Hi ha negociacions que es desvirtuen. La que manté l'Ajuntament de Barcelona amb els hereus de la família Trias per aconseguir la històrica casa modernista enclavada a l'interior del Park Güell n'és, sens dubte, una. El consistori ha fixat en 3,2 milions d'euros el preu d'expropiació d'un dels immobles més singulars de la ciutat: un edifici modernista de principis del segle XX, construït entre el 1903 i el 1906 per l'arquitecte Juli Batllevell, en ple cor d'un espai declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO a 19
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
La xifra, però, és difícil de sostenir quan es posa en context. Els hereus de l'advocat sabadellenc Martí Trias i Domènech (primer adquirent de la parcel·la dins de la frustrada urbanització privada que Eusebi Güell va encarregar a Gaudí a principis del segle passat) van presentar en un primer moment una valoració de gairebé 8,5 milions d'euros. L'Ajuntament va rebutjar la xifra sense pensar-s'ho. La família va rebaixar llavors les seves pretensions a prop de 6 milions. El consistori va tornar a dir que no i finalment va oferir els 3,2 milions: pràcticament la meitat de la segona oferta i menys de dues cinquenes parts de la primera.
Aquesta asimetria ho canvia tot. La família Trias no pot anar al mercat lliure per buscar un comprador alternatiu que ofereixi una xifra més justa. Estan obligats a vendre a l'únic comprador possible, que a més és qui fixa l'oferta inicial. La posició negociadora de l'Ajuntament fa que el consistori pugui ser molt conservador en l'oferta perquè no té competència.
Per què no es pot vendre al mercat lliure
La Casa Trias no pot sortir a la venda al mercat immobiliari convencional per la confluència de tres factors jurídics que, junts, la converteixen en un bé pràcticament captiu de l'administració pública.
És Patrimoni Mundial de la UNESCO. El Park Güell ostenta la màxima protecció cultural internacional des del 1984. Qualsevol immoble enclavat al seu interior queda sotmès a una regulació d'ús i transmissió extraordinàriament restrictiva. L'administració disposa de dret preferent d'adquisició (tempteig i retracte) sobre qualsevol operació de compravenda.
La qualificació urbanística de sòl de parc públic. El sòl on s'assenta la casa està qualificat com a zona de parc de titularitat municipal, fet que impedeix qualsevol transmissió a un tercer privat per a usos incompatibles amb l'entorn.
L'expedient d'expropiació en curs. Des del juny del 2024, l'Ajuntament va iniciar formalment el procés d'expropiació forçosa. Un cop obert aquest expedient, la propietat queda bloquejada: els propietaris no la poden transmetre a tercers al marge del procediment administratiu en curs.
L'herència d'una urbanització que mai no va ser
La història de la Casa Trias arrenca el 1900, quan Eusebi Güell va encarregar a Antoni Gaudí el projecte d'una urbanització privada exclusiva que llavors es coneixia com la Muntanya Pelada. El pla preveia fins a 60 parcel·les per a l'alta burgesia barcelonina, inspirat en els parcs residencials anglesos (per això el nom en anglès). La parcel·la que va adquirir Martí Trias i Domènech va ser una de les dues úniques cases que es van arribar a construir. El projecte no es va enlairar mai: el transport era deficient, l'exclusivitat va resultar excessiva i els compradors no van aparèixer.
Després de la mort de Güell el 1918, els seus hereus van cedir els terrenys a l'Ajuntament, que els va adquirir el 1922 i els va obrir al públic el 1926. La Casa Trias, tot i això, va quedar en mans de la família, convertida en una anomalia històrica: una residència privada a l'interior d'un parc públic que, dècades més tard, seria reconegut com un dels grans monuments del patrimoni mundial.
Davant la ruptura de les negociacions, l'Ajuntament ha remès el cas al Jurat d'Expropiació de Catalunya, l'organisme que haurà de fixar el preu just definitiu. Serà aquest tribunal administratiu qui estableixi quant val realment la darrera joia privada del Park Güell.
El consistori té previst destinar 10,4 milions d'euros a l'expropiació de la finca i a la construcció d'un nou centre tècnic per als serveis del parc, dins d'una inversió total de 39 milions per al mandat 2023-2027. Que l'oferta al propietari sigui de 3,2 milions en aquest context diu molt sobre com entén l'Ajuntament de Barcelona la paraula negociació.
El més destacat
