L'èxode immobiliari cap a les zones perifèriques de les grans ciutats és un fet que va a més. Barcelona perd demanda, compravendes i també habitants perquè els compradors i els llogaters han d'anar a la perifèria a viure.
Així ho veu Mercedes Blanco, CEO de Vecinos Felices i vocal de Pimec al Consell Assessor de l'Habitatge de la Generalitat de Catalunya, que adverteix que les capitals de província han perdut pes a les compravendes davant la resta de les seves províncies.
Ara bé, la gent no se'n va de Barcelona perquè vulgui jardí o teletreballar des d'un poble, "se'n va perquè no pot pagar el que costa viure a la seva pròpia ciutat. No tenim prou habitatge allà on la gent vol i necessita viure. Mentre l'oferta encara sigui tan limitada, veurem preus créixer i famílies desplaçar-se cada vegada més lluny" afirma Blanco.
La força de la perifèria
Segons les dades de Vecinos Felices, les capitals de província han perdut pes a les compravendes davant de la resta de les seves províncies, un fenomen que apunta a un desplaçament progressiu de la demanda cap a municipis perifèrics.
Blanco especifica que, en base a la seva experiència gestionant comunitats de propietaris a àrees metropolitanes, hi ha un augment de compradors que busquen habitatge a 40 o fins i tot 60 quilòmetres del seu lloc de treball, cosa que fa només cinc anys era molt menys habitual.
A Catalunya, la demanda i compravenda més gran d'habitatge és a la primera i segona corona metropolitana. Mercedes Blanco destaca que els municipis que concentren més compravendes són Terrassa, Sabadell, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà i Esplugues. “Ciutats amb un teixit urbà consolidat, serveis complets i un mercat immobiliari que encara manté diferencials de preu significatius respecte de Barcelona”.
Dins de la ciutat de Barcelona, també s'està produint un desplaçament intern cap a zones perifèriques com Sant Andreu, Horta o El Clot.
El tipus d'habitatge que es compra a la perifèria
Les famílies que van a viure a l'àrea metropolitana de les grans ciutats busquen sobretot funcionalitat i equilibri entre preu i espai. El perfil més habitual els darrers dos anys són pisos de 60 a 90 m², amb dues o tres habitacions i, si és possible, ja reformats o per entrar-hi a viure. Segons l'experta, el cost d'una reforma completa és avui molt elevat, i moltes famílies no poden assumir aquesta doble inversió.
“També veiem una nova tendència que està creixent ràpidament per habitatges a zones perifèriques amb bona connexió ferroviària”, remarca.
“Cada vegada veiem més propietaris que compren a segones corones metropolitanes i assumeixen desplaçaments diaris llargs perquè el diferencial de preu supera els 150.000 euros respecte de la capital”, explica.
“No tenim prou habitatge”
Aquest 2026, aquest èxode cap a la perifèria pot anar a més. segons Blanco, “No tenim prou habitatge allà on la gent vol i necessita viure”. Per tant, és una tendència que s'intensificarà el 2026. "En primer lloc, la demanda continuarà creixent, són cada vegada més persones les que estan entrant al mercat de noves generacions que necessiten emancipar-se. A això cal sumar els programes públics que, encara que positius, també generen un efecte d'activació addicional de la demanda", declara Blanco.
En segon lloc, l'experta també destaca que l'oferta encara és insuficient. En aquest cas, mirant la Ciutat Comtal i el seu entorn, hi ha una escassetat estructural d'habitatge que no es resoldrà a curt termini. La conseqüència és que els preus continuaran pujant.
"No esperem increments bruscos, però sí una pujada moderada i sostinguda el 2026, especialment a aquelles zones perifèriques que encara tenen marge de creixement", analitza.
El més destacat
