Les poblacions com Terrassa, l'Hospitalet de Llobregat i Sabadell encapçalen la classificació trimestral de la demanda al mercat de lloguer durant el segon trimestre, segons un informe que elabora idealista/data. Les localitats barcelonines han acumulat més demanda relativa a la recerca d'un habitatge de lloguer.
També destaca Barcelona, malgrat els seus alts preus, que se situa al lloc 10 de la taula, mentre que Girona és al lloc 14. A Catalunya, les localitats barcelonines de Sant Cugat de Vallès (25) i Castelldefels (27) també compten amb una demanda de lloguer destacada.
Eva López, CEO de Fincas Eva, analitza que aquestes dades confirmen una tendència estructural: la pressió de la demanda de lloguer ha expulsat els ciutadans de la capital cap a la seva àrea metropolitana.
"No és casual que Terrassa, l'Hospitalet i Sabadell encapçalin el rànquing mentre Barcelona cau al lloc 10. Municipis ben connectats per Rodalies i FGC han esdevingut l'única alternativa per als que no poden assumir els prohibitius preus de la ciutat", comenta l'experta.
Per a la CEO, la Llei d'Habitatge, lluny de solucionar el problema, l'està agreujant. Gran part de les poblacions que ocupen els primers llocs del rànquing coincideixen amb zones tensionades. Per a Eva López, en declarar zones tensionades, la majoria d'aquestes poblacions han aconseguit l'efecte contrari al cercat, “reduint dràsticament l'oferta disponible mentre molts propietaris opten per retirar els seus immobles del lloguer tradicional”.
Concentració de demanda a la perifèria de Barcelona
La concentració de la demanda a la perifèria no respon a una preferència natural, sinó a un efecte expulsió provocat per l'asfíxia dels preus a Barcelona ciutat i per una regulació intervencionista que escanya l'oferta.
Així ho veu l'experta. La bona connectivitat d‟aquestes localitats de l'entorn metropolità les converteix en el refugi lògic per a treballadors i famílies joves. Però Eva López apunta que l'aplicació de la Llei d'Habitatge a aquestes zones està dinamitant el mercat i no facilita l'accés. Al contrari, "està contraient encara més l'oferta perquè els propietaris busquen vies alternatives davant de la inseguretat jurídica".
"La regulació no crea habitatges, només penalitza l'oferta"
Per a Fincas Eva, la intervenció de preus xoca frontalment amb la realitat econòmica bàsica: la regulació no crea habitatges, només penalitza l'oferta.
Amb una demanda estructural desbordada en què competeixen múltiples candidats per cada pis disponible, el preu de sortida s'instal·la automàticament al màxim legal permès. "La Llei d´Habitatge es limita a posar un pegat que disfressa el símptoma, però ignora la malaltia, deixant intacte el problema real, que és l'escassetat persistent de parc d'habitatge i l'asfíxia regulatòria de l'inversor", remarca.
Intensificació de la demanda fora de Barcelona el 2026
L'experta creu que la tendència no només es mantindrà, sinó que s'intensificarà de manera agressiva durant aquest 2026. "Som davant d'un clar efecte dòmino immobiliari. La pressió que s'expulsa de Barcelona salta inevitablement cap a anelles exteriors", comenta.
D'aquesta manera, municipis de caràcter tradicionalment més accessible -com ara Badalona, Cornellà de Llobregat, Granollers o Martorell- absorbeixen una demanda per a la qual no hi ha prou parc d'habitatge, i “això els converteix de facto en nous mercats tensionats”.
Per tant, la pressió no desapareix per decret llei; segons Eva López, simplement es desplaça i amplifica el problema a tota la regió.
El més destacat
