La regulació dels preus ha aconseguit moderar el creixement de les rendes a Catalunya, però també ha coincidit amb una forta pèrdua d'activitat al mercat del lloguer habitual. Així ho reconeix la mateixa Generalitat en el seu Informe anual de l'economia catalana, que adverteix d'una desacceleració especial a Barcelona i als municipis declarats zones tensionades.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
El document, segons ha avançat El País, assenyala que els nous contractes d'arrendament habitual han passat de 167.842 el 2021 a 108.057 el 2025, fet que suposa un descens proper al 36 % en quatre anys. També s'ha reduït amb intensitat el saldo net anual de contractes, des dels 27.536 comptabilitzats el 2021 fins als 8.895 del 2025.
Tot i que aquest saldo encara és positiu i, per tant, no permet concloure que hagi disminuït el nombre total de contractes vigents registrats, l'Administració catalana sí que reconeix una forta desacceleració del creixement del mercat residencial tradicional.
Els límits a les rendes van entrar en vigor a Catalunya el 16 de març de 2024, després de la declaració dels primers municipis com a zones de mercat residencial tensionat.
Els preus es moderen, però l'oferta perd dinamisme
La Generalitat sosté que la regulació ha tingut un efecte moderador sobre els lloguers. Entre el 2024 i el 2025, els preus van augmentar un 2 % a les zones tensionades, davant del 6,1 % registrat a la resta de Catalunya.
Tot i això, el mateix informe demana cautela a l'hora d'atribuir aquesta diferència exclusivament als límits. La sèrie disponible encara és curta i no permet establir una relació causal definitiva entre la intervenció del mercat i l'evolució de les rendes.
L'anàlisi admet, a més, que el resultat agregat de la mesura dependrà de factors com l'evolució de l'oferta disponible, la mobilitat residencial i el possible desplaçament d'habitatges cap a altres modalitats o territoris.
Aquest és precisament un dels principals advertiments que han fet propietaris, agències immobiliàries i organitzacions del sector: limitar el preu dels contractes pot contenir les rendes dels habitatges que romanen al mercat regulat, però també pot desincentivar la incorporació de nous immobles o provocar la sortida de part de l'oferta.
L'informe apunta que una part de la pèrdua de dinamisme del lloguer habitual podria explicar-se pel trasllat d'habitatges cap a fórmules amb més flexibilitat, com el lloguer de temporada, l'arrendament per habitacions i el coliving.
El fenomen és especialment visible a Barcelona. El preu d'una habitació a la capital catalana ja ronda els 600 euros mensuals, el doble que fa una dècada. Alhora, el nombre d'habitacions gestionades per empreses s'ha multiplicat per deu en només cinc anys.
La Generalitat confia que la Llei 11/2025 redueixi l'ús d'aquestes modalitats per eludir la regulació del lloguer residencial. Tot i això, reconeix que la seva eficàcia dependrà de la capacitat de les administracions per gestionar, inspeccionar i sancionar els possibles incompliments.
La intervenció de preus es produeix en un mercat sotmès a una forta pressió estructural. Segons les dades del Govern català, entre el 2013 i el 2025 el nombre de llars que viu de lloguer va augmentar en unes 250.000 unitats, mentre que les famílies propietàries es van reduir en 90.000.
La demanda continua creixent mentre la construcció d'habitatge nou segueix en nivells reduïts. Aquesta manca d'oferta actua com a embut: les llars que no poden accedir a la compra es desplacen al lloguer i competeixen per un parc disponible limitat.
El problema afecta especialment els més joves. La meitat de les llars encapçalades per persones d'entre 18 i 29 anys viu de lloguer, percentatge que arriba al 41 % entre els que tenen entre 30 i 44 anys. També hi ha una marcada diferència segons l'origen: el 57 % de les famílies encapçalades per una persona nascuda a l'estranger rau en un habitatge arrendat.
La pressió de l'habitatge acaba neutralitzant, a més, bona part de les millores de poder adquisitiu registrades durant la darrera dècada. Un terç dels llogaters que paga preus de mercat es troben per sota del llindar de la pobresa, una proporció que triplica l'observada entre els propietaris.
L'oferta assequible, clau per a una solució duradora
La conclusió de l'informe introdueix un matís rellevant en el debat sobre el control de rendes: els límits poden alleujar temporalment l'esforç dels llogaters que accedeixen a un contracte regulat, però no solucionen per si sols el desequilibri entre la demanda i l'oferta.
La Generalitat mateixa assenyala que l'eficàcia de la regulació a llarg termini dependrà de l'augment del parc d'habitatge assequible. Sense una oferta més gran (pública, privada i protegida), el mercat pot continuar perdent habitatges de lloguer habitual mentre creixen fórmules alternatives, més cares o menys estables per als residents.
