Pocs arquitectes representen de manera tan viva i contundent el millor d'aquesta disciplina a Espanya com Antoni Gaudí. Reconegut a nivell internacional, aquest artista català va ser el màxim exponent del modernisme i va crear un llegat arquitectònic que serveix com a testimoni de la seva genialitat. De fet, moltes de les seves obres han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Repassem les obres d'Antoni Gaudí més representatives per ordre cronològic perquè les pugueu visitar i conèixer la trajectòria d'un dels arquitectes més rellevants de la nostra història.
- Fanals de la plaça Reial, Barcelona (1879)
- Casa Vicens, Barcelona (1885)
- Villa Quijano (El Capricho), Cantàbria (1885)
- Pavellons de la Finca Güell, Barcelona (1887)
- Palau Güell, Barcelona (1890)
- Casa Calvet, Barcelona (1898)
- Casa Batlló, Barcelona (1906)
- Casa Milà (La Pedrera), Barcelona (1912)
- Park Güell, Barcelona (1914)
- Cripta de la Colònia Güell, Barcelona (1914)
- Sagrada Família, Barcelona (1915)
- Quines són les obres més importants d'Antoni Gaudí?
- Quines obres d'Antoni Gaudí són Patrimoni de la Humanitat?
Fanals de la plaça Reial, Barcelona (1879)
Poc després de llicenciar-se, l'Ajuntament de Barcelona va encarregar a Gaudí el disseny de l'enllumenat públic de dues places de la ciutat: la Plaça Reial i Pla del Palau.
Per al disseny de la plaça Reial, l'arquitecte es va decantar per uns fanals de sis braços en què potser no t'has fixat, però que encara es poden contemplar al mig del carrer si passeges per aquesta zona de Barcelona.
Es tracta de làmpades de ferro forjat que es caracteritzen pel color que presenten des de la mateixa base, a la qual es va fixar un gran medalló de ferro amb motius florals. La columna de ferro colat també presenta ornamentació de tipus vegetal que desemboca en els sis braços que sostenen els fanals de vidre. L'acabament ens parla de l'activitat comercial de Barcelona mitjançant símbols que al·ludeixen a Mercuri, déu romà del comerç.
Casa Vicens, Barcelona (1885)
Aquest habitatge, declarat Patrimoni Mundial per la Unesco, va ser el primer gran projecte de Gaudí. Està influenciat per l'arquitectura oriental, molt de moda a la ciutat de Barcelona en aquell moment.
L'encàrrec li va arribar poc després de llicenciar-se, amb 26 anys, i va ser la segona residència de Manuel Vicens Montaner. Se situa al barri de Gràcia, molt atractiu per a les famílies burgeses de l'època. Hi trobaràs trets que són avantsala del modernisme: arts decoratives, evocacions a l'arquitectura àrab i oriental, i una decoració amb una forta presència vegetal.
Villa Quijano (El Capricho), Cantàbria (1885)
Aquesta construcció va ser propietat de Máximo Díaz de Quijano, cunyat del Marquès de Comillas, i es va projectar a la localitat càntabra de Comillas.
El sobrenom d'El Capricho ve de l'analogia amb la peça musical d'estil lliure que rep el mateix nom i fa al·lusió a l'originalitat i la fantasia que impregnen aquesta obra, en què es combinen tota mena de materials: maó, rajola, ferro forjat, etc.
Es tracta del disseny d'un Gaudí encara molt jove (tenia només 31 anys) que, tot i això, començava a mostrar un estil molt particular i característic. L'estructura de l'habitatge és força tradicional, en forma d'U, amb una torre que s'assembla a un minaret persa. Novament, la influència àrab es deixa notar en aquesta construcció que forma part del llegat més destacat de l?arquitecte barceloní.
Pavellons de la Finca Güell, Barcelona (1887)
Es tracta d'una sèrie d'edificacions que se situen al barri de Pedralbes, Barcelona, també emmarcades a l'etapa orientalista de Gaudí.
Som davant d'un dels primers encàrrecs del gran mecenes, Eusebi Güell. L'arquitecte havia de reformar un palauet i construir un mur de tanca i els pavellons de porteria. D'aquest conjunt, se'n conserven els pavellons de l'entrada principal, on s'ubicava la porteria, així com les portes est i sud que delimitaven la finca.
Els arquitectes que han deixat empremta a l'habitatge a Espanya
El 1969, els pavellons Güell van ser declarats Monument Historicoartístic de Caràcter Nacional.
Palau Güell, Barcelona (1890)
El Palau Güell es troba a Barcelona i va ser un encàrrec d'Eusebi Güell, que va donar lloc a un palau urbà i luxós situat en un barri popular: el Raval. Aquesta aposta va tenir a veure amb el pla urbanístic d'Ildefons Cerdà, que proposava una nova configuració de l'espai urbà per a aquesta zona, amb parcs i jardins als interiors de les illes.
En aquest cas, Gaudí va reservar els elements més decoratius per a l'interior i va optar per una façana sòbria, encara que representativa del seu caràcter i estètica, cada cop més definits. S'hi combinen pedra, ferro i ceràmica, amb jocs de volums i elements que recorden els palaus florentins del Renaixement.
El resultat és un edifici emblemàtic declarat Patrimoni Mundial per la Unesco.
Casa Calvet, Barcelona (1898)
És un encàrrec dels hereus de l'industrial cotoner Pere Màrtir Calvet. El resultat és una obra sòbria en què Gaudí s'allunya de l'estil previ i la tendència oriental per acostar-se al barroc.
En destaquen els volums de la façana posterior, així com les formes orgàniques dels mobles dissenyats pel mateix arquitecte per a l'interior, molt luxós. El vestíbul i l'escala també són dignes de menció.
Aquesta obra va ser designada per l'Ajuntament de Barcelona com a millor edifici de l'any 1900, i actualment està classificada com a Bé d'Interès Cultural.
Casa Batlló, Barcelona (1906)
És, sens dubte, una de les obres més destacades, conegudes i visitades de Gaudí, declarada Patrimoni Mundial per la Unesco. El seu context el trobem al desenvolupament del Pla Cerdà, un ambiciós urbanístic a Barcelona que va atorgar al passeig de Gràcia el caràcter d'eix principal de la ciutat. Per això es van començar a construir habitatges il·lustres en aquesta zona, incloent-hi aquest luxós immoble que inevitablement crida l'atenció per la seva bellesa orgànica i la seva originalitat.
Josep Batlló, responsable de l'encàrrec, va concedir total llibertat a Gaudí, una oportunitat que l'arquitecte va aprofitar al màxim, però mantenint l'habitatge preexistent, que havia construït Emili Sala Cortés, un dels seus professors d'arquitectura. Els principals canvis van afectar la façana i, a l'interior, es va ampliar el celobert i es va redistribuir els envans.
Casa Batlló és Patrimoni Mundial de la Unesco i una icona, visita obligada per als que vulguin conèixer els edificis de Gaudí a Barcelona.
Casa Milà (La Pedrera), Barcelona (1912)
Aquest habitatge va ser la darrera obra civil de Gaudí i també es troba inscrita com a Patrimoni Mundial de la Unesco. El sobrenom de La Pedrera li ve per l'aspecte extern, on es fa servir la pedra per dissenyar façana i balcons, que creen una sinuositat orgànica que, sens dubte, és un dels seus segells més característics.
Tot i que es tracta d'una de les construccions més emblemàtiques de l'arquitecte, Gaudí no la va poder acabar com li hauria agradat a causa de discrepàncies amb la família Milà i amb el mateix Ajuntament de Barcelona. Si hagués prosperat la seva idea original, l'edifici estaria coronat per una gran escultura de la Mare de Déu.
Park Güell, Barcelona (1914)
Es tracta d'un nou encàrrec d'Eusebi Güell darrere d'altres com El Capricho, la Finca Güell i el Palau Güell. Tot i que actualment és un parc públic, la idea inicial era que aquest espai funcionés com a urbanització per a famílies benestants.
Declarada Patrimoni Mundial per la Unesco, aquesta àrea es va convertir ràpidament en una veritable icona de la ciutat de Barcelona i també en una de les mostres més representatives de l'estil personal de Gaudí, on les formes orgàniques s'entremesclen amb la natura per crear un entorn on perdre's i deixar-se emportar per la sinuositat de les seves formes.
El 1918, amb la mort d'Eusebi Güell, els seus hereus van oferir en venda el parc a l'Ajuntament de Barcelona, que en va acordar la compra el 1922. Poc després, el 1926, va obrir com a parc municipal.
Cripta de la Colònia Güell, Barcelona (1914)
Aquesta esglaiadora església és part d'un projecte de creació d'un complex industrial tèxtil per part de Güell a Santa Coloma de Cervelló. En aquesta zona es van plantejar habitatges per als obrers situats als voltants de la fàbrica, allunyats al seu torn del centre de la ciutat, on començaven a créixer els moviments sindicals.
L'objectiu era dotar aquesta àrea de tots els serveis, incloent-hi equipaments culturals i esportius, així com una església que va sorgir com a projecte amb el temps a causa del creixement de la població de la colònia.
La cripta de la Colònia Güell és una obra singular, sòbria i ideada per harmonitzar amb l'arquitectura dels habitatges dels treballadors, així com amb el bosc proper. És, també, Patrimoni Mundial de la Unesco.
Sagrada Família, Barcelona (1915)
Es tracta, probablement, de l'obra més emblemàtica de Gaudí, encara sense acabar (malgrat que es va obrir al públic el 1915) i convertida en un dels símbols més reconeguts de la ciutat de Barcelona a tot el món. Com altres construccions de l'arquitecte català, ha estat declarada Patrimoni Mundial de la Unesco.
Gaudí pretenia crear el temple perfecte, que també coincidiria amb la construcció més alta de Barcelona i l'església més alta del món. Tot i això, la seva prematura mort després d'un accident li va truncar els plans, si bé diversos arquitectes han heretat successivament la tasca de concloure aquesta obra, amb alguna polèmica pel camí. Es preveu que les obres finalitzin el 2026, coincidint amb l'aniversari de la mort de Gaudí.
Quines són les obres més importants d'Antoni Gaudí?
La llista d'obres importants d'Antoni Gaudí és llarga, però, afortunadament, és possible endur-se una visió completa del seu llegat sense moure't gaire del mateix punt, ja que molta de la seva activitat es va materialitzar a la ciutat de Barcelona i rodalies.
Tot i això, hi ha obres molt destacades d'aquest arquitecte ubicades en altres enclavaments d'Espanya i, moltes vegades, a causa d'aquesta circumstància, són espais menys populars.
Quines obres d'Antoni Gaudí són Patrimoni de la Humanitat?
Ni més ni menys que set de les obres d'Antoni Gaudí han estat declarades Patrimoni de la Humanitat. Es tracta d'un conjunt d'edificis construïts a Barcelona i els seus voltants i que, tal com explica el Comitè Nacional Espanyol d'ICOMOS, "donen testimoni del geni creador de l'arquitecte i de l'evolució de les tècniques de construcció de la seva època."
En destaca l'"expressió personal tan particular de Gaudí", que es plasma "no només en els elements arquitectònics, sinó també en l'escultura, les arts decoratives i el paisatgisme urbà".
Les set obres que componen aquesta mostra privilegiada són el Park Güell, el Palau Güell, la Casa Milà, la Casa Vicens, l'obra de Gaudí a la façana de la Nativitat i la cripta de la Sagrada Família, la Casa Batlló i la cripta de la Colònia Güell.
D'altra banda, la major part de les obres de Gaudí formen part de la categoria de Bé d'Interès Cultural i gaudeixen d'especial protecció patrimonial.