L'Ajuntament de Barcelona continua dotant la ciutat de pisos assequibles, però no tot va com s'esperava. Lucía Martín, regidora d'Habitatge de Barcelona, ha explicat que l'ajuntament ha adjudicat la construcció i el projecte de dos nous edificis d'Allotjament de Proximitat Provisionals (Aprop) amb uns vuitanta allotjaments a l'entorn de la plaça de les Glòries i al barri de la Bordeta. Aquests projectes es van anunciar fa ara tres anys defensant que eren habitatges que podrien afegir-se al parc d'habitatge públic d'una manera molt més ràpida. Els retards, segons Martín, es deuen a “problemes burocràtics”.
El primer edifici de contenidors que va lliurar l'ajuntament d'Ada Colau va ser del gener del 2020, a Ciutat Vella. Per a aquests nous projectes caldrà esperar, si tot va bé i no hi ha problemes, un any més perquè acabi un segon edifici de 42 allotjaments a la plaça dels Glòries. El tercer projecte, a la Bordeta, de 40 allotjaments més, començarà les obres la primavera del 2022. En total, allotjaran unes 200 persones.
Els nous projectes
L'edifici que es construirà al número 33 del carrer Bolívia, al barri del Parc i la Llacuna del Poblenou i prop de les Glòries, serà el segon que es construirà a la ciutat després de la prova pilot al barri Gòtic i també farà servir contenidors marítims com a estructura.
L'Ajuntament ha adjudicat el contracte de redacció del projecte i construcció a l'empresa Constructora de Calaf i suposarà una inversió de quatre milions d'euros en un edifici que comptarà amb 42 allotjaments i capacitat per a unes 110 persones. "El 50% dels pisos seran per a persones en situació d'emergència habitacional i la resta, per a joves", ha avançat Martín.
En relació amb l’edifici del barri de la Bordeta, es tracta del tercer projecte d'aquestes característiques, per la qual cosa l'Ajuntament ha convocat i resolt un concurs de projectes per fer-lo "més innovador". La proposta guanyadora ha estat 'Loggia', dels arquitectes Judith Crespo (F9), Oihana García (Ojo Estudio) i César Vivas (Vivas Arquitectos). Aquest projecte proposa un sistema de galeries que envolten l'edifici i li donen una imatge "que s'allunya del concepte de contenidor tancat i aporta una impressió d'edifici lleuger", ja que les galeries funcionen com a passadissos d'accés als allotjaments, terrasses i espais comuns.
Aquest edifici tindrà 40 allotjaments, en els quals podran viure unes 90 persones. La meitat es destinaran a famílies amb un informe favorable de la Mesa d'Emergència a l'espera d'habitatge definitiu, mentre que l'altra meitat serà per a famílies monoparentals. Martín preveu que el projecte definitiu estigui llest la tardor d'aquest 2021 i que es pugui iniciar la licitació d'obres perquè comencin el segon trimestre del 2022, amb una inversió que la regidora situa vora els 6,75 milions d'euros.
Per què Barcelona es diu així? Origen i significat del seu nom
Barcelona és una ciutat que desperta l'interès de molts per la seva arquitectura, cultura i gastronomia, però més enllà dels seus atractius turístics, el seu nom amaga una història fascinant que pocs coneixen. Per què Barcelona es diu així? L'origen i el significat d'aquest nom han estat objecte de llegendes, estudis històrics i diverses teories al llarg dels segles.
Viure a Palma: millors zones, cost de vida i avantatges
Residir a Palma és molt més que residir a una ciutat mediterrània. La capital balear ofereix un entorn dinàmic, cosmopolita i ple d´història, on la qualitat de vida es converteix en una experiència diària. Per això, atrau els qui busquen tranquil·litat al costat del mar però també qui busca una vida urbana amb totes les comoditats.
Viure a Xiva: millors zones, cost de vida i avantatges
Situat a la Comunitat Valenciana, Xiva és un municipi que combina la tranquil·litat de la vida rural amb la proximitat a la ciutat de València. El seu entorn natural, marcat per la Serra de Xiva i àmplies zones de cultiu, ofereix un respir per als que busquen allunyar-se del ritme accelerat de la ciutat.
La dada que deixa en mal lloc el límit del lloguer a Barcelona i de què no parla l'administració
L'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern central fa mesos que defensen a capa i espasa el control dels lloguers a les zones residencials tensionades, la mesura estrella de la Llei d'habitatge.
Certificat energètic de l'habitatge: del desconeixement ciutadà a l'obligatorietat legal
Fa un mes va entrar en vigor una nova normativa que obliga a disposar del Certificat d'Eficiència Energètica (CEE) abans de fer una taxació hipotecària i el 2050 el parc residencial ha d'assolir la neutralitat climàtica, cosa que significa que s'haurà de transformar en edificis de zero emissions, com dicta la Directiva d'Eficiència Energètica dels Edificis. A més d'accelerar l'adaptació normativa, UCI considera que cal reduir la bretxa d'informació per coincienciar els ciutadans. "Sen
Illa afirma que estudia "a fons" la possibilitat de prohibir la compra d'habitatge especulatiu
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha afirmat aquest dimecres que el Govern estudia "a fons" la possibilitat de prohibir les compres d'habitatge amb fins especulatius a Catalunya, però ha avisat que no és senzill des del punt de vista jurídic.
