Cada cop és més a prop la faraònica promoció d'habitatges que portarà a terme Unibail Rodamco-Westfield (URW) a Barcelona. Després d'un llarg procés, que va portar fins i tot el grup i l'Ajuntament de la ciutat als tribunals, l’empresa espera iniciar les obres d'aquests 600 habitatges el segon semestre del 2024.
Així, La Maquinista serà el primer complex de retail de Barcelona amb àrea residencial. Aquesta dualitat d'usos és habitual a altres ciutats europees, però a la capital catalana existeix només amb oficines, com passa a Westfield Glòries, també d'URW.
El despatx d'arquitectes que està duent a terme el projecte, juntament amb URW, és Batlleroig, que ja ha fet públics les primeres imatges del que serà el projecte un cop acabat i que, segons es recull a diversos fòrums d'Internet, “no té res a veure amb la proposta que es va presentar uns anys abans”.
Primera proposta
Proposta actual
Un cop s'aprovin tots els permisos (només falta el vistiplau de la Generalitat), URW podrà començar a desenvolupar aquesta megaobra, que s'allargarà durant uns tres anys, com a màxim quatre. D'aquesta manera, la intervenció podria estar acabada el 2027 o, com a molt tard, el 2028, indiquen fonts properes al procés.
Un llarg procés
L'Ajuntament de Barcelona va donar llum verda al projecte l'abril, després d'intentar-lo frenar des del 2015. El consistori va aprovar la transformació de l'àmbit de l'entorn del centre comercial La Maquinista, propietat de Unibail-Rodamco Westfield, al districte de Sant Andreu. La nova ordenació urbanística serà dun àmbit de 92.000 m2 i suposen un canvi de model respecte al planejament vigent. L'ampliació del centre comercial seria de 42.000 m2, però finalment l'Ajuntament ha decidit retallar-la a 21.000 m2. El grup preveu invertir-hi uns 220 milions d'euros.
Amb la nova visió es prioritza l'habitatge, la mixtura d'usos, les zones verdes, els equipaments i la mobilitat sostenible per deixar enrere el projecte inicial basat en un gran creixement de la superfície comercial i grans torres de pisos.
Al gener del 2015, es va aprovar una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que preveia una ampliació comercial de fins a 42.000 m2 i permetia aixecar edificis de fins a 25 plantes, a més de construir l'escola La Maquinista.
Pocs mesos després, l'equip de govern de Colau va iniciar el mandat 2015-2019 i va començar a desenvolupar un model de ciutat, planificació de l'espai públic i suport al comerç de proximitat que no encaixava amb el planejament de La Maquinista. Això va produir una sèrie de discrepàncies entre el consistori i els promotors i el projecte es va judicialitzar.
Tot i això, fa més de quatre anys va començar un procés de mediació i treball conjunt que va culminar en un acord amb els promotors positiu per a la ciutat. El pacte es va plasmar el juliol del 2021, en un conveni que establia els eixos principals d'una transformació pensada per donar la millor resposta a les necessitats dels veïns i veïnes i de l'entorn, segons l'informe.
Per fer aquest gir, la nova ordenació de l'àmbit limita el creixement comercial de La Maquinista a la meitat, de 42.000 m2 a 21.000 m2, i l'altra meitat la destina a més habitatge, serveis, equipaments i comerços locals
D'aquests 21.000 m2, 15.000 m2 es destinaran a usos públics, 5.000 m2 a altres usos com a oficines, coworkings o gimnasos i 1.000 m2 seran per a comerç local. A més, es planteja l'opció que en un futur es pugui reduir encara més l'edificabilitat comercial amb el trasllat d'un màxim de 10.000 m2 al Centre Comercial Glories, també propietat d'URW, amb ús d'oficines.
El 40 % del nou habitatge serà protegit. El planejament del 2015 preveu una reserva d'habitatge de 50.000 m2 que dona lloc a 625 pisos, el 35 % dels quals estan protegits. Amb la nova ordenació s'incorporen 15.000 m2 més al sostre d'habitatge, el 40 % dels quals són per a pisos de protecció. Per tant, en total hi haurà 65.000 m2 destinats a habitatge (41.500 m2 d'habitatge lliure i 23.500 m2 de protegit) que acolliran fins a 812 pisos nous (518 lliures i 294 protegits), i dels protegits, una part seran en règim concertat i la resta, en règim general.
Per què Barcelona es diu així? Origen i significat del seu nom
Barcelona és una ciutat que desperta l'interès de molts per la seva arquitectura, cultura i gastronomia, però més enllà dels seus atractius turístics, el seu nom amaga una història fascinant que pocs coneixen. Per què Barcelona es diu així? L'origen i el significat d'aquest nom han estat objecte de llegendes, estudis històrics i diverses teories al llarg dels segles.
Viure a Palma: millors zones, cost de vida i avantatges
Residir a Palma és molt més que residir a una ciutat mediterrània. La capital balear ofereix un entorn dinàmic, cosmopolita i ple d´història, on la qualitat de vida es converteix en una experiència diària. Per això, atrau els qui busquen tranquil·litat al costat del mar però també qui busca una vida urbana amb totes les comoditats.
Viure a Xiva: millors zones, cost de vida i avantatges
Situat a la Comunitat Valenciana, Xiva és un municipi que combina la tranquil·litat de la vida rural amb la proximitat a la ciutat de València. El seu entorn natural, marcat per la Serra de Xiva i àmplies zones de cultiu, ofereix un respir per als que busquen allunyar-se del ritme accelerat de la ciutat.
La dada que deixa en mal lloc el límit del lloguer a Barcelona i de què no parla l'administració
L'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern central fa mesos que defensen a capa i espasa el control dels lloguers a les zones residencials tensionades, la mesura estrella de la Llei d'habitatge.
Certificat energètic de l'habitatge: del desconeixement ciutadà a l'obligatorietat legal
Fa un mes va entrar en vigor una nova normativa que obliga a disposar del Certificat d'Eficiència Energètica (CEE) abans de fer una taxació hipotecària i el 2050 el parc residencial ha d'assolir la neutralitat climàtica, cosa que significa que s'haurà de transformar en edificis de zero emissions, com dicta la Directiva d'Eficiència Energètica dels Edificis. A més d'accelerar l'adaptació normativa, UCI considera que cal reduir la bretxa d'informació per coincienciar els ciutadans. "Sen
Illa afirma que estudia "a fons" la possibilitat de prohibir la compra d'habitatge especulatiu
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha afirmat aquest dimecres que el Govern estudia "a fons" la possibilitat de prohibir les compres d'habitatge amb fins especulatius a Catalunya, però ha avisat que no és senzill des del punt de vista jurídic.
