Els habitatges socials sempre han estat aquest refugi on els arquitectes han pogut experimentar en formes, materials i principis per posar a prova noves maneres d'habitar, models de convivència i solucions que han cercat respondre als reptes d'accessibilitat, equitat i cohesió social de cada moment.
En ciutats com Barcelona, amb una forta pressió urbanística i una demanda creixent d'habitatge assequible, els projectes públics s'han anat adaptant cap a propostes que ja no només es limiten a oferir un sostre, sinó que plantegen noves dinàmiques domèstiques i comunitàries.
Dins aquesta realitat sorgeix La Comunitat Habitacional, una iniciativa que ha cridat l'atenció internacional per la capacitat de replantejar com s'organitza l'espai interior i com es fomenten les relacions entre veïns.
Habitacions sense jerarquies
El projecte és obra de l'estudi barceloní Cierto Estudio i forma part del gran desenvolupament residencial d'Illa Glòries, al 22@, un dels principals districtes de renovació urbana de la ciutat.
Amb una superfície total de 8.700 m² i una configuració en U, l'edifici proposa una tipologia radicalment diferent de l'habitatge tradicional. La planta baixa combina estructura de formigó i tancaments de maó per allotjar comerços, zones d'estada per a nens i espais pensats per a gent gran.
No obstant això, és als nivells superiors on resideix la veritable innovació. Els 51 apartaments es conceben com a plantes quadrades perfectament simètriques, sense jerarquies internes ni habitacions predeterminades. Cada habitatge es divideix en quatre estances idèntiques, d'ús flexible, que poden funcionar com a dormitori, estudi, saló o menjador segons les necessitats del resident.
"L'ambigüitat i l'equivalència de les habitacions permeten que es desenvolupin diferents funcions dins del mateix espai", assenyala l'estudi.
Al quadrant sud, una de les peces s'amplia per integrar la cuina i connectar amb les terrasses comunes. El nucli quadrat central està destinat al lavabo; aquest espai, girat 45 graus, actua com a element organitzador i genera divisions naturals que reforcen la versatilitat del conjunt.
La intenció de l'estudi és explícita: "en integrar la cuina, el lavabo i la zona de bugaderia al teixit social tant de la llar com de la comunitat, el disseny desafia els rols de gènere tradicionals i fomenta la participació compartida en les responsabilitats domèstiques".
La convivència des del disseny
Però més enllà dels habitatges, el projecte està articulat amb precisió per potenciar la vida comunitària. Cada apartament disposa de balcons projectats en angle cap al nord, fet que genera moviment a la façana i ofereix petits espais d'ús exterior.
A tot això s'hi sumen àmplies terrasses col·lectives amb tendals vermells i tancaments, també en vermell, que contrasten amb el verd pàl·lid del revestiment principal. Amb aquests elements es busca "promoure un sentit de comunitat" pel fet que s'obren cap al gran pati semipúblic que articula la finca.
Aquest pati, un dels espais centrals de l'extrem sud-oest d'Illa Glòries, funciona com un refugi climàtic on els veïns es poden reunir, conversar o simplement descansar sota l'ombra. "En apropar-s'hi des del carrer, els residents entren en un pati verd espaiós, un refugi climàtic on els veïns comparteixen l'oci i la cura", explica l'estudi.
Les passarel·les exteriors que connecten els habitatges amb el terrat, el qual està dissenyat com un jardí accessible, també exerceixen un paper social fonamental, ja que actuen com a balcons col·lectius i serveixen com a zones de trobada que preserven la privadesa gràcies a les reculades.
Als espais comuns es manté la mateixa paleta cromàtica de l'exterior, on el verd pàl·lid es combina amb rajoles verdes i terracota. Per contra, a l'interior, la neutralitat domina amb l'ús de parets blanques, fusta clara i paviments ceràmics que realcen la geometria de les plantes quadrades.
El BEI finança amb 113 milions la construcció de 640 habitatges socials a Barcelona
El Banc Europeu d'Inversions (BEI) i l'Ajuntament de Barcelona han segellat un acord històric per donar resposta a la crisi de la habitatge a la ciutat comtal. Amb un finançament de 113 milions d'euros, es construiran 640 habitatges socials de lloguer entre el 2026 i el 2030 que beneficiaran més de 2.000 persones en situació de vulnerabilitat. El projecte, que situa la innovació i la sostenibilitat al centre, forma part d'un pla europeu més ampli que destinarà 4.000 milions d'euros a habi
Barcelona, segona ciutat amb més esforç en lloguer de la UE
Segons un informe europeu sobre habitatge, del Consell Europeu, Lisboa és la ciutat on el lloguer s'emporta un percentatge més alt del salari de la UE, amb un 116%, seguida de Barcelona i Madrid, amb un 74% del sou en tots dos casos. Per tant, Barcelona es queda a la segona posició. Analitzem-ne les causes.