Segons un estudi d'idealista, tots els mercats que s'han declarat tensionats i estan aplicant controls de preus han vist com l'oferta d'habitatges disponibles per a lloguer permanent baixa a doble dígit. Desglossant, la caiguda més gran s'ha produït a Pamplona (-26%), seguida per la Corunya (-21%), Lleida (-20%), Barcelona (-15%), Sant Sebastià (-15%), Tarragona (-14%) i Bilbao (-10%). A Girona, el percentatge de caiguda es queda al 6%.
Les dades que apunten a una reducció de l'oferta a ciutats com Barcelona (-15%) o Lleida (-20%) reflecteixen una dinàmica que s'observa a mercats amb alta pressió immobiliària.
Per a Maribel Martínez, arquitecta tècnica & Project Manager, gerent de Bel.lar Espais i assessora col·laboradora de Iad España, qualsevol modificació jurídica amb impacte directe al mercat -com la regulació de preus del lloguer- genera inevitablement efectes en el comportament dels actors que hi participen.
"Quan el parc d'habitatge de lloguer depèn majoritàriament del sector privat, com passa a Espanya, les reaccions del mercat poden ser difícils de preveure. I això és, en gran mesura, allò que estem veient".
En aquesta línia, Carlos Balado, investigador d'OBS Business School, apunta que Catalunya encapçala el rànquing com la regió espanyola amb més regulacions intervencionistes en matèria d'habitatge, i com a resultat s'ha incrementat el preu dels habitatges a totes les seves províncies el 2025 i s'ha registrat la taxa d'ocupació més gran d'Espanya.
Menys habitatge de lloguer permanent
L'estudi d'idealista conclou que, a Barcelona, el 64% dels habitatges que s'ofereixen ho fan de lloguer de temporada, mentre que a Girona ho fan el 49% del total.
Segons Maribel, la regulació ha aconseguit limitar el preu del lloguer, però la resposta de molts propietaris en aquests dos anys d'aplicació de la llei ha estat retirar part dels seus habitatges del mercat de lloguer permanent. A Catalunya algunes fonts apunten que l'oferta s'hauria reduït al voltant del 16%.
Tot i que per a l'experta encara és aviat per fer una valoració definitiva: tot just han passat dos anys des de l'entrada en vigor de la normativa. “No obstant, avui dia, els resultats no semblen especialment positius ni per al funcionament del mercat ni per als que busquen habitatge”.
Quan el marc regulador canvia o introdueix nous límits al mercat del lloguer, “alguns propietaris poden replantejar com utilitzen els seus habitatges, fet que de vegades es tradueix en canvis en el tipus de lloguer: es redueix el mercat de lloguer permanent”, així ho veu Robin Decaux, CEO i cofundador d'Equito.
En el cas de Catalunya, l'element clau encara és que el parc d'habitatge disponible és insuficient per a cobrir la demanda, “per tant, qualsevol ajust regulador acaba operant sobre un mercat que ja estava tensionat”, apunta l'expert.
Per la seva banda, l'investigador d'OBS avança que a la Ciutat Comtal és on més s'ha transformat el model d'habitatge de lloguer, de manera que hi ha més oferta de lloguers temporals que de lloguers permanents. "El lloguer de temporada ja suposava al tancament del 2025 gairebé el 64% de tota l'oferta d'arrendaments a la capital catalana".
El març del 2024 (quan va entrar en vigor la mesura de les zones tensionades) l'oferta era del 34%. Mentre que el lloguer temporal a la Ciutat Comtal es dispara un 58%, el de llarga durada cau un 56%.
També passa a Girona i Tarragona, on cau l'oferta de lloguer residencial un 50%, però augmenta més d'un 166% si l'estada és inferior a un any.
Maribel Martínez creu que és relativament lògic que augmenti el lloguer de temporada en detriment del lloguer permanent. "Aquest tipus de contracte ofereix més flexibilitat al propietari i, en cas de problemes, els temps són més curts. A més, hi ha una demanda real per a aquest tipus d'habitatges -estudiants, professionals desplaçats o estrangers que s'instal·len temporalment- que està absorbint bé aquesta oferta".
