El Tribunal Suprem ha dictaminat que els que venguin la nua propietat del seu habitatge habitual no podran gaudir de l'exempció per reinversió del guany patrimonial a l'IRPF perquè considera que la casa ha d'haver constituït la residència habitual durant almenys tres anys i ha d'haver estat al ple domini del propietari.
Així ho assenyala en una sentència del 12 de desembre de 2022 passat. D'aquesta manera, rebutja que el propietari de la nua propietat de l'habitatge pugui gaudir de l'exempció fiscal per reinversió en habitatge habitual a l'IRPF.
L'advocada Nuria Puebla assenyala al seu blog que la qüestió se suscita perquè l’apel·lant defensa l'aplicació de l'exempció del guany patrimonial obtingut per la transmissió de l'habitatge habitual del qual, en el moment de la transmissió, era plena propietària; no obstant això, no va tenir aquesta condició durant la totalitat dels tres últims anys, període temporal que, a aquests efectes, exigeix la normativa del tribut per aplicar l'exempció, atès que part d'aquest temps va ser únicament la nua propietària de la habitatge i el pare n’era usufructuari.
La interlocutòria d'admissió del recurs de cassació data del 10 de juny de 2021 i havia apreciat que la qüestió que presentava interès de cassació objectiu per a la formació de la jurisprudència consistia en: "Aclarir si la nua propietat és títol suficient per aplicar l'exempció per reinversió en habitatge habitual si es compleix el requisit de la residència durant més de tres anys".
Per a l'alt tribunal, l'habitatge habitual és aquell en què el contribuent visqui durant un termini continuat de tres anys o que s'entengui que l'habitatge va tenir aquest caràcter quan, tot i no haver transcorregut aquest termini, hi concorrin circumstàncies que necessàriament exigeixin el canvi d'habitatge, com ara la celebració d’un matrimoni, una separació matrimonial, un trasllat laboral, l’obtenció de primera feina, l'ocupació més avantatjosa o altres d'anàlogues.
Recordem que el domini ple d'un habitatge està regulat per l'article 348 del codi civil. Es tracta de la unió entre la nua propietat i l'usdefruit; és a dir, només si s'assoleixen tots dos drets es podrà adquirir el ple domini de la propietat.
La nua propietat és el dret d'una persona (nu propietari) sobre una cosa de què és únicament propietària, amb la limitació de no tenir dret sobre la possessió i el gaudi, que seran drets del tercer que disposi de l'usdefruit. Per tant, l’usdefruit és el dret d’ús i gaudi d'algú (usufructuari) sobre un habitatge.
Article vist a
Golpe fiscal a la nuda propiedad: el Supremo rechaza las deducciones en la venta
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.