Barcelona ha registrat el 2026 la primera caiguda de població empadronada des que va començar la recuperació demogràfica després de la pandèmia. Segons les darreres dades de l'Oficina Municipal de Dades de l'Ajuntament de Barcelona, la ciutat actualment té 1.729.963 habitants empadronats, una xifra un 0,1 % inferior a la de l'any anterior i que trenca la tendència de creixement iniciada el 2023.
Tot i que el descens és moderat i la capital catalana manté un dels nivells de població més elevats de les darreres dècades, la dada coincideix amb un context marcat per les dificultats d'accés a l'habitatge i el desplaçament de part de la demanda residencial cap a municipis de l'entorn metropolità.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
Per a Mercedes Blanco, consellera delegada de l'empresa d'administració de finques Vecinos Felices i vocal de PIMEC al Consell Assessor de l'Habitatge de la Generalitat de Catalunya, l'evolució demogràfica reflecteix una realitat cada cop més visible al mercat immobiliari. "Barcelona segueix atraient població, ocupació i inversió, però cada vegada més persones no es poden permetre viure on treballen. El problema no és que la gent se'n vulgui anar, sinó que molts ja no poden assumir el cost de quedar-se", afirma.
Les dades municipals mostren que durant el 2025 la ciutat va registrar un saldo natural negatiu de 3.549 persones, compensat per un saldo migratori positiu de 11.383 habitants. Segons Blanco, aquesta situació posa de manifest que Barcelona continua sent un pol d'atracció econòmica i laboral, tot i que té dificultats creixents per retenir part dels residents. "Quan una ciutat segueix generant ocupació, atraient població i rebent més immigració de la que perd, però tot i així deixa de créixer, cal preguntar-se què passa, i una de les respostes és a l'habitatge", sosté.
Més demanda a l'Hospitalet, Badalona i Sant Adrià
Des de Vecinos Felices asseguren haver detectat un augment de les cerques d'habitatge a municipis de la primera corona metropolitana, especialment a localitats com l'Hospitalet de Llobregat, Badalona o Sant Adrià de Besòs. Segons l'empresa, aquests municipis absorbeixen part de la demanda que ja no troba opcions assequibles a Barcelona.
"La pressió sobre els preus ha arribat a un punt en què moltes famílies ja no busquen habitatge on volen viure, sinó on encara se la poden permetre. Això modifica el mapa residencial de tota l'àrea metropolitana", explica Blanco.
L'experta destaca que aquests municipis tenen un avantatge competitiu important: mantenen una estreta connexió amb Barcelona tant des del punt de vista urbanístic com de mobilitat, fet que permet a molts residents conservar l'activitat laboral i social mentre redueixen l'esforç econòmic associat a l'habitatge. "Per a milers de persones, viure en determinats municipis metropolitans suposa mantenir pràcticament la mateixa vida laboral i social que tindrien a Barcelona, però amb preus significativament més assumibles", assenyala.
El límit del sòl disponible
Un altre dels factors que expliquen aquesta situació és la limitada capacitat de Barcelona per incrementar el parc residencial. Segons Blanco, l'escassetat de sòl disponible dificulta la creació de nova oferta d'habitatge a una ciutat on la demanda continua creixent.
"A diferència d'altres municipis de l'entorn, Barcelona té molt poc sòl disponible per créixer. Quan la demanda continua augmentant i l'oferta gairebé no es pot expandir, el resultat inevitable és una tensió més gran sobre els preus", afirma.
La responsable de Vecinos Felices considera que aquest fenomen s'ha d'analitzar des d'una òptica metropolitana i no només municipal. A parer seu, Barcelona i ciutats com l'Hospitalet, Badalona o Sant Adrià formen part d'un mateix mercat residencial, on la mobilitat diària, l'ocupació i l'activitat econòmica transcendeixen els límits administratius.
Per a Blanco, la lleugera caiguda de població registrada aquest any no s'ha d'interpretar com una pèrdua d'atractiu de la capital catalana, sinó com un senyal de les dificultats que afronten cada cop més llars per accedir a un habitatge. "Barcelona continua sent una de les ciutats més atractives d'Europa per viure i treballar. Precisament per això resulta preocupant que una part creixent de la població n'hagi de marxar per motius econòmics", conclou.
El més destacat
