Solvia: els errors que ha d'evitar un solter en la compra del seu habitatge

Viure sol ja no és un tabú a Espanya. A pesar que compartir habitatge en parella continua sent l'opció favorita, les llars unipersonals guanyen popularitat. De fet, les últimes dades de l'Enquesta Contínua de Llars de l'INE (Institut Nacional d’Estadística) de l’any 2019 reflecteixen que el nombre d'espanyols que viuen en solitari s'ha incrementat un 9% des del 2013, un 7% en el cas concret d'aquelles persones que tenen menys de 65 anys. Aquesta tendència, que és una conseqüència del continu desenvolupament de la societat, ha provocat que moltes d'aquestes persones facin el pas, fins i tot, d’efectuar la compra d’un immoble de manera independent.

I no n’hi ha per menys. Si es disposa de la solvència econòmica suficient, comprar un habitatge en solitari té grans avantatges: exclusivitat a l'hora de decidir qualsevol qüestió que tingui a veure amb l'immoble, major autonomia i independència, aprenentatge continu a l'hora d'administrar l'economia de la llar, major seguretat financera a llarg termini… No obstant això, també suposa afrontar el gran repte inicial: la responsabilitat i el risc de prendre totes les decisions de compravenda sense el suport d’una altra persona.

Per això, i amb motiu de la celebració del Dia del Solter (11 de novembre), l’equip de Solvia analitza els sis errors més freqüents que cal evitar a l'hora de triar un habitatge en propietat de manera individual:

• Pensar que és impossible comprar un habitatge sense la concurrència d’una altra persona. Aquest és el principal error que moltes persones cometen quan es plantegen si adquirir un immoble o no: és massa car, no serà possible que em concedeixin una hipoteca, no hi ha pisos amb preus assequibles… Sempre que es disposi dels estalvis necessaris, es tingui estabilitat laboral, capacitat financera suficient per afrontar el retorn d’una hipoteca i s’estudiï amb molt de detall l'oferta disponible, hi haurà possibilitats de comprar en solitari
• No realitzar un pressupost previ. Si adquirir un immoble en parella requereix ser enormement meticulós i previsor, si es compra en solitari aquesta necessitat es fa encara més palesa. Així, cal elaborar prèviament un pressupost aproximat que tingui en compte les despeses que es podrien assumir en funció dels estalvis i els ingressos disponibles. Amb aquesta informació, sabrem quin habitatge serà possible comprar. En general, per adquirir un immoble s'ha de tenir estalviat entre el 30 i el 35% del cost de l'immoble i poder efectuar els pagaments de la hipoteca amb el 35% del sou (com a màxim). Per descomptat, també cal valorar les despeses de manteniment de l'habitatge: cost de subministraments, IBI, comunitat de veïns, assegurança de la llar, mobles, contingències… 
• Comprar sol no significa comprar sense ajuda. Quatre ulls hi veuen més que dos, especialment si es tracta de triar un habitatge adequat, signar una hipoteca amb molta lletra petita o tancar un acord de compravenda. Per això, sempre cal intentar buscar suport i consell de terceres persones, com ara amics i familiars, que hagin comprat o venut el seu habitatge. A més, si es tenen dubtes molt específics i concrets, mai és sobrer sol·licitar assessorament financer, legal o immobiliari.
• Cenyir-se només a habitatges petits o d'un dormitori. És lògic pensar que una persona que vulgui viure sola triï habitatges amb un sol dormitori. No obstant això, cal pensar més a llarg termini, ja que mai se sap què portarà el futur i sempre es pot trobar algú amb qui compartir l'immoble, ja sigui en parella o per gaudir d’una reducció de les despeses. A més, ara el mercat residencial està experimentant un ajustament de preus, la qual cosa permetrà accedir a grans oportunitats de compravenda, assequibles a qualsevol mena de butxaca, com les que ofereix Solvia en una campanya especial.
• Decantar-se sempre per zones cèntriques. Normalment, els compradors singles solen tenir predilecció pel centre de la ciutat perquè això els dona l’opció de moure's a peu o en transport públic, per les facilitats d'accés a l'oferta d'oci i de cultura i, en definitiva, perquè facilita les activitats de socialització. No obstant això, ara mateix convé explorar també altres alternatives, com els barris en ple procés de creixement o els anells metropolitans o zones dels afores de les grans capitals. Aquestes àrees presenten preus més assequibles, estan molt ben comunicades, disposen d’una oferta d'habitatge molt variada i també s'estan posant molt de moda quant a oci i activitats a l'aire lliure.
• No pensar en termes d'inversió. La compra d'un immoble es pot traduir en una inversió econòmica a llarg termini. Fins i tot en aquests casos, hi haurà més possibilitats de rendibilitzar-la de manera immediata, ja que es pot llogar una habitació. És més, si les circumstàncies personals canvien, sempre hi haurà la possibilitat de vendre-la quan els preus del mercat immobiliari pugin i sense que sigui necessari posar-se d'acord amb ningú.