A l'ampli mercat del lloguer, els grans tenidors d'immobles, els que tenen 50 o més immobles llogats, representen el 23,2 % dels 512.412 contractes de lloguer amb fiança dipositada a l'Agència d'Habitatge Social de la Comunitat de Madrid i només el 9,6% dels 728.142 habitatges llogats amb fiança dipositada a l'Institut Català del Sòl (Incasol), segons les dades d'un estudi de la Fundació Civio.
La mateixa administració de la Comunitat de Madrid, amb 21.549 immobles, és la propietària més gran de la regió a través de l'Agència d'Habitatge Social i d'Obres de Madrid. El segueix el fons d'inversió nord-americà Blackstone, que opera 13.125 immobles. Per darrere, l'Ajuntament de Madrid, amb 7.000 immobles llogats mitjançant l'Empresa Municipal Habitatge i Sòl i a través de Mercamadrid, completa el podi de grans tenidors.
A Catalunya, per la seva banda, la Generalitat de Catalunya, igual que a Madrid, és la propietària més gran de la regió a través de tres empreses públiques: l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (5.435), l'Incasol (5.044) i el Consorci del Barri de la Mina, entitat constituïda juntament amb la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i Barcelona. Entre les tres entitats, la Generalitat suma 10.731 habitatges llogats, segons les dades de Civio.
El segon gran tenidor d'habitatge és CaixaBank, que opera 5.064 immobles. Per darrere, l'Ajuntament de Barcelona amb 4.809 habitatges llogats, la immensa majoria a través de l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació, als quals se sumen 570 propietats més d'entitats dependents de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Viure a Xiva: millors zones, cost de vida i avantatges
Situat a la Comunitat Valenciana, Xiva és un municipi que combina la tranquil·litat de la vida rural amb la proximitat a la ciutat de València. El seu entorn natural, marcat per la Serra de Xiva i àmplies zones de cultiu, ofereix un respir per als que busquen allunyar-se del ritme accelerat de la ciutat.
La dada que deixa en mal lloc el límit del lloguer a Barcelona i de què no parla l'administració
L'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern central fa mesos que defensen a capa i espasa el control dels lloguers a les zones residencials tensionades, la mesura estrella de la Llei d'habitatge.
Certificat energètic de l'habitatge: del desconeixement ciutadà a l'obligatorietat legal
Fa un mes va entrar en vigor una nova normativa que obliga a disposar del Certificat d'Eficiència Energètica (CEE) abans de fer una taxació hipotecària i el 2050 el parc residencial ha d'assolir la neutralitat climàtica, cosa que significa que s'haurà de transformar en edificis de zero emissions, com dicta la Directiva d'Eficiència Energètica dels Edificis. A més d'accelerar l'adaptació normativa, UCI considera que cal reduir la bretxa d'informació per coincienciar els ciutadans. "Sen
Illa afirma que estudia "a fons" la possibilitat de prohibir la compra d'habitatge especulatiu
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha afirmat aquest dimecres que el Govern estudia "a fons" la possibilitat de prohibir les compres d'habitatge amb fins especulatius a Catalunya, però ha avisat que no és senzill des del punt de vista jurídic.
La proposta catalana de prohibir la compra especulativa d'habitatge no té base jurídica, segons una advocada
La darrera mesura en habitatge que analitza la Generalitat de Catalunya ja desperta dubtes entre els experts del món jurídic.
Catalunya preveu que la regulació del lloguer de temporada s'aprovi abans del 2026
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu de la Generalitat, Sílvia Paneque, ha augurat que el projecte de llei de mesures urgents en habitatge i urbanisme que preveu la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions estarà en vigor abans del 2026, malgrat que el PP i Junts hagin portat la mesura davant del Consell.
Apartur critica la fi dels pisos turístics a Barcelona: "No millorarà l'habitatge"
L'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apertur) ha denunciat a Europa la fi dels pisos turístics a la capital catalana en tres anys. Una mesura que va anunciar l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, el mes de juliol passat i que suposarà més perjudicis que beneficis.