El patrimoni arquitectònic de Catalunya acaba de sumar una nova joia al catàleg d'obres mestres del modernisme. Un informe recent impulsat pel Departament de Cultura del Govern de la Generalitat ha confirmat que Antoni Gaudí és l'autor original del Xalet del Catllaràs.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
L'edificació de principis del segle XX es troba a l'escarpada comarca muntanyosa del Berguedà, al nord de la província de Barcelona. El seu reconeixement com a obra legítima del geni reusenc revalora la regió.
El dictamen tècnic dona llum sobre un projecte que fins ara no tenia les proves documentals necessàries per a la seva correcta atribució. El sector històric i patrimonial celebra la confirmació d'un llegat que uneix el talent de Gaudí amb la visió industrial del gran mecenes, Eusebi Güell.
Disseny per allotjar enginyers
Construït entre els anys 1901 i 1908, el Xalet del Catllaràs va néixer amb una funció residencial: servir com a allotjament per als enginyers encarregats d'instal·lar les mines de carbó a la zona, una explotació promoguda per l'empresari Eusebi Güell.
L'investigador i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Galdric Santana Roma, ha estat l'encarregat de dissipar qualsevol dubte mitjançant una minuciosa anàlisi encarregada per la Generalitat.
És fascinant observar com l'autoria s'ha demostrat per la cal·ligrafia constructiva de l'edifici. Santana Roma va concloure que el Xalet porta l'ADN inconfusible de Gaudí gràcies a la identificació de detalls estructurals summament avançats per a la seva època.
L'ús magistral de la geometria reglada, els tipus específics d'arcs apuntats, les voltes de maó i la insòlita disposició de parets interiors col·locades en angles de 45 graus són solucions que Gaudí ja estava assajant, i que la resta d'arquitectes no aconseguiria adoptar de manera generalitzada fins a uns 10 o 15 anys.
El Xalet del Catllaràs és una proesa de l'aprofitament espacial. La silueta exterior, una estructura d'arc catenari típic de Gaudí que fa de coberta i murs, va ser dissenyada així per suportar i evacuar les fortes nevades del prepirineu.
A la façana, l'edifici trenca la simetria convencional amb dos elements de forta càrrega expressiva, una xemeneia que sobresurt orgullosa des de la teulada i, sobretot, una escultural escala de cargol que es projecta des del centre de l'estructura principal, actuant com a nucli de comunicació i inconfusible segell modernista.
El misteri de l'autoria
El descobriment d'aquesta obra planteja una pregunta inevitable: per què Antoni Gaudí, un dels arquitectes més meticulosos de la història, no va reclamar ni signar l'autoria d'aquest edifici residencial notable?
Segons apunta Santana Roma, en declaracions recollides per l'agència Reuters, la resposta rau en l'alt nivell d'exigència del creador mateix. A causa de la llunyania del Berguedà, Gaudí no va poder supervisar la construcció en persona a peu d'obra.
Com a resultat, els constructors locals van prendre decisions pràctiques que van fer que l'edifici acabat es desviés dels plànols originals ideats pel mestre. Aquesta pèrdua de control sobre el resultat final hauria portat Gaudí a desvincular-se oficialment del projecte.
El període entre 1901 i 1908 coincideix amb l'etapa de més efervescència creativa de Gaudí a Barcelona, anys en què es trobava immers en projectes titànics com la reforma de la Casa Batlló i la immensa obra paisatgística del Park Güell.
Per a molts crítics de l'època, resultava inversemblant que un arquitecte tan sol·licitat estigués dedicant temps i esforç a dissenyar un refugi humil de muntanya en una zona tan apartada. Tot i això, la lleialtat cap al seu gran benefactor, Eusebi Güell, va prevaler sobre qualsevol consideració d'estatus.
Aquest any es compleixen 100 anys de la tràgica mort d'Antoni Gaudí, data històrica que coincideix amb la finalització de la seva obra cimera i edifici més emblemàtic, el temple de la Sagrada Família a Barcelona.
Amb la recent incorporació de la gegantina creu que corona una de les torres principals, el temple ha transformat el perfil de la ciutat i també s'ha convertit en l'església més alta del món. Així, mentre la seva agulla més monumental s'acosta al cel metropolità, a les muntanyes del Berguedà una de les seves obres més íntimes i desconegudes tanca el cercle del llegat del gran arquitecte espanyol.
