El col·lectiu API (Agents de la Propietat Immobiliària) de Catalunya ha comparegut avui al Parlament de Catalunya per analitzar l'acumulació d'immobles per part de grans tenidors i certes entitats. Ho ha fet Carles Sala com a portaveu i responsable d'Assessoria Jurídica de l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC) i del Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària (COAPI) de Barcelona.
Sala ha incidit que "menys del 2 % dels professionals registrats a Catalunya com a agents de la propietat immobiliària es dediquen de manera majoritària a la comercialització d’aquest tipus d’actius". “Habitualment han estat les entitats financeres primer, i els servicers després, els que han utilitzat els serveis dels agents immobiliaris per posar en venda o lloguer els habitatges dels béns immobles que s'han adjudicat”.
L'expert ha subratllat que aquest tipus d'operacions, si bé el professional immobiliari s'estalvia la tasca de captació d'immobles per comercialitzar, “estan pitjor retribuïdes i necessiten moltes altres tasques complementàries. Per tant, per obtenir un retorn positiu és necessari que el professional operi amb un volum més elevat dimmobles per obtenir un mateix resultat”.
Durant la seva intervenció, Sala ha analitzat com ha evolucionat la cartera d'immobles en mans de grans tenidors i certes entitats des de l'esclat de la crisi immobiliària del 2008. Ho ha fet diferenciant tres períodes: els anys principals de la crisi econòmica (del 2008 al 2016); els anys de creixement immobiliari fins a la pandèmia (del 2017 al 2020), i els anys transcorreguts des de la crisi del coronavirus fins a l'actualitat (del 2020 al 2023).
“En el primer període, gairebé la totalitat dels habitatges a comercialitzar per part dels agents immobiliaris van ser facilitats de manera directa per les entitats financeres. En aquesta primera fase, l'oferta d'habitatges era variada, abundant i repartida per tot el país en ubicacions que avui es consideren municipis de demanda acreditada i en zones on no hi ha de manera evident una oferta sobredimensionada. Els principals perfils de compradors eren joves amb certa capacitat financera, petits inversors que adquirien habitatge per a lloguer i famílies que adquirien habitatges per millorar les prestacions que els oferia el canvi d'habitatge”, ha explicat l'expert.
“El segon període es va caracteritzar per l'acceleració de la desinversió dels actius de les entitats provocat per dues circumstàncies: una recuperació significativa dels preus en la comercialització dels habitatges i els canvis que es van introduir a la normativa comptable a nivell europeu i espanyol, que va obligar les entitats financeres a augmentar les provisions de fons propis per guanyar solvència”, ha detallat.
Finalment, al tercer període, Sala ha identificat els aspectes clau següents: “En els darrers quatre anys ha canviat definitivament l'escenari de la comercialització d'aquests immobles. Hi ha una primera dificultat que posen en relleu els players que hem consultat: la gran majoria dels habitatges que es posen a disposició de la comercialització no estan lliures per ser ocupats per possibles compradors o per ser llogats per possibles inversors. Entre les consultes realitzades, s’apunta que en algun cas extrem fins a un 90 % dels immobles que provenen d'aquestes carteres estan ocupats sense títol habilitant”.
A més, Sala ha assegurat que ara ha desaparegut el comprador d’habitatges de reposició. “Podem afirmar que una gran part dels habitatges que queden, ni tenen la millor localització ni estan en les millors condicions per ser utilitzades per a reposició”.
Els API sol·liciten al Parlament regular la professió immobiliària
En un altre ordre de coses, el portaveu dels API de Catalunya ha incidit en la importància de tenir una professió immobiliària correctament regulada. “Des que l'any 2000 Rodrigo Rato va decidir no només liberalitzar la professió de l'agent immobiliari, sinó desregular-la absolutament, hi ha una total desprotecció del ciutadà que vol adquirir, vendre o llogar un immoble. Actualment, només Catalunya (des del decret 12/2010) i la Comunitat Valenciana (decret 98/2022) disposen de certa regulació”, ha assenyalat.
En aquest sentit, el portaveu ha lamentat que l'acord assolit a l'abril sobre la regulació de la professió entre els API i el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana quedés sense efecte amb la nova llei d'habitatge per un veto a l'últim moment per part del Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital. També ha posat el focus en el conflicte de competències en matèria d’habitatge que s’ha generat amb l’entrada en vigor de la llei pel que fa a les retribucions dels agents immobiliaris. "El contingut de la llei estatal xocava amb la legislació catalana i lamentem que no s'hi hagi interposat cap recurs".
El més destacat
