protecció de França. El 1652, les tropes de Felip IV, liderades per Joan Josep d'Àustria, van prendre Barcelona després d'un llarg setge, cosa que va posar fi a la revolta.
El punt d'inflexió arriba amb la guerra de Successió, que va acabar amb la casa d'Àustria i ens va portar de França els Borbons. Després d'un llarg setge entre el 1713 i el 1714, Barcelona capitula davant les tropes de Felip V l'11 de setembre del 1714. Els decrets de Nova Planta suprimeixen el Consell de Cent, encara que la ciutat conserva la seva primacia dins de Catalunya.
El càstig també va ser urbanístic. Entre el 1715 i el 1718, més d'un miler de famílies del barri de la Ribera van ser obligades a enderrocar casa seva per aixecar la Ciutadella, una fortalesa pensada per vigilar la població. Les restes, uns 8.000 metres quadrats de carrers i habitatges, es poden visitar sota l'antic mercat del Born.
Fàbriques, Eixample i modernisme al segle XIX
A mitjans del XIX, Barcelona era una ciutat industrial asfixiada dins de les muralles, amb edificis de fins a sis plantes sobre carrers medievals. El 1854 per fi se'n va autoritzar l'enderroc, un gest que els barcelonins van viure com un alliberament.
El creixement es va ordenar amb el pla d'Eixample de l'enginyer Ildefons Cerdà, aprovat pel Govern el 1859 malgrat que el concurs municipal havia premiat un altre projecte, el d'Antoni Rovira i Trias. La seva quadrícula d'illes aixamfranades és una icona de l'urbanisme modern.
L'enderrocament de la Ciutadella després de la revolució del 1868 va alliberar l'espai on es va celebrar l'Exposició Universal del 1888 i que apareix immortalitzada a la novel·la d'Eduardo Mendoza La ciutat dels prodigis. Aquest esdeveniment va ser l'aparador d'una burgesia que va finançar el modernisme català.
A finals de segle, l'annexió dels pobles del pla, com ara Gràcia, Sants o Sant Andreu, va dibuixar els contorns de la gran ciutat actual.
Segle XX: Montjuïc, la guerra i la postguerra
Si el 1888 la modernització es va concentrar a la Ciutadella, el 1929 el protagonista va ser Montjuïc. La segona Exposició Universal, del 19 de maig del 1929 al 15 de gener del 1930, va urbanitzar la muntanya i va deixar en herència el Palau Nacional, la Font Màgica i l'estadi que dècades després acolliria els Jocs Olímpics.
Posteriorment, la Guerra Civil va convertir Barcelona en objectiu de bombardejos sobre la població civil des del febrer del 1937. Veïns i institucions van construir més de 1.322 refugis antiaeris, un fenomen sense precedents. Un dels més ben conservats, el refugi 307 del Poble Sec, té uns 400 metres de túnels i és seu del Museu d'Història de Barcelona.
Després de la dictadura franquista, marcada per l'arribada massiva d'immigrants de la resta d'Espanya i el creixement de barris perifèrics, la ciutat va recuperar els ajuntaments el 1979.
Dels Jocs Olímpics de 1992 a avui
El 1986, Barcelona va ser escollida seu dels Jocs Olímpics del 1992, i la ciutat va aprofitar la cita per a la seva renovació urbanística més gran des de Cerdà. Es van construir les rondes, un anell viari de 35 quilòmetres, i la Vila Olímpica del Poblenou sobre antics terrenys industrials i ferroviaris. Per primera vegada en dècades, Barcelona es va obrir al mar amb platges des de la Barceloneta fins al Besòs.
La transformació va continuar amb el Fòrum de les Cultures del 2004, que va completar la recuperació del litoral, i amb el districte tecnològic 22@ a l'antic Poblenou industrial.
Actualment, la ciutat de Barcelona té 1.731.649 persones empadronades el 2026, segons les dades més recents. Un dels reptes a què s'enfronta la ciutat és alleujar el mercat de l'habitatge, ja que les mesures preses els últims anys han contret l'oferta i tensen els preus.
Segons les darreres dades d'idealista, el preu mitjà de les cases en venda és de 5.462 €/m2 (set. 2026), màxim històric. Per la seva banda, llogar un pis costa de mitjana 20,1 €/m2/mes, 60 cèntims menys que el màxim històric assolit el gener del 2025: 20,7 €/m2/mes.
Què hi ha per veure a Barcelona
Aquesta és una selecció dels llocs imprescindibles:
- Sagrada Família: la gran obra de Gaudí. L'interior, amb el fascinant joc de llums dels vitralls, és espectacular. Cal reservar amb antelació, especialment si vols pujar a les torres.
- Park Güell: el famós parc de Gaudí, amb mosaics de trencadís, formes ondulades i excel·lents vistes de Barcelona.
- Passeig de Gràcia: recorre aquesta elegant avinguda per contemplar la Casa Batlló i la Pedrera (Casa Milà), dues de les obres més famoses del modernisme català.
- Barri Gòtic: perd-te pels seus carrerons medievals i visita la catedral de Barcelona, la plaça del Rei i les restes de l'antiga muralla romana.
- La Rambla i la Boqueria: el passeig més famós de Barcelona condueix fins a aquest històric mercat, perfecte per descobrir els seus colorits llocs de productes frescos.
- El Born: un barri d'ambient més bohemi on destaquen la basílica de Santa Maria del Mar, el Museu Picasso, les botigues de disseny i els bars de tapes.
- La Barceloneta: antic barri mariner. Passeja i gaudeix de la platja i de l'ambient del front marítim. Per menjar, val la pena allunyar-se dels restaurants més turístics de primera línia.
- Montjuïc: combina naturalesa, cultura i bones panoràmiques. Hi pots pujar en telefèric, visitar el castell de Montjuïc i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) o recórrer la zona olímpica.
