Catalunya haurà d'incorporar al voltant de 275.000 habitatges de lloguer social durant les properes dues dècades per assolir els objectius establerts als municipis amb més pressió residencial. La xifra suposa multiplicar per gairebé set el parc social actual, format per uns 40.600 habitatges a finals del 2024. Així ho recull l'Informe anual de l'economia catalana del 2025, elaborat pel Departament d'Economia i Finances de la Generalitat. El document situa la mida reduïda del parc assequible com un dels principals obstacles per resoldre la crisi d'accés a l'habitatge.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
Actualment, el lloguer social representa aproximadament un 1,3 % del parc d'habitatges principals de Catalunya. Es tracta d'un dels percentatges més baixos d'Europa i molt allunyat del registrat als països que tenen sistemes d'habitatge social consolidats.
El Pla territorial sectorial d'habitatge estableix com a objectiu assolir un 10,3 % d'habitatge destinat a polítiques socials en un termini de 20 anys als municipis declarats àrees de demanda residencial forta i acreditada. Complir aquesta fita requeriria sumar uns 275.000 habitatges socials, segons els càlculs recollits pel Govern.
El repte no consisteix, per tant, únicament a ampliar lleugerament l'oferta disponible, sinó a crear un parc diverses vegades més gran que l'actual.
Una inversió sis vegades inferior a la mitjana europea
La distància respecte a Europa també s'observa a l'esforç pressupostari. La inversió pública en habitatge a Catalunya equival aproximadament al 0,1 % del producte interior brut, davant del 0,6 % de mitjana europea.
Això significa que l'esforç inversor català és sis vegades inferior a la mitjana comunitària, segons les referències utilitzades per la Generalitat. L'informe adverteix que aquesta diferència es manté des de fa dècades i explica, almenys parcialment, la mida reduïda del parc social.
Ja el 2016, diferents anàlisis assenyalaven que el 98 % del parc residencial català estava a mans privades i que aproximar-se als estàndards europeus exigiria un esforç públic sostingut.
L'experiència d'altres països europeus demostra, a més, que aixecar un parc social de mida significativa és un procés de dècades. Per aconseguir-ho cal continuïtat pressupostària, estabilitat normativa i operadors capaços de mantenir els habitatges permanentment fora del mercat lliure.
El pla de 50.000 habitatges disposa de sòl per a 22.000
La Generalitat ha posat en marxa un programa per promoure 50.000 habitatges assequibles fins al 2030. Tot i això, l'informe assenyala que, fins ara, s'ha mobilitzat sòl urbanitzable amb capacitat per a unes 22.000 unitats.
Aquests terrenys se cedeixen mitjançant drets de superfície a promotors privats i entitats del tercer sector. Aquest sistema permet construir i gestionar els habitatges durant un període determinat sense transmetre la propietat pública del sòl.
La capacitat mobilitzada representa un avenç, però encara equival a menys de la meitat dels 50.000 habitatges anunciats i amb prou feines cobreix una fracció de les 275.000 unitats que serien necessàries per assolir l'objectiu a llarg termini.
La dimensió del repte obliga a mantenir el ritme promotor més enllà d‟una legislatura ia buscar mecanismes complementaris a la construcció pública directa.
La Generalitat admet que assolir l'objectiu exclusivament mitjançant promocions de nova construcció serà complicat. Els costos de construcció han augmentat un 27,6 % des del 2020, el sector acusa una manca de mà d'obra i la planificació urbanística continua allargant la posada en marxa dels projectes.
El 2025 es van visar 15.812 habitatges nous a Catalunya, un 6,6 % menys que un any abans i molt lluny de les 84.842 autoritzades el 2007. La regió crea llars a un ritme molt superior al de la producció residencial: entre el 2019 i el 2025 es van formar uns 150.000. habitatges.
La nova oferta va cobrir, per tant, al voltant d'un terç de l'increment net de llars i va deixar un diferencial acumulat proper a les 95.000 unitats. El mateix informe aclareix que aquesta xifra és un indicador de pressió sobre l'oferta i no un mesurament exacte del dèficit residencial.
En aquest context, reservar una part de l'escassa producció nova al lloguer social no serà suficient per si mateix per assolir les metes previstes.
Mobilitzar habitatge privat i rehabilitar
El Govern planteja combinar la nova construcció amb altres fórmules, com ara la mobilització d'habitatges buits, la rehabilitació d'immobles i la incorporació de propietats privades a programes de lloguer assequible.
L'informe aposta també per reforçar els anomenats proveïdors socials d'habitatge: operadors públics, cooperatives i entitats del tercer sector que gestionen immobles amb rendibilitats limitades i vocació de permanència.
Aquest model permetria crear un segment intermedi entre el lloguer completament públic i el mercat lliure. La Generalitat considera que els països amb millors resultats no depenen exclusivament d'un únic gran propietari públic, sinó d'una xarxa estable d'operadors amb accés a finançament i sòl en condicions favorables.
Els incentius fiscals, les garanties davant de l'impagament i els acords de cessió temporal poden servir igualment per incorporar habitatges privats sense necessitat d'adquirir-los o construir-los des de zero.
