Avança la transformació de l'àmbit de les Tres Xemeneies del barri del Poble-sec. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat ha aprovat inicialment aquest dimarts una modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que permet desbloquejar el futur urbanístic d'aquest espai estratègic, situat entre la part baixa de l'avinguda del Paral·lel i la falda de Montjuïc i que fa de ròtula entre els barris del Poble-sec i el Raval. Aquest projecte és fruit de l’acord amb Conren Tramway, la propietat dels dos edificis buits de l’entorn.
El document ha tirat endavant amb els vots a favor del govern municipal, ERC i el PP, i les abstencions de Junts per Catalunya, Valents i la regidora no adscrita Marilén Barceló. La nova etapa farà possible revitalitzar tot l'entorn, situar un equipament de ciutat com el Centre de Coordinació Operativa d'Emergències de Barcelona (CECOR) i regenerar els Jardins de les Tres Xemeneies per potenciar-lo com a espai verd i deixar enrere els problemes de seguretat actuals.
En aquest espai se situen tres edificis privats: un en ús de Red Eléctrica de España i dos edificis buits des de fa més de deu anys: l'edifici Torre, del carrer Vila i Vilà, 40, i l'edifici Llac, de l'avinguda del Paral·lel, 51.
Conren Tramway té la propietat dels dos edificis buits des del 2017 i vol promoure oficines per a tot tipus d'empreses a l'àmbit, però la reconversió requereix una requalificació urbanística. Actualment, els sòls on s'ubiquen els edificis de les Tres Xemeneies estan qualificats de serveis tècnics (clau urbanística 4), per la qual cosa ara com ara només poden acollir instal·lacions i oficines d'empreses vinculades al subministrament de serveis essencials com llum, aigua, gas i telecomunicacions.
Canviar la qualificació dels solars per habilitar-los per a usos terciaris suposa augmentar-ne considerablement el valor. En els darrers mesos, l'equip de govern ha mantingut converses amb el privat per consensuar una sèrie de contrapartides per a la ciutat a canvi de modificar la qualificació del sòl. A més, s'ha dut a terme un procés participatiu amb el veïnat, les entitats de la zona i Conren Tramway per definir una transformació que trobés l'encaix entre les necessitats ciutadanes de l'entorn i les peticions de l'empresa privada.
La prioritat des de l'inici del procés ha estat que bona part de l'increment de valor tingui un retorn per als veïns i les veïnes en forma d'equipaments de barri i ciutat i la reurbanització dels Jardins de les Tres Xemeneies.
Després de temps de negociació, el novembre passat l'Ajuntament va posar sobre la taula un plantejament amb una sèrie de contrapartides que responien a l'interès general, donaven cobertura a les demandes veïnals i garantien la viabilitat econòmica de l'operació. Seguidament, es va continuar conversant amb Conren Tramway per acabar de concretar els detalls de la proposta i fa un mes es va presentar l'acord final, que incloïa la tramitació del MPGM aprovada ahir i que fa els canvis de qualificació necessaris per dotar els edificis dels nous usos i estableix les cessions del privat per a la ciutat, valorades en un total de 11,2 milions d’euros.
D'una banda, l'Ajuntament obté la propietat de l'edifici Llac, davant dels Jardins de les Tres Xemeneies i l'avinguda del Paral·lel i d'uns 2.500 m2 construïts, i hi situarà el nou CECOR, ubicat fins ara al carrer de Lleida. A més, els promotors es faran càrrec de la reurbanització dels jardins, valorada en 2,7 milions d'euros, i cediran a la ciutat 6,6 milions d'euros (2,2 provinents del 10 % de l'aprofitament urbanístic de l'operació més una contribució addicional de 4 milions) que el consistori destinarà a nous equipaments i habitatge assequible per al barri. Paral·lelament, Conren Tramway continuarà mantenint la propietat de l'edifici Torre, d'uns 20.300 m2 construïts, i podrà fer oficines per a tot tipus d'empreses.
Amb aquestes cessions, valorades en 11,2 milions d’euros, la ciutat rep la meitat de la plusvàlua que genera el privat amb l’operació. En concret, el valor actual dels sòls és de 13 milions d'euros, i amb el canvi de qualificació passa a ser de 35,5 milions, de manera que l'increment de valor (22,5 milions) es reparteix a parts iguals entre el Ajuntament i el promotor.