El Tribunal Suprem ha marcat un canvi rellevant en el debat sobre la plusvàlua municipal. En una sentència dictada el 13 de juny de 2025, la Sala Contenciosa Administrativa estableix que els contribuents poden reclamar la devolució de l'impost sempre que, a data de la sentència del Tribunal Constitucional 182/2021 de 26 d'octubre, que va anul·lar el tribut, encara estiguessin en termini per recórrer en via judicial.
La decisió reforça la posició dels qui van quedar atrapats en un buit legal entre la via administrativa i la contenciosa, ampliant les possibilitats de rescabalar-se per un tribut declarat inconstitucional.
Sentència del Tribunal Suprem sobre plusvàlua municipal
El cas analitzat té un rerefons molt concret: una liquidació de plusvàlua municipal rebutjada el 22 d'octubre del 2021 pel Tribunal Economicoadministratiu de Madrid; és a dir, només quatre dies abans que el Constitucional tombés l'impost.
Tot i aquesta resolució administrativa, el contribuent encara disposava de dos mesos per acudir als tribunals. És aquí on el Suprem marca un punt d'inflexió: aquest marge manté viu el dret a reclamar, ja que una resolució no es pot considerar ferma mentre estigui en curs el termini per presentar un recurs contenciós administratiu. Només adquireix fermesa si aquest termini expira i, si escau, quan es resol el recurs interposat en temps i forma.
D'aquesta manera, el Suprem conclou que restringir el dret de recurs en una situació en què encara es podien presentar impugnacions suposaria una limitació injustificada i contrària a la tutela judicial efectiva, dret fonamental reconegut a l'article 24.1 de la Constitució Espanyola.
Devolució de l'impost de plusvàlua: límits i excepcions
El Tribunal Constitucional, en la sentència del 2021, va fixar una sèrie de límits a la devolució de l'impost. No podien reclamar aquells contribuents que ja tinguessin una resolució ferma el 26 d'octubre d'aquell any, els qui no haguessin impugnat en via administrativa o judicial, ni els qui no haguessin sol·licitat la rectificació de la seva autoliquidació abans d'aquesta data.
El Suprem, en canvi, introdueix un matís essencial, subratllant que aquests límits no arriben als casos en què el termini judicial seguia obert quan es va dictar la sentència.
En altres paraules, encara que existís una resolució administrativa prèvia, si el contribuent encara estava dins del termini legal per acudir als tribunals, la seva situació no es podia entendre com a consolidada i el dret a reclamar es mantenia vigent.
Silenci administratiu i plusvàlua municipal
L'alt tribunal enllaça la seva decisió amb una altra línia ja assentada: a la seva sentència 419/2024, 8 de març de 2024 va determinar que el silenci administratiu no constitueix una situació consolidada.
Per això no és lògic diferenciar entre contribuents que van recórrer per silenci i aquells que van esperar la resposta expressa de l'Administració, encara que arribés fora de termini.
Manca de justificació del Tribunal Constitucional
La sentència també llança una crítica al Constitucional: mai no va explicar per què va fixar el 26 d'octubre de 2021 com a data de tall, en lloc d'esperar a la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat, la qual es va produir un mes després. Aquesta decisió va reduir notablement la capacitat de molts ciutadans per reclamar.
Qui pot recuperar la plusvàlua municipal després de la darrera sentència del Suprem?
Poden reclamar els qui, a data del 26 d'octubre del 2021, encara tenien obert el termini judicial per recórrer. Si estaves dins d'aquest termini, el teu cas no es considera tancat i pots sol·licitar la devolució.
Fins i tot si el teu recurs va ser desestimat dies abans de la sentència del Constitucional, si encara eres dins del termini legal per acudir als tribunals, la liquidació no era ferma i, per tant, encara pots reclamar la devolució.
Resolució ferma és aquella contra la qual ja no es pot interposar cap recurs, ni en via administrativa ni judicial. En canvi, una resolució recurrible permet presentar un recurs, i aquesta és la diferència clau per saber si el teu cas està tancat o si encara pots reclamar.
Documentació per iniciar una reclamació de plusvàlua municipal
El més bàsic és disposar de:
- Els justificants de pagament.
- La liquidació o l'autoliquidació de l'impost.
- La resolució del Tribunal Economicoadministratiu, si és el cas.
- La notificació de terminis que acrediti quan vas rebre la resolució.
Una nova via per reclamar la plusvàlua municipal
La sentència aclareix un dels principals dubtes després de l'anul·lació de la plusvàlua: els que tenien la via judicial oberta l'octubre del 2021 conserven el dret a reclamar. Aquest criteri amplia la protecció dels contribuents i obliga a revisar cada cas amb detall.
Viure a Xiva: millors zones, cost de vida i avantatges
Situat a la Comunitat Valenciana, Xiva és un municipi que combina la tranquil·litat de la vida rural amb la proximitat a la ciutat de València. El seu entorn natural, marcat per la Serra de Xiva i àmplies zones de cultiu, ofereix un respir per als que busquen allunyar-se del ritme accelerat de la ciutat.
La dada que deixa en mal lloc el límit del lloguer a Barcelona i de què no parla l'administració
L'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern central fa mesos que defensen a capa i espasa el control dels lloguers a les zones residencials tensionades, la mesura estrella de la Llei d'habitatge.
Certificat energètic de l'habitatge: del desconeixement ciutadà a l'obligatorietat legal
Fa un mes va entrar en vigor una nova normativa que obliga a disposar del Certificat d'Eficiència Energètica (CEE) abans de fer una taxació hipotecària i el 2050 el parc residencial ha d'assolir la neutralitat climàtica, cosa que significa que s'haurà de transformar en edificis de zero emissions, com dicta la Directiva d'Eficiència Energètica dels Edificis. A més d'accelerar l'adaptació normativa, UCI considera que cal reduir la bretxa d'informació per coincienciar els ciutadans. "Sen
Illa afirma que estudia "a fons" la possibilitat de prohibir la compra d'habitatge especulatiu
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha afirmat aquest dimecres que el Govern estudia "a fons" la possibilitat de prohibir les compres d'habitatge amb fins especulatius a Catalunya, però ha avisat que no és senzill des del punt de vista jurídic.
La proposta catalana de prohibir la compra especulativa d'habitatge no té base jurídica, segons una advocada
La darrera mesura en habitatge que analitza la Generalitat de Catalunya ja desperta dubtes entre els experts del món jurídic.
Catalunya preveu que la regulació del lloguer de temporada s'aprovi abans del 2026
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu de la Generalitat, Sílvia Paneque, ha augurat que el projecte de llei de mesures urgents en habitatge i urbanisme que preveu la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions estarà en vigor abans del 2026, malgrat que el PP i Junts hagin portat la mesura davant del Consell.
Apartur critica la fi dels pisos turístics a Barcelona: "No millorarà l'habitatge"
L'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apertur) ha denunciat a Europa la fi dels pisos turístics a la capital catalana en tres anys. Una mesura que va anunciar l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, el mes de juliol passat i que suposarà més perjudicis que beneficis.