Viure en comunitat sempre requereix un nivell d'adaptació més gran que viure de manera independent: hauràs de compartir espais i zones comunes amb tots els veïns del recinte a què pertanyi l’habitatge.
En començar a formar part d'una comunitat de veïns, poden sorgir certs dubtes, sobretot lligats a l'àmbit econòmic, com el pagament de les famoses derrames: et resoldrem les preguntes que sorgeixen amb més freqüència respecte al tema.
Què és una derrama d'una comunitat de veïns?
Segons la Llei de propietat horitzontal, la derrama d'una comunitat és una quota extraordinària que es recapta per fer front a una determinada despesa que no estava prevista entre les despeses comunes i corrents de la comunitat.
Els aspectes més habituals que cobreixen les derrames de les comunitats són:
- Arranjaments de desperfectes a la façana de l'edifici
- Reparació o instal·lació d'ascensors
- Canvis o renovació de les instal·lacions elèctriques
- Millores a les canonades
- Solució d'humitats o plagues
- Obres necessàries per poder passar la inspecció tècnica d'edificis
Com s'aprova la derrama d'una comunitat?
Per presentar una derrama, el primer pas és convocar una junta extraordinària de veïns. Per aprovar-la caldrà que es compleixi un mínim d'acceptació entre els propietaris, dada que variarà segons la naturalesa de les obres.
Per exemple, si es tracta d'una derrama per a una instal·lació o millora no necessària, es podrà aprovar sempre que hi votin a favor 3/5 parts dels presents a la junta. Si, per contra, la derrama és per a la instal·lació o adaptació d'infraestructures comunes de telecomunicacions, n'hi hauria prou amb el vot afirmatiu d’1/3 dels presents a la junta.
Qui ha de pagar les derrames de la comunitat?
La Llei de propietat horitzontal dictamina que les derrames per al pagament de millores realitzades a l'immoble "seran a càrrec de qui sigui propietari en el moment de l'exigibilitat de les quantitats afectades al pagament d'aquestes millores".
En cas de ser llogater i no propietari, l'article 20 de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) estableix que arrendador i arrendatari podran pactar aquestes despeses de sosteniment de l'immoble, els seus serveis, tributs, càrregues i responsabilitats, però per norma general els llogaters no estan obligats a abonar l'import corresponent a les derrames, siguin quines siguin.
És obligatori pagar la derrama de la comunitat de propietaris?
Si et preguntes quan pots negar-te a pagar una derrama, hauràs de saber que al principi i per norma general, és obligatori pagar la derrama per part de tots els propietaris d'habitatges que conformen l'edifici, llevat que un jutge autoritzi la suspensió del pagament.
Els acords adoptats per la comunitat de propietaris, des que s'accepten favorablement i es tanca l'acta, han de ser complerts per tots els propietaris. De fet, la Llei de propietat horitzontal disposa que, des del seu tancament, “els acords seran executius, llevat que la llei prevegi el contrari”.
Això no obstant, és possible oposar-se a l'aprovació de la despesa de les derrames, impugnar l'acord i sol·licitar al jutjat la suspensió de l'acord.
A més, els propietaris podran negar-se a abonar la seva part de la derrama si les obres són per realitzar innovacions, noves instal·lacions, millores o serveis no requerits per a l'adequada conservació, habitabilitat, seguretat i accessibilitat de l'immoble i el seu cost supera l'import de 3 mensualitats ordinàries de despeses comunes. Després de l'obra, el propietari que no n'hagi abonat la part podrà beneficiar-se de la millora o servei establert.
És obligatori que un nou propietari pagui les derrames aprovades abans de la compra?
En aquests casos, com s'estableix a l'article 17.11 de la Llei de propietat horitzontal, les derrames per al pagament de millores realitzades o per realitzar a l'immoble seran a càrrec de qui sigui propietari en el moment en què s'exigeix el pagament d’aquestes millores, per la qual cosa el nou propietari no s'hauria de fer responsable de l'abonament de quotes anteriors a la compra de l'immoble; aquesta responsabilitat recauria en el propietari anterior.
Com s’estableix quant ha de pagar cada propietari?
La Llei de propietat horitzontal no determina límits mínims o màxims per a la derrama i per al seu càlcul, sinó que cal basar-se en el coeficient de propietat que apareix a les escriptures de cada pis o local i repartir proporcionalment la despesa entre tots els propietaris.
L'import de la derrama que ha d'aportar cada veí sol anar en funció de la quota de participació que cada pis o local tingui assignat al títol constitutiu respecte dels elements i serveis comuns.
Per exemple, si el tercer pis té assignat una quota de participació del 2,150 %, l’import de la derrama que haurà de pagar es correspondrà serà el 2,150 % del total de la despesa.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.