Com limitarà el govern els preus dels lloguers

govern

L'esborrany del nou decret sobre el lloguer d'habitatges destaca la creació d'un Índex de Preus de referència del lloguer a partir del dipòsit de les finances, el pas previ perquè les CCAA i els ajuntaments limitin les rendes. A més, tractarà d'incentivar fiscalment que els propietaris continguin els preus amb bonificacions a l'IBI (fins al 80%) si arrenden per sota de la renda mitjana referenciada al nou índex.

El Ministeri de Foment i Podemos negocien un nou reial decret llei de mesures pel lloguer d'habitatges en què s'inclogui el principal punt de fricció que va tombar l'anterior intent de canviar la vigent Llei d'Arrendaments Urbans de 2013 del PP: establir un límit als preus dels lloguers en zones de molta pressió.

L'esborrany, al qual ha tingut accés el diari El País, contempla que en el termini de vuit mesos l'Administració Central crearà un Índex de Preus de referència dels lloguers que detallarà les rendes mitjanes anuals per districtes i barris.

A partir d'aquestes dades, que sortiran del dipòsit de les finances dels organismes oficials autonòmics, les CCAA i els ajuntaments, que són qui tenen la competència en habitatge, podran establir polítiques i programes propis, entre els quals la possibilitat de limitar les rendes i les seves pujades pujades en aquelles zones que vegin oportunes.

Una altra de les novetats en l'esborrany d'aquest reial decret és que pretén crear incentius fiscals perquè els propietaris mantinguin els lloguers dins del rang mitjà que estableixi aquest Índex de Preus. Així, s'hauria de reformar la Llei d'Hisendes Locals per bonificar el pagament de l'IBI (de fins al 80%) als habitatges els propietaris dels quals lloguin per sota de la renda mitjana.

A continuació expliquem alguna altra de les novetats de l'esborrany del decret del lloguer d'habitatge, que amplia en la majoria dels casos al decret anterior:

Contractes del lloguer i reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU):

  • S'ampliarà el termini de pròrroga obligatòria dels contractes de lloguer de tres (3) a cinc (5) anys, i s'ampliarà la pròrroga tàcita d'un (1) a tres (3) anys per a persones físiques.
  • En cas que la part arrendadora sigui una persona jurídica seran set (7) anys de contracte obligatòria i tres (3) de tàcita.
  • En cas que l'arrendador o l'arrendatari no manifestin la seva voluntat de no renovar, l'esborrany de reial decret afirma que l'arrendador haurà de comunicar-ho a l'inquilí amb quatre (4) mesos d'antelació. Si és l'inquilí qui vol marxar, ha d'avisar amb dos (2) mesos d'antelació.
  • Una altra de les novetats de l'esborrany és la forma d'establir la pujada anual dins del contracte de cinc anys. La renda anual no podrà actualitzar-se més del que pugi l'IPC.
  • El text que negocien PSOE i Podemos iguala les proteccions i garanties dels contractes de lloguer estiguin o no registrats públicament.
  • Els contractes ja no es podran resoldre anticipadament per necessitat del propietari – com que el necessiti per al seu domicili habitual, dels seus fills o cònjuge si canvien les circumstàncies familiars- tret que s'especifiqui des de l'inici en el contracte d'arrendament.
  • No es podran pactar garanties addicionals a la fiança fins a un màxim de dues mensualitats de la renda, tret que es tracti de contractes de llarga durada.
  • Les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte aniran a càrrec de l'arrendador (sempre que l'arrendador sigui una persona jurídica), i s'elimina la part en què la iniciativa parteixi de l'arrendatari. Sempre pagarà aquesta despesa el propietari (persona jurídica).

Protecció de les llars vulnerables i seguretat jurídica durant el procediment de desnonament d'habitatge en lloguer

Això suposaria la modificació de la Llei 1/2000 d'Enjudiciament Civil. L'esborrany ho amplia:

  • D'una banda, en cas de lloguers que entrin dins del rang de llars en situació de vulnerabilitat, persones amb discapacitat, menors d'edat o majors de 65 anys, en cas de defunció del titular del contracte, l'arrendament se subrogarà a la resta d'inquilins de l'habitatge

  • Una vegada el jutge ordeni el desnonament de l'inquilí, haurà de comunicar-ho als serveis socials d'ofici.
  • Es podrà interrompre el desnonament en cas que hi hagi una situació de vulnerabilitat per part de l'inquilí i fins que se li busqui una alternativa d’habitatge. El desnonament s'interromprà pel termini d'un (1) mes si el propietari és un particular i s'amplia el termini a tres (3) mesos si es tracta d'una empresa.
  • S'obligarà els jutjats a detallar als serveis socials el dia i hora del procés de desnonament.

Article vist a El País