Segons el darrer informe de la immobiliària Forcadell sobre el present i immediat futur del mercat de l'habitatge a Catalunya, hi haurà un elevat increment dels habitatges adquirits pels menors de 40 anys. En aquestes operacions, l'escàs estalvi dels joves serà compensat per les aportacions dels progenitors. "De fet, el proper any, tindrà lloc el transvasament de capital de pares a fills més gran de la història del nostre país", diu l'informe.
Afirmació que també recolza l'economista Gonzalo Bernardos, que en la presentació d'aquest informe en què ha col·laborat com a docent de la Universitat de Barcelona, dóna a conèixer que la font de demanda no és la classe alta i mitjana, “ara són els joves de classe mitjana baixa”.
Els joves compraran cada cop més habitatge
Tot i que els joves són el nucli de població que té més dificultats per accedir al mercat de compra d'habitatge, hi ha experts que asseguren que també estan deixant de llogar per l'escassetat d'arrendaments per comprar.
Per a Paloma Taltavull, coordinadora del Foro de Elección Ciudadana i catedràtica d'Economia Aplicada de la Universitat d'Alacant, "tot i que encara no disposem d'estadístiques oficials, tot apunta que cada vegada més joves accedeixen a l'habitatge per la via de la compra. La raó és molt clara: el cost del lloguer sobrepassa àmpliament el que tindria una hipoteca de l'habitatge".
Mentre que Antonio Pérez de la Torre, director general d'Alfa Immobiliaria, creu que els joves representen un segment important de la demanda actual d'habitatge, tant nacionals com estrangers que s'estableixen a Espanya. Tot i això, opina que per a gran part dels joves de classe mitjana baixa l'adquisició d'un habitatge continua presentant importants barreres, encara que les condicions financeres siguin una mica més favorables que fa uns anys.
"És cert que l'encariment dels lloguers i la seva escassetat estan fent que cada vegada més joves es plantegin comprar en lloc de llogar, però per als joves de classe mitjana baixa, aquesta demanda està encara molt condicionada per la capacitat de comptar amb suport econòmic dels pares. Recordem que els bancs solen finançar només al voltant del 70% del valor de l'immoble, quedant un 30% que ha de provenir de l'estalvi o d'ajudes familiars”, comenta.
De quina manera els joves poden accedir a un habitatge a Catalunya
A diferència del passat, avui hi ha més possibilitats d'aconseguir comprar un habitatge si el finançament sol·licitat és de menys del 80% del valor (ràtio crèdit valor). Així ho veu Paloma Taltavull, que afegeix: “encara que també computa la capacitat de pagament del prestatari”.
Així, si els joves poden obtenir finançament addicional per a comprar l'habitatge, tindran més possibilitat que els concedeixin la hipoteca i, a més, l'import de l'amortització mensual serà menor.
A Alfa Immobiliària indiquen que els joves accedeixen a la compra d'un habitatge principalment a través d'hipoteques, que ara tenen tipus d'interès al voltant del 2%, un nivell molt més assequible que els anys anteriors. “A això se suma el suport econòmic dels pares, que és fonamental, tant per aportar capital inicial com per avalar crèdits”.
Per tant, les ajudes vénen principalment dels pares, que juguen un paper crucial en complementar l'estalvi limitat dels joves, ajudant-los en el pagament de l'entrada o actuant com a avalistes per a les hipoteques.
Els bancs estan més disposats a concedir préstecs el 2025 a causa dels baixos tipus d'interès i la necessitat de prestar més capital per romandre competitius, "la qual cosa beneficia aquells sol·licitants que abans eren rebutjats. Aquesta combinació de suport familiar i millors condicions financeres bancàries ha dinamitzat l'adquisició d'habitatge per part dels joves", segons l'expert.
Més control sobre les transferències i préstecs entre familiars
És important assenyalar que, des del 2025, Hisenda ha intensificat el control sobre les transferències i préstecs entre familiars per evitar donacions encobertes. Antonio Pérez de la Torre destaca que ara és obligatori formalitzar contractes de préstec entre pares i fills, declarar aquestes operacions mitjançant el Model 600 a Hisenda i justificar la devolució dels diners mitjançant transferències bancàries clares.
"Si no es compleix aquests requisits, Hisenda podria interpretar-ho com una donació subjecta a impostos i sancions. Això afegeix una dificultat addicional per als pares que desitgen ajudar econòmicament els seus fills en la compra d'habitatge", exposa.
Necessitat d'un habitatge públic del lloguer
Per a Paloma Taltavull, l'accés en propietat requereix estalvi previ o inversions que es liquidin, per la qual cosa els joves necessitarien disposar d'estalvi o ajuda familiar o pública per a l'entrada.
"La via del lloguer seria una bona forma de tinença per a les llars que es formen, si hi hagués habitatges suficients. El problema de fons és que hi ha poca oferta als dos submercats (lloguer i propietat), i menys d'habitatge assequible, per la qual cosa tenir un habitatge és difícil", remarca.
En aquest sentit, les fórmules d'accés a l'habitatge per a les llars amb menys renda normalment són el lloguer, per tant, per a l'experta, la disponibilitat d'habitatge públic de lloguer per a aquestes llars és un element fonamental de la política d'habitatge.
