La Comunitat Habitacional és una iniciativa que ha cridat l'atenció internacional per la capacitat de replantejar com s'organitza l'espai interior i com es fomenten les relacions entre veïns
La Comunitat Habitacional, dissenyada per Cierto Estudio, forma part del gran desenvolupament residencial d'Illa Glòries, al Districte 22@ de Barcelona.
La Comunitat Habitacional Jose Hevia

Els habitatges socials sempre han estat aquest refugi on els arquitectes han pogut experimentar en formes, materials i principis per posar a prova noves maneres d'habitar, models de convivència i solucions que han cercat respondre als reptes d'accessibilitat, equitat i cohesió social de cada moment.

En ciutats com Barcelona, amb una forta pressió urbanística i una demanda creixent d'habitatge assequible, els projectes públics s'han anat adaptant cap a propostes que ja no només es limiten a oferir un sostre, sinó que plantegen noves dinàmiques domèstiques i comunitàries.

Dins aquesta realitat sorgeix La Comunitat Habitacional, una iniciativa que ha cridat l'atenció internacional per la capacitat de replantejar com s'organitza l'espai interior i com es fomenten les relacions entre veïns.

L'edifici compta amb una superfície total de 8.700 metres quadrats i una configuració a U on s'ubiquen 51 apartaments.
Edifici amb forma d'U Jose Hevia

Habitacions sense jerarquies

El projecte és obra de l'estudi barceloní Cierto Estudio i forma part del gran desenvolupament residencial d'Illa Glòries, al 22@, un dels principals districtes de renovació urbana de la ciutat.

Amb una superfície total de 8.700 m² i una configuració en U, l'edifici proposa una tipologia radicalment diferent de l'habitatge tradicional. La planta baixa combina estructura de formigó i tancaments de maó per allotjar comerços, zones d'estada per a nens i espais pensats per a gent gran.

El pati funciona com un refugi climàtic on els veïns es poden reunir, conversar o simplement descansar sota l'ombra.
Pati Jose Hevia

No obstant això, és als nivells superiors on resideix la veritable innovació. Els 51 apartaments es conceben com a plantes quadrades perfectament simètriques, sense jerarquies internes ni habitacions predeterminades. Cada habitatge es divideix en quatre estances idèntiques, d'ús flexible, que poden funcionar com a dormitori, estudi, saló o menjador segons les necessitats del resident.

"L'ambigüitat i l'equivalència de les habitacions permeten que es desenvolupin diferents funcions dins del mateix espai", assenyala l'estudi.

Al quadrant sud, una de les peces s'amplia per integrar la cuina i connectar amb les terrasses comunes.
Cuina Marta Vidal

Al quadrant sud, una de les peces s'amplia per integrar la cuina i connectar amb les terrasses comunes. El nucli quadrat central està destinat al lavabo; aquest espai, girat 45 graus, actua com a element organitzador i genera divisions naturals que reforcen la versatilitat del conjunt.

La intenció de l'estudi és explícita: "en integrar la cuina, el lavabo i la zona de bugaderia al teixit social tant de la llar com de la comunitat, el disseny desafia els rols de gènere tradicionals i fomenta la participació compartida en les responsabilitats domèstiques".

Cada habitatge es divideix en quatre estances idèntiques, d'ús flexible, que poden funcionar com a dormitori, estudi, saló o menjador segons les necessitats del resident.
Estades idèntiques Jose Hevia

La convivència des del disseny

Però més enllà dels habitatges, el projecte està articulat amb precisió per potenciar la vida comunitària. Cada apartament disposa de balcons projectats en angle cap al nord, fet que genera moviment a la façana i ofereix petits espais d'ús exterior.

A tot això s'hi sumen àmplies terrasses col·lectives amb tendals vermells i tancaments, també en vermell, que contrasten amb el verd pàl·lid del revestiment principal. Amb aquests elements es busca "promoure un sentit de comunitat" pel fet que s'obren cap al gran pati semipúblic que articula la finca.

Aquest pati, un dels espais centrals de l'extrem sud-oest d'Illa Glòries, funciona com un refugi climàtic on els veïns es poden reunir, conversar o simplement descansar sota l'ombra. "En apropar-s'hi des del carrer, els residents entren en un pati verd espaiós, un refugi climàtic on els veïns comparteixen l'oci i la cura", explica l'estudi.

Les passarel·les exteriors també tenen un paper social fonamental, ja que actuen com a balcons col·lectius.
Passarel·les Marta Vidal

Les passarel·les exteriors que connecten els habitatges amb el terrat, el qual està dissenyat com un jardí accessible, també exerceixen un paper social fonamental, ja que actuen com a balcons col·lectius i serveixen com a zones de trobada que preserven la privadesa gràcies a les reculades.

Als espais comuns es manté la mateixa paleta cromàtica de l'exterior, on el verd pàl·lid es combina amb rajoles verdes i terracota. Per contra, a l'interior, la neutralitat domina amb l'ús de parets blanques, fusta clara i paviments ceràmics que realcen la geometria de les plantes quadrades.

A l'interior hi domina la neutralitat amb l'ús de parets blanques, fusta clara i paviments ceràmics.
Interior neutre Jose Hevia