Les Balears disposaran d'habitatges de compra i lloguer a preu limitat i regulen el 'coliving'

El govern de les Balears llança un paquet de mesures per facilitar l'accés a l'habitatge a la regió. Aquesta setmana, el Consell de Govern autonòmic ha aprovat un decret llei de mesures urgents en matèria d'habitatge amb l'objectiu d’augmentar l'oferta d'immobles a preus assequibles, facilitar-hi l'accés i lluitar contra el lloguer turístic il·legal. El text ja s’ha publicat al butlletí oficial regional.

Segons ha explicat la consellera d'Habitatge, Territori i Mobilitat, Marta Vidal, amb aquest decret llei, el govern liderat per la popular Marga Prohens vol “posar a l'abast noves mesures per donar resposta a les necessitats en matèria d'habitatge d'amplis segments de la població a les Illes, amb un consum zero de territori, ja que afecten àrees urbanes dels municipis, i amb un cost zero per a les finances públiques, atès que compten amb la iniciativa privada per a la seva execució sota una regulació pública", així com "reforçar la lluita contra el lloguer turístic il·legal a fi de recuperar per al mercat residencial els habitatges que es destinen clandestinament a un ús turístic”.

Una de les mesures més destacades és la posada en marxa d'una nova figura, batejada com a habitatge de preu limitat (HPL), per impulsar el desenvolupament d'habitatges assequibles a un preu que limitarà l'administració i, per tant, que no tindran un preu lliure. Aquest nou model s'aplica tant a l'habitatge en propietat com en règim de lloguer.

Una altra de les claus del decret llei és que, amb caràcter temporal, "habilita actuacions destinades a incrementar l´oferta d´habitatges disponibles a les Illes, com el canvi d´ús de locals existents (comercials, administratius, etc.), tant de plantes baixes com de plantes de pis, per a la seva reconversió en habitatges de preu limitat (HPL), i la divisió d'habitatges existents per crear nous habitatges de preu limitat (HPL), mitjançant un augment de les densitats màximes  tant en edificacions existents com en parcel·les sense edificar amb usos residencials plurifamiliars permesos i unifamiliars entre mitgeres", detalla el govern balear.

També preveu l'augment de l'edificabilitat en altura en edificacions existents o en parcel·les amb usos residencials plurifamiliars permesos per a la creació de nous habitatges de preu limitat (HPL); la creació d'habitatges en terrenys d'equipament encara sense desenvolupar per crear nous habitatges de preu limitat (HPL) en el cas dels equipaments privats o bé habitatges de protecció si es tracta de parcel·les per a equipaments públics.

A més, el decret llei permet la possibilitat del canvi d’ús a residencial d’establiments turístics obsolets perquè es destinin a crear habitatges de preu limitat (HPL) i també amplia el règim especial ja vigent que permet la creació d'habitatges de protecció en edificacions inacabades amb llicència caducada, en estat ruïnós o en situació d'inadequació, per recuperar aquestes estructures avui inservibles per generar nous habitatges de preu limitat (HPL).

Un altre dels canvis és que es preveu la cessió de terrenys de titularitat pública a la iniciativa privada per a la promoció d'habitatges de protecció i d'allotjaments dotacionals, una possibilitat ja prevista a la normativa autonòmica vigent sobre la qual, amb el nou decret, amplia el termini màxim de concessió –de 50 a 75 anys– del concurs públic.

El decret llei introdueix la definició d'allotjament amb espais comuns complementaris (coliving i cohousing), nova tipologia residencial que dona resposta a nous models de convivència (per exemple, per a estudiants o per a gent gran). A més, desvincula la situació urbanística d'una edificació existent de les seves condicions d'habitabilitat per tal de facilitar la concessió de cèdules d'habitabilitat als habitatges que compleixin aquestes condicions, amb independència de la situació urbanística, que seguirà el règim establert a la Llei d'Urbanisme de l’arxipèlag.

En què consisteix l'habitatge de preu limitat (HPL)

Aquesta nova figura està subjecta a diverses característiques. Per exemple, han de tenir una superfície útil d'un màxim de 90 m2; es poden destinar a ús propi, a la venda, al lloguer o al lloguer amb opció de compra i mantindran la seva condició de HPL de manera permanent. A més, es permeten les transmissions de propietat i ús en qualsevol moment mentre es compleixin les condicions d'accés exigides.

En el cas de la compravenda, per exemple, el govern assegura que, en funció de factors com la superfície de l'habitatge, el municipi on es trobi, l’etiqueta d'eficiència energètica o si és un habitatge nou o de segona mà, els preus oscil·laran entre els 102.000 i 285.000 euros. En el cas del lloguer, i depenent de les característiques abans esmentades, les rendes estarien entre els 385 i els 1.070 euros.

D'altra banda, els beneficiaris potencials han de complir uns requisits per accedir a aquest tipus d'habitatges, com ara ser major d'edat, tenir la residència permanent a les Balears, no ser propietari de ple domini d'un altre habitatge i que el nou habitatge sigui el seu domicili habitual i permanent.

També es crearà un registre autonòmic d'habitatges de preu limitat "amb caràcter administratiu, autonòmic i públic per garantir l'efectivitat, el control i la informació pública d'aquests habitatges", recalca el comunicat. A més, per evitar especulació amb el terra, també s'aplicarà "un control de preu del sòl o de l'edificació sobre la qual s'actuarà i es limita el preu de venda del sòl per a aquestes actuacions".

Aquestes mesures, segons l'executiu regional, "les actuacions a què faculta aquest decret llei tenen caràcter temporal per tal d'impulsar un caràcter incentivador, i s'estableix un termini de sol·licituds de llicències de fins a dos anys des de l'entrada en vigor del decret llei -a partir de l'endemà de la seva publicació al BOIB- i, per a l'execució de les actuacions, un termini de fins a tres anys des del seu inici (sense perjudici de les pròrrogues que es puguin atorgar d'acord amb la normativa urbanística)".

Lluita contra el lloguer turístic il·legal

El decret llei modifica la Llei del Turisme regional per "reforçar la lluita contra l'oferta il·legal, l'activitat clandestina i l'intrusisme en el lloguer turístic d'habitatges, per poder actuar de manera efectiva, i per poder tornar al mercat residencial habitatges" que es destinen de manera irregular a un ús turístic", explica el comunicat oficial.

Aquesta actuació, segons el govern balear, és el "primer pas per corregir els efectes provocats per la Llei 6/2017, en relació amb la comercialització d'estades turístiques en habitatges i, en particular, en habitatges residencials sotmesos al règim de propietat horitzontal - o edificis plurifamiliars-".

Així, es dota la inspecció turística competent de la facultat d’adoptar mesures provisionals per a la paralització de l’activitat il·legal en l’exercici de les estades turístiques en habitatges. Dins dels procediments sancionadors, s’estableix com a nova mesura provisional la clausura temporal de l’establiment o de l’habitatge d’ús turístic.