Amb molt de retard, Ada Colau desencalla un dels projectes d'habitatge protegit més polèmics dels darrers anys a Barcelona. L'Ajuntament de Barcelona, a través de l'Institut Municipal de l'Habitatge i la Rehabilitació (IMHAB), acaba de posar en marxa la construcció de dos blocs d'habitatge públic a l'àmbit de la presó de Trinitat Vella, al districte de Sant Andreu.
Les obres, molt esperades des de fa dècades pels veïns i veïnes, permetran reallotjar les famílies residents als edificis afectats per la renovació urbana de l'àmbit. La col·locació simbòlica de la primera pedra, efectuada dimecres 5 d'octubre i encapçalada per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, oficialitza l'arrencada de la primera fase, que consta de 41 habitatges i que ja hauria d'estar construïda.
A la part inicial del procés, la quarantena d'habitatges aniran destinats a reallotjar les famílies residents que actualment viuen en edificis de l'entorn en condicions d'habitabilitat precàries. El projecte d'aquest primer bloc, a càrrec de TAC Arquitectes, constarà d'una segona fase que es podrà començar a executar un cop s'ensorri completament la presó, i que oferirà 35 habitatges. Tot i així, el projecte del segon bloc, redactat per Mipmarí Arquitectura i Disseny i l'Estudi Álvarez-Sala, es posarà en marxa els propers mesos i estarà format per 53 habitatges més.
Barcelona 'paga' el deute
La promoció de Trinitat Vella, amb un total de 129 habitatges previstos, corregeix un greuge històric per als veïns i veïnes del barri, i és possible gràcies a la represa del trasllat de les antigues presons de Wad-Ras i Trinitat Vella cap a la Zona Franca. La presó de la Trinitat, inaugurada el 1964, s'ha adaptat a diversos usos al llarg de la seva història fins a ser parcialment enderrocada el 2009.
Això no va passar de ser un acte simbòlic. Han hagut de passar 13 anys més perquè arrenquin les primeres obres de construcció vinculades a la desaparició de la presó. Pel camí, després de diversos desacords i contratemps, la Generalitat i l'Ajuntament van signar el 2017 un conveni per clausurar les tres instal·lacions i obrir les de la Zona Franca. La Model es va tancar aquest mateix any.
L'aparició de metalls pesants al subsòl de les parcel·les on es construiran els dos centres, que obligava a descontaminar-les, va tornar a demorar el procés.
La promoció d'habitatge públic als entorns de la presó se suma a la resta d'actuacions que s'han dut a terme en aquest barri, com ara la renovació de la plaça de la Trinitat Vella i el carrer Galícia, la creació de la Plaça dels Nens, la millora del CEM Trinitat Vella i el projecte del nou centre de vida comunitària.
A l'acte, Ada Colau va emfatitzar el deute històric que tenia l'Ajuntament amb aquest barri, i va ressaltar tots els obstacles que s'han hagut de superar perquè el projecte arribés a veure la llum de manera definitiva.
