El sector immobiliari de Catalunya ha registrat una xifra rècord de 2.727 milions d'euros al tancament del setembre del 2022, segons dades de CBRE. Aquesta dada és un 7 % superior a la inversió rècord assolida el mateix període del 2021, amb 2.544 milions d'euros. Catalunya ha tancat el tercer trimestre amb 816 milions d'euros transaccionats, un 26 % menys que el mateix període de l'any passat i molt en línia amb la mitjana dels darrers cinc anys.
“Els 2.727 milions aconseguits fins al setembre suposen batre la xifra rècord establerta el 2021. D'aquesta manera, Barcelona se situa en nivells d'inversió mai vistos abans en aquestes alçades. Catalunya va començar a experimentar un creixement important en els volums d'inversió a partir del 2017, un increment que es va accelerar exponencialment a partir del 2019, quan es va superar àmpliament el màxim històric assolit el 2007, moment àlgid del cicle anterior. Per a l'últim trimestre d'aquest any esperem un alentiment de la inversió a causa de la situació macroeconòmica, però malgrat això, Barcelona tancarà l'any amb una xifra d'inversió propera als 3500 milions, xifra rècord assolida el 2021”, ha assegurat Head of CBRE Barcelona, Xavier Güell.
El sector industrial ha acumulat un 50 % de la inversió total registrada el tercer trimestre, amb 416 milions d'euros, un 27 % més que la inversió registrada en aquest segment el 2021. Entre les principals operacions del tercer trimestre hi ha la venda de la cartera Crossbay, que malgrat disposar d’actius per tot Espanya, al voltant de la meitat del volum transaccionat es va concentrar en territori català.
Considerant la inversió acumulada els nou primers mesos de l'any, el sector que registra el pes més gran és el residencial, amb un total de 932 milions d'euros, un 35 % del total d'inversió a Catalunya. Aquest sector s'ha vist molt influenciat per l'operació rècord en build to rent de la venda de BeCorp a Patrizia el primer trimestre de l'any per 600 milions d'euros. Amb aquestes dades, aquest segment ha registrat un rècord d'inversió des que se’n tenen registres i també s'han posicionat per sobre dels valors previs a la pandèmia.
El segment d’oficines ocupa el segon lloc en termes de volum d’inversió a Catalunya, tant durant el tercer trimestre (amb 235 milions d’euros i el 45 % de la inversió total), com en la inversió acumulada des d’inici d’any fins al setembre (amb 649 milions d'euros transaccionats, que representen el 23 % de la inversió). Tot i això, no ha estat considerada l'operació de Mile, en espera d'escriptura després de la signatura de contracte privat.
El segment d'hotels ha aconseguit una inversió de 263 milions d'euros fins al setembre, seguit dels 170 milions d'euros transaccionats en retail. Destaca l'evolució del sector d'actius sanitaris, que ha acumulat 107 milions d'inversió durant els primers tres trimestres de l'any, amb operacions de residències de la tercera edat a Tarragona i Barcelona. Aquest sector ha tingut un creixement exponencial respecte al 2021, i ha multiplicat per nou la xifra registrada l'any passat
Pes a la inversió sobre el total nacional
Catalunya ha concentrat el 19 % del total de la inversió nacional, tant els primers nou mesos de l'any com el tercer trimestre. “Les xifres registrades al tercer trimestre demostren una lleu desacceleració, però continuen sent bones dades per al mercat de Barcelona”, ha afirmat Xavier Güell.
El mercat immobiliari espanyol ha tancat el tercer trimestre amb una inversió de 4.298 milions d'euros, un 27 % més que durant el mateix període del 2021. En total, el sector ha assolit una inversió de 14.196 milions els nous primers mesos de l'any, la millor dada des de l’inici de la sèrie històrica, per sobre del rècord del 2018 (14.000 milions d’euros).
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.