La Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) ha valorat la darrera proposta del Govern per a la reforma del sistema de finançament autonòmic, i ha advertit que comporta un "fort transvasament de recursos" des de l'Administració Central, que podria deixar l'Estat en una situació "precària". També distingeix diferents mecanismes d'anivellament que "afavoririen fonamentalment" Catalunya.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
Així consta a l'anàlisi realitzada pel director de Fedea, Ángel de la Fuente, en què s'avalua l'esborrany que va enviar fa unes setmanes el Govern a les comunitats per reformar el sistema de finançament. Segons l'economista, el disseny del nou pla agreuja els problemes de "risc moral" de les autonomies i obvia la responsabilitat fiscal.
Així mateix, l'informe insisteix que l'esborrany introdueix mecanismes d'anivellament amb una lògica "més que discutible" que beneficiarien Catalunya, malgrat la intenció del Govern de simplificar el model.
L'autor adverteix que l'aprovació de l'acord, prevista per al 4 de setembre que ve al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), té l'oposició de la gran majoria de les comunitats, incloent-hi territoris amb governs socialistes, i previsiblement només trobarà l'aval de Catalunya i les Canàries.
Critica l'statu quo
Un dels punts més crítics per a Fedea és la naturalesa del 'Fons de statu quo', que el Govern planteja com una compensació indefinida i actualitzable amb l'índex d'ingressos tributaris de l'Estat (ITE). Segons l'economista, això suposa un "vici" que dota el sistema d'una inèrcia excessiva: "Si ningú no pot perdre posicions en termes relatius, ningú no pot guanyar-les tampoc, cosa que fa molt difícil fer els canvis en la distribució del finançament que serien necessaris per raons d'equitat".
De la mateixa manera, l'informe denuncia un "desajustament entre les ponderacions de despesa proposades i la realitat" dels pressupostos autonòmics.
Sobre això, destaca que el Govern assigna a la Sanitat un pes del 38 %, quan la despesa real observada a les comunitats ascendeix al 48,3 %. El mateix passa amb l'Educació, la ponderació de la qual del 20,5 % queda lluny del 28,1 % que representa en la despesa neta regional.
En contrast, el pes atribuït als serveis generals lligats al padró (30 %) és, segons Fedea, aproximadament el doble del que és necessari, ja que aquestes funcions amb prou feines representen el 15,6 % de la despesa real observada. Per això, l'informe insta a lligar les variables de la "població ajustada" al pes real de les competències a la despesa regional, després de deduir les transferències condicionades.
Rescatar la idea de l'IVA col·legiat
La proposta d'Hisenda preveu que, si entren en vigor el 2027, les comunitats rebin 20.975 milions d'euros addicionals respecte al model vigent i arribin a un finançament total al voltant dels 224.500 milions.
Tot i això, Fedea critica que l'increment de la capacitat tributària —amb la pujada de la cessió de l'IRPF al 55 % i de l'IVA al 56,5%— s'utilitzi per finançar competències singulars (com la policia autonòmica) mitjançant trams addicionals d'IVA de fins al 90 %.
Per De la Fuente, aquesta opció de finançament per a competències no homogènies és desaconsellable perquè "redueix la transparència", dificulta les comparacions entre territoris i complica la futura integració d'aquests serveis al sistema general per fórmula.
Per contra, Fedea proposa rescatar la idea d'un "IVA col·legiat" pel qual les comunitats assumeixin col·lectivament el cost polític de les pujades impositives necessàries per fer front a despeses creixents com l'envelliment.
