L'habitatge social a Espanya té diversos noms en funció del grau de protecció i el règim (protecció oficial, HPO, HPPA, habitatge protegit, etc.). Aquests immobles estan destinats a oferir una llar a persones amb una situació econòmica que els impedeixi accedir a una residència en altres condicions. Què són? Com s'hi accedeix? Ho expliquem en aquest article.
Què és un habitatge de protecció oficial o HPO?
L'habitatge social o protegit té un preu inferior al de mercat, presenta unes característiques determinades (mida, ubicació, etc.) i el sol·licitant ha de complir certs requisits per poder-hi accedir. Aquests habitatges només es poden destinar a residència habitual i permanent, tant de lloguer com de compra.
Els HPO poden ser de dos tipus:
- Habitatges de protecció oficial de promoció pública
Són els que promou l'Estat i s'adjudiquen als seus llogaters mitjançant un sorteig públic (sempre que es compleixin els requisits). Per optar-hi, els interessats s'han d'inscriure als registres de demandants de la comunitat autònoma que els correspongui.
- Habitatges de protecció oficial de promoció privada
Els habitatges socials de promoció privada són construïts per promotores immobiliàries o cooperatives que reben una subvenció de l'Estat per compensar el preu limitat de venda o de lloguer. Igual que els les altres, cal complir una sèrie de requisits.
Característiques dels habitatges socials
Els habitatges socials tenen unes característiques que els diferencien dels lliures:
- Domicili habitual i permanent: els HPO han de ser la residència permanent dels seus llogaters. Si se'n detecta un altre ús, per exemple, el de segona residència, s'imposa una sanció. És a dir, els llogaters no podran posseir un altre habitatge i hauran d'estar empadronats a la comunitat autònoma d’on sigui la casa.
- Preu limitat: el preu de venda o lloguer el fixa l'Estat i sempre ha de ser inferior al del mercat lliure, perquè altrament no tindria sentit. Per accedir-hi, s'exigeix que les famílies tinguin un nivell de rendes determinat d'acord amb l'IPREM (Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples).
- No són de lliure disposició: els habitatges de protecció oficial no es poden traspassar fins que no hagi transcorregut el termini estipulat per l'administració corresponent, que sol ser de 10 anys. D'altra banda, és possible que els traspassos següents s’hagin d'ajustar als límits imposats per la respectiva regulació.
- Beneficis fiscals i ajudes: els habitatges socials gaudeixen de beneficis fiscals i ajuts perquè s'hi pugui accedir (préstecs, subvencions, etc.).
Com se sol·licita un habitatge social
Per sol·licitar un habitatge social, has d'estar inscrit al registre de demandants d’HPO de la teva comunitat autònoma per poder participar en el sorteig públic. Com que els requisits varien en funció de la comunitat, convé que acudeixis a l'òrgan competent perquè t’aconselli.
Tipus d'habitatges de protecció oficial
Hi ha diferents tipus d'habitatges socials segons el grau de protecció i les característiques:
- Habitatges amb protecció pública bàsica (VPPB per les sigles en castellà): es caracteritzen per comptar amb una superfície construïda màxima de 110 m2, llevat dels que es destinin a famílies nombroses, que podran arribar fins als 150 m2. Tenen un règim de protecció de 20 anys, encara que es poden vendre abans si es compleix un preu màxim de venda legal.
- Habitatges protegits de preu limitat (VPPL): tenen una superfície màxima de 150 m2 i només poden estar construïts en terrenys destinats a habitatge social.
- Habitatge d'integració social (VIS): són habitatges destinats a persones que requereixen protecció social. Mai no es poden tenir en propietat, però sí en arrendament. La seva superfície és de 130 m2 com a màxim.
- Habitatges amb protecció pública per a arrendament (VPPA): per accedir a aquests habitatges d’una superfície màxima de 110 m2 es requereix una renda màxima anual. En els casos de família nombrosa pot arribar fins als 150 m2 i alguns d'aquests habitatges tenen opció a compra (VPPA OC).
- Habitatge de preu taxat (VPT): són habitatges inicialment destinats a la compra, encara que es poden llogar posteriorment respectant unes condicions.
Requisits per accedir a un habitatge social
Per accedir a qualsevol habitatge social hi ha una sèrie de requisits sine qua non. Si els sol·licitants no els compleixen, no hi tindran accés. Les comunitats autònomes són les que fixen aquestes condicions, que difereixen segons el tipus de protecció de les cases i el règim (lloguer, lloguer amb opció a compra o compra).
Aquests són els requisits comuns que cal reunir per poder accedir a un habitatge social en règim de compra:
- Ser major d’edat.
- Estar inscrit al registre de demandants d’HPO de la comunitat autònoma corresponent.
- Els membres de la unitat familiar sol·licitant no poden ser propietaris duna altra casa.
- No haver estat propietari d'un altre habitatge de protecció oficial anteriorment.
- L'habitatge ha de ser la residència habitual.
- No es pot superar el límit de rendes establert. Cada comunitat autònoma el fixa depenent del tipus d'habitatge, però sol ser entre 2,5 i 5,5 vegades l'IPREM.
- No hi podran accedir les persones que hagin obtingut ajudes en matèria d'habitatge per part de l'Estat en els darrers 10 anys.
Requisits del lloguer social
D'altra banda, hi ha els requisits del lloguer social. En aquest cas, entren en joc certs detalls que el fan diferent del règim de compra, encara que també depèn de la comunitat autònoma.
Per accedir a un lloguer social cal complir alguns d'aquests casos:
- Els ingressos del sol·licitant (juntament amb els de la unitat familiar) no poden superar el triple de l'IPREM.
- Ser major d’edat amb nacionalitat espanyola. També és vàlid el permís de residència permanent.
- No ser propietari de cap habitatge. Tant el sol·licitant, com la unitat familiar.
- No rebre cap mena d'ingressos, ja sigui per feina o prestacions.
- Estar jubilat i posseir deutes hipotecaris que superin les prestacions.
- Tenir fills menors o ser una família monoparental amb fills a càrrec.
- Tenir 60 anys.
- Es pot sol·licitar si a la unitat familiar hi ha un membre amb una discapacitat d'almenys el 30 %.
- Persones vulnerables.
Que a la unitat familiar hi hagi un membre que hagi estat víctima de violència de gènere.