Barcelona és una de les ciutats on s'apliquen regulacions al preu del lloguer de l'habitatge. L'alcalde Barcelona, Jaume Collboni, va comentar al programa Cafè d'Idees de RTVE que aquestes mesures estan funcionant, amb més contractes de lloguer i una baixada dels preus. A més, com a mesura, i encara que reconeix que legalment i constitucionalment és molt difícil, Collboni prohibiria que els estrangers no comunitaris compressin habitatge a Barcelona, “en una situació de crisi habitacional com la que hi ha ara”.
Per a Collboni la compra és especulativa o per a segones residències, un problema que, segons l'edil, també tenen altres ciutats europees com París. Parlem de “super rics que compren habitatges a diferents ciutats del món, i entre aquestes Barcelona”. Una realitat latent que els experts no veuen amb tanta preocupació.
Rebeca Pérez, CEO i fundadora d'Inviertis, declara que aquesta mesura, tal com avançava Collboni, és de difícil aplicació legal i pot ser contraproduent. "No resol l'arrel del problema que és la manca d'oferta, podria reduir la liquiditat i espantar encara més la inversió estrangera. Això tindria un efecte contrari i augmentaria encara més els preus".
Antonio Pérez de la Torre, director general d'Alfa Immobiliària, creu que plantejar un veto a la compra d'habitatge per part d'estrangers extracomunitaris és una mesura més simbòlica que efectiva, i amb dubtes seriosos d'encaix constitucional i comunitari.
"El mateix alcalde ha admès que no té competències directes per aplicar-la i que exigiria una complexa reforma legal coordinada amb l'Estat i la UE. A més, introduir restriccions per nacionalitat envia un senyal molt negatiu a la inversió i a la imatge internacional de Barcelona com a ciutat oberta", expressa. Per això el focus hauria d'estar a augmentar oferta, agilitzar llicències i reforçar l'habitatge públic, no a aixecar noves fronteres al mercat residencial.
Compres d'estrangers a Barcelona
Segons l'expert d'Alfa Immobiliaria, les dades mostren que el comprador estranger és rellevant, però no dominant al conjunt de Catalunya. "S'estima que el 2024 va representar al voltant del 14-15% de les compravendes totals en habitatge de segona mà, i al voltant del 2,5-4,5% en habitatge d'obra nova".
La major part d'aquestes operacions les fan residents estrangers ja assentats a Catalunya, no grans inversors especulatius; només al voltant d'una cinquena part serien no residents que cerquen segona residència o inversió.
Per a Pérez de la Torre, focalitzar el debat exclusivament en extracomunitaris és més una decisió política que no pas una resposta proporcional al pes real d'aquest col·lectiu al mercat. Rebeca Pérez, d'Inviertis, reflecteix que hi ha un creixement notable, però no arriba al 5% del total de les operacions. “Hi ha altres ciutats amb més percentatge”.
Els estrangers no són el veritable problema d'accés a l'habitatge
La CEO d'Inviertis té clar que aquestes mesures restrictives són agreujants secundaris que potser es podria abordar en un segon pla “després de solucionar el problema real, que és la manca d'oferta d'habitatge”.
Antonio Pérez de la Torre opina que l'accés a l'habitatge a Catalunya i a Barcelona és un problema estructural, però atribuïble sobretot a factors com la oferta insuficient, l'encariment del sòl, els retards urbanístics i la falta històrica de parc públic, més que al pes global del comprador estranger.
L'expert reconeix que, en barris molt concrets, com ara la Barceloneta o parts de Ciutat Vella, la presència de compradors forans assoleix percentatges molt elevats i contribueix a tensar preus i processos de substitució residencial. "Però, en termes generals, parlem d'un fenomen no determinant: el principal problema encara és l'escassetat d'habitatge assequible per a rendes mitjanes i joves". A Alfa Immobiliària defensen la promoció d'habitatge assequible i més seguretat jurídica, en lloc de prohibicions generals per origen del comprador.
El més destacat
